26 de juny 2008

M'entens carinyu?
























M’entens carinyu?...i la pregunta queda flotant per l’aire com un núvol de pluja que no acaba de descarregar.

La necessitat d’expressar és tant necessària com la necessitat de ser entès. La comunicació posa en comú un missatge que neix de l’altaveu del cervell i que busca la companyia de les neurones de l’altre. Sovint es parla de problemes de comunicació i es força la gent a llimar els diferents punts de vista, quan probablement és un problema de disfunció emocional i prioritats vitals.

La comprensió de l’idioma descodifica les regles del llenguatge, mentre que entendre’s sense paraules codifica les lleis de l’emoció. Hi ha parelles a qui no els hi cal parlar-se per dir-se, ni mirar-se per veure’s, ni tocar-se per notar-se. Aquesta llei ingràvida de les ànimes és més eficient que la lectura estricta dels diccionaris de la rutina, massa nombrosos a les estanteries de la convivència. Per aquest motiu, la incomprensió és la sala d’espera d’una doctora que es diu Soletat. I viure en soletat converteix la teva pròpia existència en el satèl·lit d’una gent extranya que es pot dir parella, família, amics o món!

1 comentari:

Marga ha dit...

M'ha costat un mes i dos dies per entendre't, "carinyu". I ara, per què no escrius un post nou, eh, carinyu? ;-)

Aquest està molt bé però la Sra. Soletat també es fa present quan n'esperes un de més festiu i et trobes, cada dia, amb el mateix, tant trist, per cert, per molt encertat que estigui.

M'entens, carinyu? :-)