God save the Girl

Quan sentim els noms de Benny Hill, Rowan Atkinson i Austin Powers a la majoria se’ns dibuixa un somriure a la cara. Són grans còmics mundialment reconeguts que han sabut combinar l’humor amb una dosi de patriotisme desenfadat i absurd, però alhora popular i carregat de complexes. Són la personificació dels acudits de Lepe explicats pels propis de Lepe, però a la British. Embaixadors de l’humor. Perquè l’humor també es pot exportar i els Britts ho han sabut fer. Però com a país històricament colonitzador i (sorry) expoliador, també saben importar primeres qualitats. Ahir UK va fer una gran importació, 100% catalana. Ahir la meva germana Mª del Mar va marxar a Norwitch, al nord de London. Ha anat a millorar l’anglès, ja que als de Badalona se’ns nota l’accent de la FIAC. Segur que n’aprendrà suficient per tornar amb més accent que la pava de la Victoria Beckham. Però a part del que ella rebi, si són prou llestos els anglesos sabran trobar en la Marsans (és el seu nom artístic) una noia que pot montar un “Festival del Humor” ella sola. El turista responsable és aquell que no fa fora del seu país cap bestiesa que no faria al seu. Però l’hosta responsable és el que tracta als turistes com si es tractés de gent del seu país. La riquesa del turisme és bidireccional, tot i que sovint només es mesura la part econòmica que aporta el viatger, i no tota la riquesa cultural que pot aportar el que viatja. Mr John i Mrs Rita tindran la oportunitat de conèixer Badalona, Barcelona, la cultura catalana…..a través d’una noieta que segur que deixarà emprempta (com sempre fa ella). Al tornar ens explicarà un munt d’anègdotes, gent que ha conegut, el menjar, les ciutats….però tothom segur que li preguntarà: “I com són aquella gent, que t’han tractat bé?????”. D’aquí la importància de ser un bon viatger (no m’agrada dir turista) però també un bon hosta local.
L’onada de guiris ja fa setmanes que ha començat al nostre país. Tots tenim la deure d’exigir, però també la responsabilitat d’oferir. Siguem bons hostes. Us ho demano com a “tete”.

Take care of my sister Mr.John and Mrs.Rita. Thanks!!


Enllaç d'avui: Gago García ens dissecciona un cadàver encara calent:El Pròxim Orient a http://urbietorbis.net/palestinecoffeeshope/cafe/index.html

Venus

El divendres és el cinquè dia de la setmana. El nom « divendres » prové del llatí Dies Veneris, o « dia de Venus ». Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu. S'abreuja com « dv ».
En la mitologia romana, Venus és la deessa de l'amor.



El cinquè dia de la setmana, o el cap del “cap de setmana”. El matí del divendres fa olor a cafè i ve de gust menjar-se una bona torrada de pa amb tomàquet i fuet. El divendres és de color verd clar, al meu cap; i de petit era el dia de fer Gimnàstica a l’escola. Què lluny que queda l’escola! El dia de Venus és un bon dia per fer uns tastets, i compartir-los. Per això no parlaré de política ni de fronteres; anirem tots junts fins al Panteó dels Déus, i oferirem a Venus el nostre tribut agraït i calmat: una cançó, un llibre, una pel·lícula, un poema….o dos.

Disc d’avui: “Sublime Ilusión”, Eliades Ochoa, 1999
http://www.artistdirect.com/nad/store/artist/album/0,,862988,00.html


Avui, divendres, alguns de vosaltres comenceu les vacances. Alguns ja ho han fet. D’altres, més tard. “Volver” és el que associo més a les vacances. Alguns “tornen” quan marxen i d’altres quan arriben. Ens passem la vida “tornant” de llocs, o de situacions. “Tornem a tornar”, o sigui, repetim o retornem, també. I jo donc de “torna” aquesta cançó al meu Àlex (que vull ja que torni), a la meva Paty (la prieta que se volvió), a la Rocío (que està sempre tornant), al Sanjosex (perquè torni a musicar-nos la vida) i a tots els que estan de tornada de ja de tot. I sobretot, per Setembre, que tothom torni!!




VOLVER

Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos,
van marcando mi retorno.
Son las mismas que alumbraron,
con sus pálidos reflejos,
hondas horas de dolor.

Y aunque no quise el regreso,
siempre se vuelve al primer amor.
La quieta calle donde el eco dijo:
"Tuya es su vida, tuyo es su querer",
bajo el burlón mirar de las estrellas
que con indiferencia hoy me ven volver.

Volver,
con la frente marchita,
las nieves del tiempo
platearon mi sien.
Sentir,
que es un soplo la vida,
que veinte años no es nada,
que febril la mirada
errante en las sombras
te busca y te nombra.
Vivir,
con el alma aferrada
a un dulce recuerdo,
que lloro otra vez.

Tengo miedo del encuentro
con el pasado que vuelve
a enfrentarse con mi vida.
Tengo miedo de las noches
que, pobladas de recuerdos,
encadenan mi soñar.
Pero el viajero que huye,
tarde o temprano detiene su andar.
Y aunque el olvido
que todo destruye,
haya matado mi vieja ilusión,
guarda escondida
una esperanza humilde,
que es toda la fortuna de mi corazón.

Alfredo Le Pera

L' Etern Retorn

"Vamos a suponer que cierto día o cierta noche un demonio se introdujera furtivamente en la soledad más profunda y te dijera:/Esta vida tal como tú la vives y las has vivido tendrás que vivirla todavía otra vez y aún innumerables veces; y se te repetirá cada dolor, cada placer y cada pensamiento, cada suspiro y todo lo indeciblemente grande y pequeño de la vida/".
"además todo se repetirá en el mismo orden y sucesión... Y hasta esta araña y este claro de luna entre los árboles y lo mismo este instante y yo mismo"...
"El eterno reloj de arena de la existencia dará la vuelta siempre de nuevo, y tú con él corpúsculo de polvo"

NIETZSCHE , fragments sobre “El eterno retorno”




“El eterno retorno de lo igual tiene su sentido como una doctrina para el hombre, esto es, como un terrible tope para la voluntad humana, que destroza todas sus ilusiones de futuro y progreso. Nietzsche piensa la doctrina del eterno retorno con el fin de tocar al hombre en la tensión misma de su voluntad”

HANS-GEORG GADAMER
“De Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica”




La història és cíclica; és temporalment lineal, però causalment repetitiva. El que fa que en siguem conscients d’aquest bucle vital és la localització del fet (en depèn de la transcendència i la difusió) i la gravetat d’aquest (pot no deixar ni tantsols testimonis).

El ple debat sobre el Projecte de Llei de la Memòria Històrica que prepara el Govern espanyol ens hem de plantejar en quina mesura l’aplicació d’aquesta Llei afectarà a la societat i com nosaltres n’em de fer una aplicació pràctica o militant. Després de 70 anys de silenci s’obre la caixa dels records ( no la de Pandora). 70 anys per a reflexionar, assumir i acceptar són suficients, i diria que masses i tot. Aquesta llei permetrar fer “justícia històrica” i retornar la dignitat a tots aquells a qui va ser robada. El beto silenciós post bèl·lic ja pot aixecar-se ara per a ser explicat a les joves generacions actuals que, sense entendre-hi gaire de banderes, ja hauran fet un parell manifestacions multitudinàries i alguna casserolada. Recordar el passat més recent i fosc del nostre país no és obrir velles ferides, és ensenyar les cicatrius; és fer entendre que no totes les guerres han passat lluny d’aquí o a la TV i que sí hi ha testimonis entre nosaltres, encara vius. Cal posar un Post-It a la consciència de tots on s’hi pugui llegir clarament : ALLÒ VA PASSAR AQUÍ. El retorn de velles ideologies deliveradament orfes de records amb nous i engominats dirigents està desestabilitzant la convivència ciutadana a molt nivells. Són “fuleros” de la democràcia, perquè mai aixequen el pot de la concòrdia. I per això són els que pretenen provocar a la societat un Alzheimer global que col·lapsi les neurones del país i que faci renéixer antigues neures. La memòria de la nostra història es fa present avui, perquè “aquell”,al seu moment, els hi va robar el futur.

Enllaç recomanat d’avui: http://www.memoriahistorica.org/

"Moros y Cristianos"

“Moros y Cristianos” o “Frijoles con arroz” és un plat típic de la isolada Cuba. Diria que és el recurs culinari més accessible per a la gent, i se’m fa extrany pensar que aquesta denominació pugui tenir connotacions racistes o pejoratives quan suposa la base alimentària de tot el país. Presentat a taula en un bol, els “moros y cristianos” es democratitzen i es mesclen per igual, es barregen els gustos i es compensen les textures. El plat manté aquell equilibri de sabors que només poden donar les proporcions justes. Aquest binomi religiós ha donat també noms a dances populars, festes tradicionals i ha inspirat jocs de carrer i de sobre-taula.
Les lluites entre cultures històricament enfrontades també ha trobat el seu camp de batalla al taulell d’escacs: una formalització prou digne per tractar-se d’una guerra. En aquest joc les regles són clares i precises; les condicions equilibrades i justes per ambdues parts; un taulell quadriculat repartit en 64 posicions : meitat blanques, meitat negres (com un plat de “frijoles con arroz”). Les condicions equitatives d’aquest taulell no les podríem emplaçar actualment al Pròxim Orient. “Sense justícia no hi ha pau” deia ahir Lucía Etxebarria a la contraportada de l’ADN. I sense jutges no hi ha justícia, afegiria jo. Calen els jutges en tota partida, i cal que en prenguin part en aquesta. Quin paperàs el del coordinador Jan Egeland airejant entre runes de Beirut les misèries de la ONU! La inoperància diplomàtica és sempre una concessió per al més fort, un permís encovert i consentit. I mentre la massa civil social d’arreu del món reclama que s’aturi aquesta violència desproporcionada , paradoxes de la vida, la secretària d’estat nord-americana Condoleezza “Rice” desequilibra la balança de la impunitat bèl•lica deixant que es posi més arròs que frijoles.


Ajedrez, Etimología : Juego-ciencia que surgió en el Indostán, en época no determinada con certeza. Inicialmente, se le conoció como chaturanga, en referencia a las cuatro alas (angas) del ejército indio: elefantes, carros, caballos e infantería. En España, adonde fue llevado por los árabes, el nombre del juego evolucionó hacia axatraz y más tarde, axedrez

El contra-enllaç d’avui: http://www.cope.es/ver_noticia.php?id_noticia=210075

Primera Pedra

Com si d'un edifici es tractés, avui poso la primera pedra d'aquesta nova construcció. No serà una construcció contundent en quant a forma, ni cara amb últimes tecnologies; no es pretén ser trascendental ni espiritual com les catedrals gòtiques; ni hermètic com un búnker. La primera pedra o, millor dit, la primera lletra encadenarà una estructura espero que prou rígida per construir un espai d'opinió, una estesa de reflexions que convidin al aixopluc útil i que reculli opinions per a tots els gustos i disgustos.




...clasificación (I:3:2) de todo el conjunto de requisitos para construcciones:

durabilidad (firmitas)
utilidad o "conveniencia" (utilitas)
agradabilidad (venustas).

Los diez libros de la arquitectura , Marcus Vitruvius Pollio.