28 de maig 2012

Cent peus Mil passos_fase 1


+ INFO Fase 1






  
Vista general de la Fase 1
Foto: Núria Comas
    






















QUO VADIS BAETULO???
Autor: Joan Sansa
Foto: Mª Teresa Mateu






25 de maig 2012

Cent peus Mil passos

El projecte Cent peus Mil passos vol ser un exemple d’art col·laboratiu: un procés en el qual un grup de gent crea les condicions concretes per crear un àmbit de llibertat i en fer-ho allibera un conjunt de relacions en forma d’art. L’Art amb majúscules no és vist normalment com a resultat de processos col·lectius, sinó més aviat com el producte d’un individu, un creador. Nosaltres presentem aquest projecte col·lectiu en el que valorem la creativitat, el pensament i el procés per sobre del producte. Mitjançant el treball “grupal” estem reafirmant el paper públic i social de l’art. Som pensament i acció, individualitat i col·lectiu. El moment present com tots els presents són principis, cruïlles i finals. Ara és un bon moment,ara sorgeix un nou moment per expressar-ho. Amb Cent peus Mil passos ho volem fer a partir d’una acció elemental i significativa com és caminar, agafant un dels seus possibles símbols: LA SABATA
 
 



PER QUÈ LES SABATES?

Dintre de la història de la indumentària, el calçat ocupa un lloc important como element que vesteix una part del cos i té una doble funció: utilitària, ja que respon a l’instin del ser humà de protecció davant d’agents externs, i decorativa, amb una dimensió ornamental i estètica. Les sabates com qualsevol vestimenta representen la nostra manera de presentar-nos als demés. La sabata és un element simbòlic polisèmic però a nosaltres ens interessen sobretot dos aspectes:


En totes les tradicions i pobles de l’antiguitat el calçat era un símbol de llibertat. Era per aquest motiu que els esclaus eren obligats a anar descalços.
La sabata té un altre simbolisme: el de la marxa. No és pot anar gaire lluny sense sabates, i per aquest motiu és la representació del caminant.

http://projecte.centpeusmilpassos.net/

22 de maig 2012

Ba Ti Mo NT


Aquest diumenge va ser passat per aigua, trons i núvols. Semblava ideal per fer una bona ruta i no morir deshidratat en l'intent. Una ruta molt "sacra", resseguint creus, una excusa com una altra per sumar kilòmetres, desnivells i poder fer bones fotos del nostre patrimoni arquitectònic. D'aquesta ruta n'hi he dit BaTiMoNT, ja que transcorre per Badalona, Tiana i Montgat per la muntanya. Ara me n'adono que podria ser un bon nom per a una Mitja Marató de Muntanya. Algú la compra?

Platja Badalona - Creu de Montigalà - (pluja descomunal) - St Jeroni de la Murta - St Onofre - St Climent - Collet - Coscollada - GR92 - Seminari Conreria - (llamps i trons) - Cartoixa Montalegre - Tiana - Montgat - Platja  Badalona.



Distància total: 23,050 km  
Desnivell acumulat: 1442m (-717m)(+725m) amb una altura màx: +464m (Coscollada)
Temps total: 3h 03' 38" (7'57"/ km) amb diverses pauses per estirar, fotos, rectificar camins, eixoplugar-me...Calculo que realment deuria córrer no més de 2h 40'. Música de Regina Spektor, 500cl d'isotònic, 1 gel i 1 barreta.

Els colors del bosc i dels carreus de les ermites just acabat de ploure són indescriptibles. La serenor del paisatge et fa recuperar l'alè i et dóna forces per seguir pujant. Sents la olor de la pinassa molla i notes a la cara petites ràfagues càlides que llança l'argila. Rampes a partir del km 18, garces grasses grimpant pels marges i la salutació d'un cartoixà. Al marge dels resultats del GPS Timex, aquesta va ser la meva ruta.


Vall de Betlem des de la Creu de Montigalà

St Climent amb vistes a St Jeroni



St Onofre amb la Vallensana a l'Est



Cartoixa de Montalegre des del GR 92


Mur del recinte de la Cartoixa de Montalegre


















































Resten només 2 setmanes per a l'Endimoniada! Ara toca repòs de muntanya. Seguiré amb les 3 sortides setmanals de cursa suau de 20' a 30' pel passeig, sèries d'ergòmetre i rem per acabar-nos de preparar la Lliga de Llagut i bona alimentació, sense perdonar el Shawarma dels dijous ;)

02 de maig 2012

Volta a la Vallensana


Aprofitant el dia festiu de l'1 de Maig he fet una ruta d'aquelles que tenen diversos punts d'interès. La majoria de gent que anem a córrer per Canyet, Pomar i Montcada ja ens hem acostumat a fer-ho entre les majestuoses masies de pedra i entre murs de paredar que dibuixen un paisatge agrícola molt mediterrani. La sola presència del masos a l'horitzó, al tombar d'un camí o vorejant una pista ens fa sentir que som lluny de la ciutat. Però, d'on prové aquesta pedra tant singular i resistent que ha fet possible aquest tipus de construcció a les nostres terres?
La cantera de la Vallensana històricament ha estat un dels punts de subministrament de pedra natural més important de la comarca. Veure un turó mutil·lat no és el més agradable per als ulls, però les condicions de vida de cada època han transformat el paisatge d'una manera pròpia. Saber llegir aquestes trasformacions és entendre la nostra pròpia història. Sortosament, i gràcies a la conscienciació dels valors ecològics que actualment guien les polítiques ambientals, ja s'ha començat a restituir l'excavació i, mica en mica, el paisatge de la cantera. De totes maneres, és curiós fer la visita de la cantera de la Vallensana perquè pots imaginar-te com, bloc a bloc, es deconstruïa la muntanya i creixien les masies. Un té la sensació que està davant el punt "zero" del patrimoni arquitectònic, just a l'epicentre de l'esquitxada de pedres que ara formen aquest degoteig de masies que tant ens agrada trobar quan correm per la muntanya. Elles sempre hi són.        
La ruta que vaig fer volia unir diversos punts singulars i molt bonics: casa-riera de Pomar-font de l'Amigó-part superior cantera Vallensana-descens fins a St Pere de Reixac-urbanització de la Vallensana-entrada cantera Vallensana-mirador del Collet-riera de Canyet-casa! 



Total distància recorreguda: 20,22 km
Altitud mín: 7 m, màx: 378 m
Desnivell acum. pujant: 567 m, baixant: 562 m, total: 1129 m
Temps: 2h 17' 02"
Diverses pauses per fer fotos, hidratació, respirar, observar...



 
 
 
 
Aquesta ruta, a nivell esportiu, tenia dues clares intencions:

-Perdre definitivament el neguit MENTAL a córrer durant més de 2 hores, saber que puc fer-ho i no se'm fa pesat; aprendre a dosificar-me el beure i la ingesta de gels i barretes.
-Saber que FÍSICAMENT puc fer 20 km i un desnivell acumulat de 1000 metres i no morir en l'intent! Per a mi són, a dia d'avui, els meus quilòmetres "frontera". També vull saber quin temps i procés de recuperació necessito. Calculo uns 10 dies, fent sessions de 30 minuts de carrera suau dia sí, dia no i el Radio Salil a la tauleta de nit. 

Un cop consolidades aquestes distàncies (20km-2h-1000m) ja podré començar a pensar en trails més importants.

Part superior cantera de la Vallensana. Al fons, Badalona, Montjuïc, Tibidabo i la torre de Collserola.
Sant Pere de Reixac. Al fons, Montcada i Montserrat.


Urbanització de la Vallensana. Al fons, Puig Castellar i Tibidabo.