11 de juny 2012

Endimoniada 2012


Cursa de l'Endimoniada: n,(esport). Cursa nocturna de 18km per la Serra de Marina on sempre guanya en Javi Delgado!

Aquesta podria ser la definició de la cursa que organitza el Centre Excursionista de Badalona i que el passat dissabte 2 de Juny va celebrar la seva 2ª edició:

20:30- Nervis típics durant l'escalfament i ambient de pinya entre els corredors. Lligaments del genoll, bessons, quàdriceps, ronyons...Molt de públic mirant-nos extranyats: aquests nois comencen o acaben?
21:00- Només resta mitja horeta!!! Repasso mentalment...xip groc posat, bidó isotònic, gel al Collet, barreta a la Coscollada...sí, tot bé.
21:25- Dins la gàbia, cap al final. Potser m'hagués pogut col·locar més al mig però ara ja és tard. Ostres...en Benji, en Xavi, l'Albert, aquell tiu de la cueta que em trobo sovint per Canyet, una samarreta del Barcelona Challange, bufff...quin nivell!!! Em dic: Joan, tu a la teva...
21:30- Tret de sortida i música de xips: m'encanta!!! La Rambla es veu diferent, molt diferent! El públic anima però ja no sento les veus. Buit mental: no vull que em trepitgin ni menjar-me cap jardinera.


Ens plantem a la B20 amb un no-res, el grup ja s'ha allargassat però encara és molt continu. Creu de Montigalà i primers esbufecs. Aquest tram sé que me'l puc fer "del tirón" o sigui que tiro i tiro. Primeres sensacions reals de cursa quan encenem els frontals. Vall de Betlem, un tram ràpid de recuperació. Tinc en "Delos" darrera meu amb un frontal que sembla un trailer! Fem broma perquè la seva llum m'il·lumina per damunt del meu cap! Creuem el camí de St Jeroni i un altre cop a tirar amunt. Ara ja ningú no parla. El camí s'enfila irregular i el grup es comença a reposicionar. El Collet, per fi, i la primera pujada forta feta. Estic perfecte, per ara. Prenc un gel i un got d'aigua de l'avituallament. Ara toca bona mentalitat, calma, i començar a creure's que ja arribo al 50%. La pineda, la cantera de Vallensana a l'esquerra i el camí de la font de l'Amigó...segueixo. Tram duríssim, ca-co, amb ajuda de les mans (il·lustra'ns Kilian!). Miro el GPS, queden uns 2 km per al cim, això són uns 14-15 minuts. En què penso? Veig Badalona il·luminada amb puntets grocs; avui tinc la sort de tenir aquestes vistes però cada dia deu ser així i ningú no ho veu; la 3A deu estar fent el joc de nit a les colònies; els meus pares deuen estar sopant i després vindran a rebre'm; joder...un tiu m'adelanta a tota velocitat; la lluna està enboirada però em recorda igualment al cartell de la cursa; aquells puntets blancs pel caminet de dalt deuen ser els primers que arriben a la Coscollada; el tiu d'abans s'ha quedat clavat i ara el passem tots; són les 22h; sento crits i veig corredors que tornen. Últim tram de pujada fins al control...piiip: 57 minuts. Bufffff...quin ambientassu!!! Avituallament de taronges, plàtans, aigua, isotònic, molts ànims, molta satisfacció i la lluna plena per fi es deixa veure! El cap em diu que ja he fet el més dur. Les cames diuen que endavant! Queda la baixada...control i molta atenció...Començo a baixar. Hi ha uns 100 metres de tram compartit entre els que pugen i baixem...Déu ni do la gent que duc al darrera! Els animo a fer l'últim esforç. Ja no hi ha un grup allargassat sinó petits grupets de 5 o 6 persones que han coincidit al mateix ritme. Tot molt fosc, efecte túnel amb el frontal. Som 4 corredors i jo vaig segon. El tiu que obre pas és com un gat. M'hi fixo on posa els peus i repeteixo. Trialera estreta però ràpida i plana, molt relliscosa. Estic disfrutant com mai i noto que recupero l'aire i les forces. Baixem fent la xarranca a tota llet! I sento una derrapada i una patacada. Parem tots. El noi que tancava el grup ha anat a la cuneta. S'aixeca i seguim. Remuntem el turó de l'Home. Definitivament es trenca el grup. Ara en som 2. Enllacem amb un corredor que va sol. Ostres Muntanyola! Com vas? Bé tiu...durillo...!!! Vinga, som-hi!!! Aquest tram de baixada per darrera el Tanatori és el més tècnic: ràpid, empinat, arrels, pedres, branques...me'l conec de memòria i sé que que queda molt poc per deixar la muntanya. Els genolls aguanten però noto els bessons treballant fort, anunciant una rampa. Canvi de vegetació i olor de riera. Els murs del castell de Godmar: tornem a la civilització! Veig un grupet per davant meu, a uns 50 metres. Canvio de ritme per enllaçar-los. Com vaig de temps? Crec que baixaré de les 2h. Estratègia: aguantar amb el grup fins al Molí de la Torre i després em deixo anar. M'he preparat per això, no? Doncs s'ha de notar. M'apreten els pulmons però ara no puc afluixar: penso en què faré per sopar, en el pont de St Felip i d'en Rosés i en la Moritz que ens han promès a l'arribada. Apreto, pujo ritme, avanço a més corredors...em sento amb forces per donar més! Entro a Dalt la Vila...molta emoció...l'Ibàñez, la Roser, la Marga, en Jordi en Madel. Sento que volo cap al carrer St Anastasi, Ajuntament, el carrer de Mar encintat, una visió molt singular...miro el crono i no m'ho crec: 1h 48'...baixaré del 1h 50' ??? Veig el mar fosc al fons i, de lluny, la cantonada de la Rambla pleníssima de gent. Tombo pel Fillol i encaro els últims 200 metres. Passadís de públic animant, cridant, aplaudint...moment molt especial! 100, 50, 25, 10 metres...l'arc d'Arribada...piiip! Paro el crono: 1h 49' 39", millor del que preveia. Però el millor de tot és que ho he fet! Som un grup de gent que ho hem fet. No ens coneixem de res però tenim 18km de cursa nocturna en comú. Els meus pares estan just a l'arribar; emocionats i sorpresos. Saber que corro no és el mateix que veure'm arribar corrents; avui m'han vist. Repòs, aigua, repòs, Moritz...una samarreta guapíssima i ganes instantànies de tornar-la a fer al 2013! Organització del CEB de 10, Voluntaris i col·laboradors de 10 i públic de 10. Cursa de 10!

 


Resultats ChampionChip.
 

3 comentaris:

Marga ha dit...

Homeeeee!!!!

Això és una crònica, sí senyor! Em sembla que l'he feta jo i tot, aquesta Endimoniada.

Felicitats pel crono i gràcies perquè has complert. ;-)

3a ha dit...

Exactament estavem iniciant el joc de nit, ho has clavat… :D
I de Dalt la Vila ja t'ho podies esperar, són uns cracks!

FELICITATS per la teva primera Endimoniada i per totes les que segur, vindran al darrera!! ;)

Anònim ha dit...

Gallino de piel amb el comentari de la cursa
Roser