11 d’octubre 2006

Eye of the Tiger



Estem en plena època PRE-electoral. Tots els PRE-candidats comencen a moure fitxa i acaparen els mitjans de comunicació, els suports publicitaris del metro i, en definitiva, la nostra atenció. Com a observador vocacional vull fer notar un neguit que em fa mantenir la mirada fixa en un cartell blanc i negre: la PRE-campanya del PSC. PP montilla desdibuixa la seva presència entre la taula d’escriptori, els papers per llegir i les hores per passar; la mirada fixa damunt els documents; o la promesa de “fets i no paraules” amb la mirada fixada a les sabates del fotògraf. La mirada sempre desenfocada, mai cap a l’objectiu de la càmera; cap concessió a l’observador; control absolut de la situació per omisió de mirades. La confiança invertida únicament en les paraules (del programa) no en el llenguatge corporal. Montilla no mira però sí que hi veu. Veu i pre-veu. Et petó a la calva del “nostre Pasky” va semblar una despedida paternal del pare que veu com el seu fill se’n va a examinar-se de la Selectivitat sense haver estudiat. A Madrid ja ho tenen tot previst i en la seva partida d’escacs particular han sacrificat la Torre-Generalitat pel Rei-Moncloa. Mas guanya les eleccions però PSC no refunda el Tripartit-Satànic-Proetarra(llenguatge espanyolista). A canvi d’aquesta NO-oposició dirigida pel PSOE, CiU farà d’escuder a Zapatero en futurs i no-tant-llunyans temps difícils. Un aliat de dretes en la llunyania és millor que l’enemic a casa, no? El gran tapat d’aquest escacs és PP montilla. El Sergi Mas de la política no mira de cara per no veure la gent il•lusionada que el vol com a nou President. Montilla mira de reüll en tots els cartells, intuïnt el clatellot que li caurà de Madrid. Absolutament obedient a les tesis del PSOE, la marassa, reversiona la cara de póker de les pel•lícules de suspens. Zapatero, preveient el cocktail ERCiU, de millor digestió que el TRIPARTIT català, fa renunciar a Montilla a la mirada desafiant i convincent que ha de tenir un pre-candidat. Ha perdut el “punch” necessari pel debat electoral; li han fet perdre “la mirada del tigre”. Okupes de Pedralves al Tinell!!. Catalunya no vol submissions ni préstecs polítics. Catalunya no pot ser moneda de canvi per conservar la cadira de la Moncloa. Catalunya teledirigida? Segurament guanyi qui guanyi el proper 1 de Novembre també s’haurà de vestir de dol.