26 de novembre 2009

La condició de tu

Quan vinguis pel matí
fes-ho convençuda,
amb el teu millor vestit de nit
per esperar junts que s’acabi el dia.

No serà un final, sinó la conseqüència
natural del pas dels anys en nosaltres.
Tant naturals els dies dins nostre
com la pròpia consciència d’abandonar
el solc del camí vell,
llaurat també a la teva cara.

La condició de tu no força
cap dels meus actes, sinó que reposa
al mateix indret on tu reserves
el teu millor desig : just a l’eix del meu viure.

20 de novembre 2009

Joaquim Sarriera



Exposició retrospectiva de l'obra de Joaquim Sarriera, artista destacat sobretot en la tècnica del collage i pioner en la introducció de les noves tendències artístiques en l'àmbit badaloní a través del Grup REM, del qual va formar part.

Del 19/11/2009 al 13/12/2009

De dimarts a dissabtes: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, diumenges: de 10 a 14 h

Museu de Badalona



02 de novembre 2009

Urbanisme i Patrimoni


El Centre d'Estudis del Besòs organitza una sèrie de jornades de reflexió sobre les accions culturals a l'entorn del Patrimoni.

El proper diumenge 7 de Novembre, a partir de les 9:30, es celebrarà una nova jornada sobre les relacions entre l'Urbanisme i el Patrimoni.
Dins el marc del Pla Territorial Metropolità, s'analitzarà l'encaix del Pla Director de Canyet i l'estat del seu patrimoni.

28 d’octubre 2009

Vells carrers

L'endemà del Ple municipal on es va aprovar provisionalment, i no sense polèmica, el Text refós de PMU del nucli històric de Dalt la Vila, només es pot dir que:



"La majoria sempre guanya, però no sempre té la raó"

20 d’octubre 2009

Continuarà (irredempt)

Exposició
Instal·lacions i escultures de Dionís Òrrit



29 de setembre 2009

Orgullós de tu


Orgullós de tu.
I de la teva mala gestió estimant a deshores… però generosa.
Orgullós quan revius a diari la meva fe en tu mateixa… tot i que sense mirall no notes el teu alè.

Un dia vem decidir començar a escriure amb guix frases als murs, ignorant la pluja que cau per a tothom. Sempre més i millor, amb l’esperança de perdurar.
Més mirades i més lletres: mai prou contundents tot i ser úniques; mai prou càlides com per colar-se sota uns llençols que ja trobes calents.
També vem llogar frases que ens feien ser “misteriosament feliç”, mentre ens nutríem de contraris.

Avui no sé si cal ser fort o tremolar per tenir cura de papallones de plom.

31 de juliol 2009

Credo


Acosta’t a mi.


Ajusta el teu pómul ters a la meva cara i fixa’t com una mitja als malucs.
Fes-te breu, només respira. I pregunta’t on pertanys.

Assumeixo part de la teva fe a ser lliure però deixa’m, primerament, ajustar les meves esperances a les teves il·lusions.
També dit així: el teu atreviment a les meves expectatives. I fem-nos forts!
Busca’m entre els teus credos de noia verge i mantindràs la llum, sempre, dins teu.

09 de juny 2009

OBJECTS IN MIRROR ARE CLOSER THAN THEY APPEAR


Propers o allunyats, junts o separats…aparentment semblants…suposadament diferents…públicament units…privadament apartats… Els sentits ens poden enganyar mitjançant els principis de la física o amb una dosis d’ingenuïtat auto-administrada.
Les mirades indirectes poden mantenir-nos allunyats dels esdeveniments reals.

Podem ignorar, per tant, presents, conseqüències i responsabilitats.
Podem seguir avançant pel carril esquerre de la Vida amb la mirada diàfana, mirant de reüll el reflex del retrovisor que ens retorna una realitat llunyana i enganyosa. L’etiqueta ens diu clarament que tot és més aprop del que sembla, i que les altres Vides ens volen sobrepassar de manera imminent, però la vista ens proposa una percepció irreal per conduir més tranquils i enganyats. I en aquesta passivitat individual hi neix l’angle mort on s’hi acumulen aquells altres viatgers, ja fora de l’angle de visió. Altres vides paral·leles, amb rutes coincidents però destinacions diferents, preparats per avançar alegres i segurs.

Pas a la Vida!

17 de març 2009

Suposicions habituals


Passem els dies suposant : és la Llei de la supervivència.
Suposant que les coses que habitualment han passat seguiran passant; suposant que tindrem i seguirem sent el mateix que el dia anterior; o suposant que el pitjor marxarà per poder suposar-nos a nosaltres mateixos millors amb els anys…però suposar és automàtic, careix de voluntarietat i desautoritza l’emoció dels petits detalls del dia a dia. En cada supòsit fallit hi ha una frustració disfressada de mala sort.

Fins el dia que de la rutina i el desengany en surgeix la necessitat d’oxigen nou. Saps que ha arribat el dia del canvi quan un mateix es reconeix en un futur improgramat, formant part de noves biografies inesperadament, sense timó, però guiat amb la fermesa de l’ agarïment per renovar-se junts.
I només aleshores la dimensió d’un mateix s’enfoca sense límits cap a un futur diferent al suposat, a l’ espera d’il·lusions verges, naturalment, sense imposar.