31 de juliol 2009

Credo


Acosta’t a mi.


Ajusta el teu pómul ters a la meva cara i fixa’t com una mitja als malucs.
Fes-te breu, només respira. I pregunta’t on pertanys.

Assumeixo part de la teva fe a ser lliure però deixa’m, primerament, ajustar les meves esperances a les teves il·lusions.
També dit així: el teu atreviment a les meves expectatives. I fem-nos forts!
Busca’m entre els teus credos de noia verge i mantindràs la llum, sempre, dins teu.

1 comentari:

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Aquest paio va calent... ;-)