30 de novembre 2007

Occident-Orient




Des de la finestreta de l’avió
veig la ciutat estesa
com un mantell sobre un prat,
parat per a un àpat sense ningú.

Sembla que la vida es redueixi
al pas dels núvols sota els meus ulls.
Sembla que la vida no hi càpiga,
de tupits que es veuen els carrers,
fins que descobreixo, poc a poc,
el formigueig sutil dels cotxes solts.

Les trames de les kashbes
sempre m’han hipnotitzat,
des del cel i a vista d’home,
dempeus al mig d’un carreró
d’on no ets capaç de descobrir
cap façana en paral·lel.

Els dies passen i modifiquen
les ànimes dèbils, indecises i aspres.
El temps evalua, en canvi, criteris
i els obsequia amb la digna evolució.
Així és l’arquitectura que jo entenc
i la que m’acull com un pare.

Orient, la mitja lluna, la nit sencera…
Occident, meitat mentida, meitat veritat …
Etern binomi que em tormenta
com davant l’ombra d’un cos de dona absent.
-
-
-
Joan Sansa
"Occident-Orient", 2007
Realització de poema i quadre (24x60, tècnica mixta sobre fusta)

1 comentari:

marga ha dit...

Davant d'un ordinador, poques vegades em quedo amb la mirada perduda al fons de la pantalla...

Magnífic, Joan! La bellesa feta paraules, feta poema, feta quadre.

M'has alegrat el dia i te'n dono les gràcies. Encara hi ha un lloc per a l'esperança mentre hi hagi persones que, com tu, entenguin l'arquitectura com una art meravellosa i conmovedora.