02 de maig 2012

Volta a la Vallensana


Aprofitant el dia festiu de l'1 de Maig he fet una ruta d'aquelles que tenen diversos punts d'interès. La majoria de gent que anem a córrer per Canyet, Pomar i Montcada ja ens hem acostumat a fer-ho entre les majestuoses masies de pedra i entre murs de paredar que dibuixen un paisatge agrícola molt mediterrani. La sola presència del masos a l'horitzó, al tombar d'un camí o vorejant una pista ens fa sentir que som lluny de la ciutat. Però, d'on prové aquesta pedra tant singular i resistent que ha fet possible aquest tipus de construcció a les nostres terres?
La cantera de la Vallensana històricament ha estat un dels punts de subministrament de pedra natural més important de la comarca. Veure un turó mutil·lat no és el més agradable per als ulls, però les condicions de vida de cada època han transformat el paisatge d'una manera pròpia. Saber llegir aquestes trasformacions és entendre la nostra pròpia història. Sortosament, i gràcies a la conscienciació dels valors ecològics que actualment guien les polítiques ambientals, ja s'ha començat a restituir l'excavació i, mica en mica, el paisatge de la cantera. De totes maneres, és curiós fer la visita de la cantera de la Vallensana perquè pots imaginar-te com, bloc a bloc, es deconstruïa la muntanya i creixien les masies. Un té la sensació que està davant el punt "zero" del patrimoni arquitectònic, just a l'epicentre de l'esquitxada de pedres que ara formen aquest degoteig de masies que tant ens agrada trobar quan correm per la muntanya. Elles sempre hi són.        
La ruta que vaig fer volia unir diversos punts singulars i molt bonics: casa-riera de Pomar-font de l'Amigó-part superior cantera Vallensana-descens fins a St Pere de Reixac-urbanització de la Vallensana-entrada cantera Vallensana-mirador del Collet-riera de Canyet-casa! 



Total distància recorreguda: 20,22 km
Altitud mín: 7 m, màx: 378 m
Desnivell acum. pujant: 567 m, baixant: 562 m, total: 1129 m
Temps: 2h 17' 02"
Diverses pauses per fer fotos, hidratació, respirar, observar...



 
 
 
 
Aquesta ruta, a nivell esportiu, tenia dues clares intencions:

-Perdre definitivament el neguit MENTAL a córrer durant més de 2 hores, saber que puc fer-ho i no se'm fa pesat; aprendre a dosificar-me el beure i la ingesta de gels i barretes.
-Saber que FÍSICAMENT puc fer 20 km i un desnivell acumulat de 1000 metres i no morir en l'intent! Per a mi són, a dia d'avui, els meus quilòmetres "frontera". També vull saber quin temps i procés de recuperació necessito. Calculo uns 10 dies, fent sessions de 30 minuts de carrera suau dia sí, dia no i el Radio Salil a la tauleta de nit. 

Un cop consolidades aquestes distàncies (20km-2h-1000m) ja podré començar a pensar en trails més importants.

Part superior cantera de la Vallensana. Al fons, Badalona, Montjuïc, Tibidabo i la torre de Collserola.
Sant Pere de Reixac. Al fons, Montcada i Montserrat.


Urbanització de la Vallensana. Al fons, Puig Castellar i Tibidabo.