14 de juny 2010

Flors i Violes

...o "Cançó de despedida" dels 32 i de més coses...

Hi ha una festa a baix al port
i la gent se n’hi va amb els ulls plens d’espurnes, cantant;
mudadeta hi has anat,
que la vida et somriu amb la força del sol a l’estiu.

Afanya’t que no queda temps,
la feina se’ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.

Afanya’t que no queda temps,
flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Mudadeta tu has tornat
cap a casa plorant com cada any pels tristos carrers.
Es fa tard però tingues fe,
que la fe al capdavall és de franc i no costa diners.

Afanya’t que no queda temps,
la feina se’ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.

Afanya’t que no queda temps,
flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Jo també vindré mudat,
a l’ofici de demà.
Flors i violes per dinar,
flors i violes i xampany.

Apanya’t que no queda temps,
la feina se’ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per apoder-te estimar.

Afanya’t que no queda temps,
flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.


08 de juny 2010

Tres cantonades


A cau d’orella diré que t’estimo
i marxaré amb un somriure perpetuat
per la seguretat que el ressò de la veu
durarà més que les promeses.

La misteriosa melodia que sento
quan em mires no pot tapar el sonar
de les passes quan m’allunyo,
entre la trinxera de les tàpies,
mirallets humits al terra,
un gat i tres cantonades.