Passin i vegin !!!

"Passin i vegin !!! Passin al Ple Municipal si hi ha lloc, és clar, i seguin. Prenguin una postura còmoda i disposeu-vos a passar una bona estona!"

Ahira al vespre, mentre a la plaça de la Vila hi queia un xàfec de temors, dins al Ple s'hi debatia la continuïtat del PMU de Dalt la Vila. Sense sorpreses, per desgràcia. No va passar res que no es sabia que passaria. No és que sigui un il·lús que pensés que la Verge vestida de romana baixaria i faria de regidor 28 per convèncer que aquest PMU cal que es modifiqui profundament. Però les lectures de les mocions i les posteriors rèpliques van ser un reflexe del que ha estat fins ara aquest procés de debat sobre Dalt la Vila : politics enrocats i pilotes fora! Com molt bé va replicar el coordinar i portaveu de la Comissió de veïns, Jordi Casas, "nosaltres no en sabem de política; això és feina vostra. Nosaltres parlem de Dalt la Vila". I hagués estat aquest el fil conductor que hagués hagut de seguir el Ple. Però, tot i que des de la moció del govern es reclamava no polititzar el debat, tothom va acabar parlant-ne. Shame on you! I els parlaments autistes dels regidors anaven succeint-se com si fossin mitings electorals : un barri perfecte en un món perfecte!

El descontentament es va fer sentir fora al carrer amb xiulets, paraigües i pancartes. Es va fer sentir, també, a la sala habilitada per seguir el Ple per pantalla gegant. I la traca final que també va sentir tothom : "SEGUIREM", la paraula màgica..."SEGUIDISME", penso jo. Seguiran seguint com a seguidors de la flauta d'Hamelí.

El teatre d'ahir sobrava. Cal compromís, no figurar-lo. Anem tard. El debat ciutadà sobre la importància del patrimoni de Dalt la Vila l' ha obert la Comissió de Veïns. Els dèficits històrics en infrastructures, urbanització, mobilitat, rehabilitació, etc. els ha denunciat la Comissió de Veïns. Les autèntiques propostes de millora i revitalització del barri les ha presentat la Comissió de Veïns. Què més volen de nosaltres? Sabem que legalment ja no estem en condicions de proposar res més. Només ens queda la promesa del govern de "seguir parlant per arribar a acords". Fins on? Fins quan? Quants? Tot segueix a l'aire i, a falta de propostes, seguirem defensant i parlant l'únic llenguatge que sabem: Salvem Dalt la Vila !!!

El PMU baixa a l'Ajuntament

QVO VADIS, Baetulo?

I ara què? On anem? Què farem?
L' assemblea informativa (més de 300 persones, segons fonts sacerdotals) va ser un èxit d'assistència rotund i inqüestionable. Veïns, conciutadans, xafarders, agitadors culturals, polítics, espietes, familiars, etc... no hi faltava ningú! Semblava la cançó d'en Siza (tantsols hi faltes tu!). Els comunicats justos, cada lletra al seu lloc; el to, el precís per ser incissiu però no arrogant; el contingut, el necessari per conscienciar a tothom, vingués d'on vingués. Tenim el 31 d'Octubre a l'agenda subratllat en vermell. És la nit de la Castanyada, del Don Juan Tenorio i de les Al·legacions! I la pregunta que ens fem és: I l'endemà, què? Què en serà de tot plegat? Qui farà què? Com en una partida de Póker, ara tothom pot seguir apostant o posar les cartes boca amunt. Els farols es podran aguantar fins el dia del Ple Municipal, com a molt. Tothom reclama diàlegs oberts per acostar posicions. Doncs divendres passat a Sta.Maria, micro obert, cap polític dels que estava entre els bancs no va demanar torn de pregunta. Deu ser que ja hi estaven d'acord?
El millor del dia d'avui, una frase que he llegit en un bloc que llegeixo a diari:

"Si no podem ser part de la solució, hem de començar a ser part del problema".

Aquesta interessant reflexió la sota-signaria de bon grat jo mateix pensant en el PMU de Dalt la Vila sinó fos que segueixo pensant que la opinió de la ciutadania MAI no pot ser un problema. Badalona, a dia d'avui, no sabem cap on va. I si els Romans aixequessin el cap ens preguntarien : Quo Vadis, Baetulo?

NOVETAT! http://www.salvemdaltlavila.com/

El PMU va a missa!

L'Assemblea informativa servirà per explicar l'estat de les converses amb la Comissió Municipal, els punts de trobada i desacord, el calendari previst i també per respondre dubtes de tothom.

MANIFEST : http://cat.bloctum.com/pimpinela/

El segrest de Maslow

Trobo a faltar en Maslow divegant per les tertúlies de la ciutat. I a la biblioteca, i als museus, i a l’associació de veïns i sopant a Ca la Tina. I el trobo a faltar, sobretot, a casa meva, a l’estudi on hi tinc una taula plena de pintures i pinzells, però buida d’inspiració. Hem caigut! És així de penós i trist, però ens han fet caure del pic de la piràmide. La cúspide està deshabitada com un simple pis de segona residència, on s’hi va a viure però que no s’habita. Segurament el moment que viu l’art no passa per la època més innovadora o genuïna tot i que la tecnologia afavoreix l’exploració per infinites plataformes creatives. Potser masses? Però el contingut sovint queda deslligat del producte, o millor dit, l’esperit que promou l’obra queda orfe d’emoció plàstica.
Vivim en l’estrat de l’autoestima pretesament disfressat de talent i falç compromís. Hem retornat al nivell de l’admiració de l’art com a final de procés i no pas com a vehicle amb el que hem de generar llibertats.
L’art per l’art pot ser tant buit com mirar-se al mirall després de masturbar-se. Per això admiro tant Joan Brossa com la seva obra, original i transgressora, compromesa , sensible i rotundament insensible amb la injustícia. Sedegós de descobrir nous esquemes plàstics mentals, encapçala tota mena d’avantguardes i segut damunt d’un Dau reinventa un surrealisme que per a molts encara és el paradigma de l’essència de l’art.
Acompanyo les lletres d’avui amb el poema visual de Joan Brossa “Elegia a Che” per commemorar l’assassinat del “comandante” avui fa 40 anys.

Tot grinyola !!

A dia d’avui tinc molts fronts oberts i no sé pas si me’n sortiré amb tots! La meva vida és una mena de desaigüe de les incompetències d’alguns i de les injustícies de molts !

1-M’arriben factures doblades de Gas Natural dels últims 16 mesos perquè l’operari no va comunicar correctament el canvi de comptador a la central. 4 Fulles de reclamacions, més de 60 minuts de converses telefòniques amb diferents empleats ”le paso con…” i trucades d’enquestes sobre el grau de safisfacció del servei d’atenció al client !

2-Pudors provinent del baixant de pluvials del veí que està connectat al clavegueram sense sifó. Rebotant d’extensió en extensió pels telèfons de l’Ajuntament: de via pública a clavegueram, de rebot a serveis tècnics passant per la centraleta de nou. El propietaris de la finca és Gestoria Rovirosa. Des de Juliol m’estan prometent que l’endemà hi va un paleta, en Manolo. Però en Manolo mai hi va. En Manolo és un home sense cara ni temps. Sense cara perquè no l’he vist mai. El que té una cara enorme és el Sr.Àngel que sempre em diu que ja ha parlat amb “els de l’Ajuntament, que són amics meus”. Només em queda denunciar-los a tots a disciplina urbanística.

3-El PMU de Dalt la Vila! Això per sí sol ja és un gran problema! Seguim a l’espera de resposta de la Comissió municipal. Diferents entitats veïnals i culturals ja n’estan al corrent i bastant engrescats, també. Els Gals estem disposats a tot!

4-Renfe! Oh Yeah! Aquests són uns “cachondos”. Trens que arriben 30 minuts tard i d’altres que no arriben mai! Vagons sencers que desapareixen per complert, amb passatgers i tot? Informadors desinformats i cues lentes per recuperar un Bitlle Express!

5-Banderes! Aquesta gran bandera de la Plaza Colón! Aquesta grandiosa bandera que de tant grossa i tupida que és ens tapa la llum del sol! També com els hi passa a les plantes, sense llum no s’hi viu bé! I la dèria d’alguns a cremar esperances de llibertat en paper fotogràfic mentre li fem la campanya al PP. Aquestes herències adquirides per una transició que per alguns encara no ha acabat. Però en Patxi va morir al llit i en Salvador al garrot. I fa 30anys i tot és actualitat! Quin país!

Avui reclamo i exerceixo el meu dret a la “pataleta” ! I procuraré endolçar-me la vida aquest cap de setmana amb l’Alicia, la paella a Sant Fost, en Sabina i en Serrat, la Fira de la Solidaritat, la Penya, en Barça de fútbol i en Fernando Alonso (que espero que perdi!!!!).