Ruta "vinyes verdes vora el mar"

Distància Total: 18,16 km
Desnivell acumulat: +-996 m
Temps: 2h 07'

Ruta de muntanya al voltant de la Conreria i de les vinyes D.O.Alella. Impossible córrer sense apartar la vista del paisatge verd de les vinyes, remullades amb una posta de sol hipnòtica.
Cal resseguir el GR92 des de Can Ruti fins al Seminari de la Conreria i seguir pel camí antic de Martorelles. La pista arriba a la carena del turó de Galzeran, amb el poble d'Alella al final d'una vall de mantells de vinyes. El GR92 segueix cap al NW i un camí de vinyes ressegueix la carena, amb St Mateu a l'Est i Montjuïc a l'Oest. Un núvol de papallones negres m'acompanyen i se'm van entrecreuant mentre remunto el turó de Nou Pins: la visió del meu país és emocionant! Es veu perfectament tot el camí recorregut fins ara i també el que em queda: la única línia nítida entre bosc i vinyes. Tram de Tiana a Montgat molt ràpid, amb un sauló molt fi que em va entrant a les Asics, el sauló de la comarca, una identitat molt subtil però molt interioritzada. Tram urbà de Montgat en baixada, fins la platja. Em giro, ni rastre de les vinyes. He fet fotos...no ho he somiat. Quin privilegi de comarca i quin privilegi de país.

VINYES VERDES VORA EL MAR

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

J.M de Sagarra

La Conreria des del GR92

Vinyes d'Alella des del turó de Galzeran. Al fons, turó de Nou Pins

Vinyes D.O.Alella a Tiana

Ruta per la Vall de Pomar

Recorregut molt senzill i distret pels contrastos de paisatge. Remuntada de la riera de Pomar pel castell de Godmar i enllaç amb un tram de GR 92 fins al dipòsit del Mas Ram. Baixada per la urbanització amb la sensació d'estar a Beverly Hills i, a l'altre costat de la B-500...el barri de Pomar. Pujada per un turó calcari, per dins del Restaurant del "Tiro", fins al cementiri de Pomar. Volta al Parc de la Mediterrània i descens pel torrent de Vallmajor.

Vista del Mas Ram

Parc de la Mediterrània

Cementiri i barri de Pomar

El Chiquichiqui de Rajoy

Quan la realitat supera la pròpia ficció dels guionistes de Polònia:

Ruta circular Besòs-Litoral

Ruta planera per a sumar kilòmetres i perdre les pors a les mitges maratons. Pujada al Puig Castellar per la riera de Canyet, recorrent els horts amb olor a tomaqueres i els canyissars del barri. Volta al poblat íber i baixada per la ruta del ferro, encarant Vallbona, fins a la part alta de Singuerlin. Descens urbà fins al Parc Europa i baixada del parc Fluvial del Besòs. Centenars de persones nouvingudes practiquen esports dels seus països: futbol, cricket, kushti (lluita índia)...o simplement jeuen i mengen. Veure gent tant diversa gaudint del parc és molt agradable i encoratjador. Repàs mental de les vegades i vegades que dec haver dibuixat propostes d'ordenació urbana de les vores de la ciutat per tal que el riu passi a formar definitivament part dels barris. Desembocadura, espai terminal, frontera amb el mar. Canvi d'escala: horitzó rogent i infinit. Vora el mar, tram desordenat, arqueologia industrial pura, dura i guarra! Les defenses navals de formigó semblen un retall d'un platja de Normandia. Tram final pel nou passeig marítim i últims retocs a l'escultura de l'Anís del Mono.

Ruta: 25,22km
Desnivell total: +-676m 
Temps: 2h 34'

Riu Besòs al pas per Vallbona

Desembocadura riu Besòs

Pantalà platja de la Mora

Pont del Petroli

SUMMITS of my life

Cent peus Mil passos_fase 4

Ruta dels Íbers

Longitud: 21,05 km
Desnivell acumulat: 1.232 metres (cota màx +442m)

Ruta per muntanya visitant els 3 poblats íbers de la serra de Marina: Les Maleses, Puig Castellar, Turó d'en Boscà...i de propina el Museu de Badalona (també hi ha troballes íberes a les vitrines). No és una ruta excessivament tècnica tot i que l'últim tram fins a les Maleses us farà esbufegar una mica. Molt recomanable per a preparar una mitja marató amb l'incentiu que podreu reviure un recorregut que, de ben segur, es deuria fer a peu fa més de 2000 anys enrera! 

Els 3 assentaments formen un triangle visual entre ells que els va permetre controlar el Maresme, els Vallès fins a Montserrat, el Barcelonès i la conca del Besòs,  i la franja litoral fins més enllà de Montjuïc. La cultura íbera no va assolir un grau de complexitat d'infraestructures i d'organització com els romans, però el sistema de confederació entre pobles els va permetre establir una gran xarxa d'assentaments estratègics al territori. Excursió molt interessant i apta per a totes les edats. Us podreu sentir una mica íbers i jugar a reconèixer punts de la nostra geografia.

Poblat íber de Les Maleses (Montcada i Reixac)

Poblat íber del Turó d'en Boscà (Badalona)

Poblat íber del Puig Castellar (Sta.Coloma de Gramenet)

Àligues pescadores

L'àguila peixatera, àguila d'estany o àguila pescadora (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. Modernament alguns autors han separat una de les subespècies en una espècie diferent: Pandion cristatus.

S'alimenta exclusivament de peixos, que captura -tant a les zones humides com a la mar- llançant-se en picat. Des del seu lloc de guaita es llença contra l'aigua quan els peixos, com ara les truites o els lluços, es troben prop de la superfície, tant al mar com als embassaments o als rius. Durant l'atac no arriba a cabussar-se del tot i s'ajuda amb unes escates que té als dits amb ungles llargues i corbes. Aquesta modificació, com la del bec ganxut i la del dit extern, que té una bona mobilitat per fer més pressió, li serveixen per subjectar millor les seues lliscadisses preses.


Aquest niu correspon a una família d'àligues d'Estònia:

Web cam en directe

Cent peus Mil passos Fase 3

No es un rescate...