31 de juliol 2006

God save the Girl



Quan sentim els noms de Benny Hill, Rowan Atkinson i Austin Powers a la majoria se’ns dibuixa un somriure a la cara. Són grans còmics mundialment reconeguts que han sabut combinar l’humor amb una dosi de patriotisme desenfadat i absurd, però alhora popular i carregat de complexes. Són la personificació dels acudits de Lepe explicats pels propis de Lepe, però a la British. Embaixadors de l’humor. Perquè l’humor també es pot exportar i els Britts ho han sabut fer. Però com a país històricament colonitzador i (sorry) expoliador, també saben importar primeres qualitats. Ahir UK va fer una gran importació, 100% catalana. Ahir la meva germana Mª del Mar va marxar a Norwitch, al nord de London. Ha anat a millorar l’anglès, ja que als de Badalona se’ns nota l’accent de la FIAC. Segur que n’aprendrà suficient per tornar amb més accent que la pava de la Victoria Beckham. Però a part del que ella rebi, si són prou llestos els anglesos sabran trobar en la Marsans (és el seu nom artístic) una noia que pot montar un “Festival del Humor” ella sola. El turista responsable és aquell que no fa fora del seu país cap bestiesa que no faria al seu. Però l’hosta responsable és el que tracta als turistes com si es tractés de gent del seu país. La riquesa del turisme és bidireccional, tot i que sovint només es mesura la part econòmica que aporta el viatger, i no tota la riquesa cultural que pot aportar el que viatja. Mr John i Mrs Rita tindran la oportunitat de conèixer Badalona, Barcelona, la cultura catalana…..a través d’una noieta que segur que deixarà emprempta (com sempre fa ella). Al tornar ens explicarà un munt d’anègdotes, gent que ha conegut, el menjar, les ciutats….però tothom segur que li preguntarà: “I com són aquella gent, que t’han tractat bé?????”. D’aquí la importància de ser un bon viatger (no m’agrada dir turista) però també un bon hosta local.
L’onada de guiris ja fa setmanes que ha començat al nostre país. Tots tenim la deure d’exigir, però també la responsabilitat d’oferir. Siguem bons hostes. Us ho demano com a “tete”.

Take care of my sister Mr.John and Mrs.Rita. Thanks!!



Enllaç d'avui: Gago García ens dissecciona un cadàver encara calent:El Pròxim Orient a http://urbietorbis.net/palestinecoffeeshope/cafe/index.html

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola des de Norwich!! no puc posar accents perque els teclats son diferents i no permeten, es el que te la cultura anglesa!
Estic en una casa de luxe, la meva habitacio te bany propi, qui a badalona es pot permetre aixo? doncs en aquesta casa ho tinc, m'atreveixo a dir que la meva habitacio, que esta decorada com una habitacio de pel.licula al migdia d'Antena 3, es millor que les habitacions d'Alcanar a l'hotel aquell de carretera!
tot molt be i gracies per dedicar-me unes paraules tete, Mar

Josep Duran ha dit...

Veus, Joan? Les coses són normalment més fàcils dels que ens pensem. Encara que ens consti -i costa!- hem de deixar als nostres volar sols. Han de viure les seves experiències i -si volen- compartir-les amb nosaltres. De tot això s'enriquiran com a persones i nosaltres ens enriquirem amb ells. Ànims a la teva germana i que captivi els anglesos, com sens dubte farà.

Josep Duran ha dit...

Ah, per cert! No em sembla que hagis posat un enllaç a la pàgina de la Res Pública (un libel sense autor conegut i ple de falsedats). No confonguis ser crític amb "recomanar" qualsevol pàgina que "denigri" sense proves la tasca de la gent que ens dediquem a l'administració pública amb temps no precissament fàcils per fer-ho.
Una abraçada