04 d’agost 2006

Venus -2-

El divendres és el cinquè dia de la setmana. El nom « divendres » prové del llatí Dies Veneris, o « dia de Venus ». Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu. S'abreuja com « dv ».
En la
mitologia romana, Venus és la deessa de l'amor.



El tastet d'aquest divendres és una degustació bisbalenca: Sanjosex.
Gran amic i millor persona. Les crítiques musicals el deixen pels núvols, i no n'hi ha per menys.
Arquitecte de professió i vocació, músic segurament per necessitat vital:

Sanjosex podria haver nascut d’un coit accidental entre Bob Dylan i Beck. O millor dit, d’una orgia on també hi haurien participat Pau Riba, Andrés Calamaro, Neil Young i els Radio Tarifa al complet. Aquesta festa dels genis hauria tingut lloc, és clar, en ple Empordà.Sanjosex explica amb un estil absolutament propi les històries més quotidianes, exterioritzant sense vergonya els seus pensaments. Una mica d’amor (Et menjaria a petons) i molt de desamor (Fem l’amor), himnes localistes (Les mitgeres al descobert), ressaques emboirades (El dia després)... A més, entre les seves cançons hi trobem indiscutibles hits en potència com Quatre pensaments, Puta o De Girona al Japó. Tot plegat, explicat en un llenguatge directe i quotidià, sense amagar els girs dialectals empordanesos.Mestre de la guitarra, Carles Sanjosé es fa acompanyar en aquesta aventura per músics de Holland Park i Jellyfish Skies. Solvència musical contrastada per donar vida a un disc fresc i orgànic, enregistrat pràcticament en directe i amb l’espurna de la música tocada entre amics. L’atmosfera del disc, vital i caradura però alhora sensible, es va dibuixant a través de cançons plenes de soul, de blues i gotes de folk. Hi destaquen elegants detalls de hammond i saxo i un sentit del ritme emocional, herència de Veneno.Resumint, Sanjosex es presenta amb un plantejament atrevidíssim tant pel que fa a les lletres com a la música. Pocs artistes s’atreveixen a seguir, en català, els camins dibuixats pel Dylan de Desire o el Van Morrison d’Astral weeks. El necessitàvem.
FONT: bankrobber.net


Quan marxes de vacances sovint descobreixes noves arquitectures i estructures urbanes que et fan modificar la manera de moure't per la ciutat. Prengueu aquesta cançó com un aperitiu de "Viva!" i una reflexió sobre el nostre habitat natural urbà.

http://www.chicoespina.com/bankrobber/mp3/Sanjosex_-_Les_mitgeres_al_descobert.mp3

Bon estiu i fins a Setembre!!

01 d’agost 2006

Pulp Fiction




PULP: (noun: pejorativebooks, magazines, etc) literatura barata, basura
FICTION:
(noun novels) novela, narrativa




Hi ha poques coses que no s’hagi ja dit de la cruel matança que dia a dia es produeix al Líban, Palestina, Irak...i les conseqüències social, econòmiques i morals que tot això comporta a aquests pobles anímicament mutil•lats. Qualsevol resolució internacional existent o per proclamar tindrà efectes nuls sobre el pla d' aniquil•lació que està duent a terme l’estat d’Israel. Ningú ja es creu que s’estigui fent la Guerra preventiva contra el Terror (G.W.Bush) o que s’hagi d'acabar aquest GENOCIDI quan s’alliberi els dos soldats segrestats fa ja setmanes. El germà petit s’ha revel•lat contra el gran EEUU (com a "Ciudad de Dios"), i s’està fent el cap de la Banda (tant a après a matar que al final es sent el més legitimat i poderós). I mentre Condoleezza va passejant “palmito” per aquí i per allà, el primer ministre israelià juga al fronton amb les peticions de la ONU. Israel no busca terroristes ni desarma grups militars: crea franjes de seguretat de l’amplada d’un país, perquè està arrasant el Líban. La població es desplaça en èxodes tòrdids cap a llocs on probablement tornaran a ser objectiu militar d’un exèrcit que compta els morts en Km d’avenç de les seves tropes. Israel ha fet seu un concepte nazi amb el que Hitler va justificar la ocupació dels països veïns a la II Guerra Mundial: “Lebensraum”, o sigui, “espai vital”. Aquest concepte amaga un pervers eufemisme : per als derrotats es tracta d’ ”espai mortal”.
El 10 de Desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar i proclamar, en la resolució 217 A (III), la Declaració universal dels Drets Humans. N’he extret 3 articles que ens haurien de fer pensar fins a quin punt la violació sistemàtica, reiterativa i conscient d’aquests drets a la població de Palestina i del Líban fa que aquest document només serveixi per a ser incomplert, ja que la seva aplicació és nul•la.


Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.


Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.


Article 5
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.


Aquest incumpliment em fa pensar que la comunitat internacional no en verifica el contingut i que, per tant, la Declaració Universal dels Drets Humans automàticament es converteix en un articulat de ficció-basura, una autèntica Pulp Fiction.
Samuel L.Jackson a Pulp Fiction, encarnant un sicari despiatat, recitava de memòria i sense entendre’n el significat un verset de la Bíblia (Ezequiel 25:17) i, a continuació, “procedia”. La llei del més fort en nom de Déu. Les paraules d’Ezequiel per a aconsellar a un futur cadàver. Que no us confonguin les paraules. Els mort són els morts.

Declaració Universal dels Drets Humans (pdf):
http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.pdf