Ruta "vinyes verdes vora el mar"

Distància Total: 18,16 km
Desnivell acumulat: +-996 m
Temps: 2h 07'

Ruta de muntanya al voltant de la Conreria i de les vinyes D.O.Alella. Impossible córrer sense apartar la vista del paisatge verd de les vinyes, remullades amb una posta de sol hipnòtica.
Cal resseguir el GR92 des de Can Ruti fins al Seminari de la Conreria i seguir pel camí antic de Martorelles. La pista arriba a la carena del turó de Galzeran, amb el poble d'Alella al final d'una vall de mantells de vinyes. El GR92 segueix cap al NW i un camí de vinyes ressegueix la carena, amb St Mateu a l'Est i Montjuïc a l'Oest. Un núvol de papallones negres m'acompanyen i se'm van entrecreuant mentre remunto el turó de Nou Pins: la visió del meu país és emocionant! Es veu perfectament tot el camí recorregut fins ara i també el que em queda: la única línia nítida entre bosc i vinyes. Tram de Tiana a Montgat molt ràpid, amb un sauló molt fi que em va entrant a les Asics, el sauló de la comarca, una identitat molt subtil però molt interioritzada. Tram urbà de Montgat en baixada, fins la platja. Em giro, ni rastre de les vinyes. He fet fotos...no ho he somiat. Quin privilegi de comarca i quin privilegi de país.

VINYES VERDES VORA EL MAR

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

J.M de Sagarra

La Conreria des del GR92

Vinyes d'Alella des del turó de Galzeran. Al fons, turó de Nou Pins

Vinyes D.O.Alella a Tiana

Ruta per la Vall de Pomar

Recorregut molt senzill i distret pels contrastos de paisatge. Remuntada de la riera de Pomar pel castell de Godmar i enllaç amb un tram de GR 92 fins al dipòsit del Mas Ram. Baixada per la urbanització amb la sensació d'estar a Beverly Hills i, a l'altre costat de la B-500...el barri de Pomar. Pujada per un turó calcari, per dins del Restaurant del "Tiro", fins al cementiri de Pomar. Volta al Parc de la Mediterrània i descens pel torrent de Vallmajor.

Vista del Mas Ram

Parc de la Mediterrània

Cementiri i barri de Pomar

El Chiquichiqui de Rajoy

Quan la realitat supera la pròpia ficció dels guionistes de Polònia:

Ruta circular Besòs-Litoral

Ruta planera per a sumar kilòmetres i perdre les pors a les mitges maratons. Pujada al Puig Castellar per la riera de Canyet, recorrent els horts amb olor a tomaqueres i els canyissars del barri. Volta al poblat íber i baixada per la ruta del ferro, encarant Vallbona, fins a la part alta de Singuerlin. Descens urbà fins al Parc Europa i baixada del parc Fluvial del Besòs. Centenars de persones nouvingudes practiquen esports dels seus països: futbol, cricket, kushti (lluita índia)...o simplement jeuen i mengen. Veure gent tant diversa gaudint del parc és molt agradable i encoratjador. Repàs mental de les vegades i vegades que dec haver dibuixat propostes d'ordenació urbana de les vores de la ciutat per tal que el riu passi a formar definitivament part dels barris. Desembocadura, espai terminal, frontera amb el mar. Canvi d'escala: horitzó rogent i infinit. Vora el mar, tram desordenat, arqueologia industrial pura, dura i guarra! Les defenses navals de formigó semblen un retall d'un platja de Normandia. Tram final pel nou passeig marítim i últims retocs a l'escultura de l'Anís del Mono.

Ruta: 25,22km
Desnivell total: +-676m 
Temps: 2h 34'

Riu Besòs al pas per Vallbona

Desembocadura riu Besòs

Pantalà platja de la Mora

Pont del Petroli

SUMMITS of my life

Cent peus Mil passos_fase 4

Ruta dels Íbers

Longitud: 21,05 km
Desnivell acumulat: 1.232 metres (cota màx +442m)

Ruta per muntanya visitant els 3 poblats íbers de la serra de Marina: Les Maleses, Puig Castellar, Turó d'en Boscà...i de propina el Museu de Badalona (també hi ha troballes íberes a les vitrines). No és una ruta excessivament tècnica tot i que l'últim tram fins a les Maleses us farà esbufegar una mica. Molt recomanable per a preparar una mitja marató amb l'incentiu que podreu reviure un recorregut que, de ben segur, es deuria fer a peu fa més de 2000 anys enrera! 

Els 3 assentaments formen un triangle visual entre ells que els va permetre controlar el Maresme, els Vallès fins a Montserrat, el Barcelonès i la conca del Besòs,  i la franja litoral fins més enllà de Montjuïc. La cultura íbera no va assolir un grau de complexitat d'infraestructures i d'organització com els romans, però el sistema de confederació entre pobles els va permetre establir una gran xarxa d'assentaments estratègics al territori. Excursió molt interessant i apta per a totes les edats. Us podreu sentir una mica íbers i jugar a reconèixer punts de la nostra geografia.

Poblat íber de Les Maleses (Montcada i Reixac)

Poblat íber del Turó d'en Boscà (Badalona)

Poblat íber del Puig Castellar (Sta.Coloma de Gramenet)

Àligues pescadores

L'àguila peixatera, àguila d'estany o àguila pescadora (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. Modernament alguns autors han separat una de les subespècies en una espècie diferent: Pandion cristatus.

S'alimenta exclusivament de peixos, que captura -tant a les zones humides com a la mar- llançant-se en picat. Des del seu lloc de guaita es llença contra l'aigua quan els peixos, com ara les truites o els lluços, es troben prop de la superfície, tant al mar com als embassaments o als rius. Durant l'atac no arriba a cabussar-se del tot i s'ajuda amb unes escates que té als dits amb ungles llargues i corbes. Aquesta modificació, com la del bec ganxut i la del dit extern, que té una bona mobilitat per fer més pressió, li serveixen per subjectar millor les seues lliscadisses preses.


Aquest niu correspon a una família d'àligues d'Estònia:

Web cam en directe

Cent peus Mil passos Fase 3

No es un rescate...

Endimoniada 2012

Cursa de l'Endimoniada: n,(esport). Cursa nocturna de 18km per la Serra de Marina on sempre guanya en Javi Delgado!

Aquesta podria ser la definició de la cursa que organitza el Centre Excursionista de Badalona i que el passat dissabte 2 de Juny va celebrar la seva 2ª edició:

20:30- Nervis típics durant l'escalfament i ambient de pinya entre els corredors. Lligaments del genoll, bessons, quàdriceps, ronyons...Molt de públic mirant-nos extranyats: aquests nois comencen o acaben?

21:00- Només resta mitja horeta!!! Repasso mentalment...xip groc posat, bidó isotònic, gel al Collet, barreta a la Coscollada...sí, tot bé.

21:25- Dins la gàbia, cap al final. Potser m'hagués pogut col·locar més al mig però ara ja és tard. Ostres...en Benji, en Xavi, l'Albert, aquell tiu de la cueta que em trobo sovint per Canyet, una samarreta del Barcelona Challange, bufff...quin nivell!!! Em dic: Joan, tu a la teva...

21:30- Tret de sortida i música de xips: m'encanta!!! La Rambla es veu diferent, molt diferent! El públic anima però ja no sento les veus. Buit mental: no vull que em trepitgin ni menjar-me cap jardinera.


Ens plantem a la B20 amb un no-res, el grup ja s'ha allargassat però encara és molt continu. Creu de Montigalà i primers esbufecs. Aquest tram sé que me'l puc fer "del tirón" o sigui que tiro i tiro. Primeres sensacions reals de cursa quan encenem els frontals. Vall de Betlem, un tram ràpid de recuperació. Tinc en "Delos" darrera meu amb un frontal que sembla un trailer! Fem broma perquè la seva llum m'il·lumina per damunt del meu cap! Creuem el camí de St Jeroni i un altre cop a tirar amunt. Ara ja ningú no parla. El camí s'enfila irregular i el grup es comença a reposicionar. El Collet, per fi, i la primera pujada forta feta. Estic perfecte, per ara. Prenc un gel i un got d'aigua de l'avituallament. Ara toca bona mentalitat, calma, i començar a creure's que ja arribo al 50%. La pineda, la cantera de Vallensana a l'esquerra i el camí de la font de l'Amigó...segueixo. Tram duríssim, ca-co, amb ajuda de les mans (il·lustra'ns Kilian!). Miro el GPS, queden uns 2 km per al cim, això són uns 14-15 minuts. En què penso? Veig Badalona il·luminada amb puntets grocs; avui tinc la sort de tenir aquestes vistes però cada dia deu ser així i ningú no ho veu; la 3A deu estar fent el joc de nit a les colònies; els meus pares deuen estar sopant i després vindran a rebre'm; joder...un tiu m'adelanta a tota velocitat; la lluna està enboirada però em recorda igualment al cartell de la cursa; aquells puntets blancs pel caminet de dalt deuen ser els primers que arriben a la Coscollada; el tiu d'abans s'ha quedat clavat i ara el passem tots; són les 22h; sento crits i veig corredors que tornen. Últim tram de pujada fins al control...piiip: 57 minuts. Bufffff...quin ambientassu!!! Avituallament de taronges, plàtans, aigua, isotònic, molts ànims, molta satisfacció i la lluna plena per fi es deixa veure! El cap em diu que ja he fet el més dur. Les cames diuen que endavant! Queda la baixada...control i molta atenció...Començo a baixar. Hi ha uns 100 metres de tram compartit entre els que pugen i baixem...Déu ni do la gent que duc al darrera! Els animo a fer l'últim esforç. Ja no hi ha un grup allargassat sinó petits grupets de 5 o 6 persones que han coincidit al mateix ritme. Tot molt fosc, efecte túnel amb el frontal. Som 4 corredors i jo vaig segon. El tiu que obre pas és com un gat. M'hi fixo on posa els peus i repeteixo. Trialera estreta però ràpida i plana, molt relliscosa. Estic disfrutant com mai i noto que recupero l'aire i les forces. Baixem fent la xarranca a tota llet! I sento una derrapada i una patacada. Parem tots. El noi que tancava el grup ha anat a la cuneta. S'aixeca i seguim. Remuntem el turó de l'Home. Definitivament es trenca el grup. Ara en som 2. Enllacem amb un corredor que va sol. Ostres Muntanyola! Com vas? Bé tiu...durillo...!!! Vinga, som-hi!!! Aquest tram de baixada per darrera el Tanatori és el més tècnic: ràpid, empinat, arrels, pedres, branques...me'l conec de memòria i sé que que queda molt poc per deixar la muntanya. Els genolls aguanten però noto els bessons treballant fort, anunciant una rampa. Canvi de vegetació i olor de riera. Els murs del castell de Godmar: tornem a la civilització! Veig un grupet per davant meu, a uns 50 metres. Canvio de ritme per enllaçar-los. Com vaig de temps? Crec que baixaré de les 2h. Estratègia: aguantar amb el grup fins al Molí de la Torre i després em deixo anar. M'he preparat per això, no? Doncs s'ha de notar. M'apreten els pulmons però ara no puc afluixar: penso en què faré per sopar, en el pont de St Felip i d'en Rosés i en la Moritz que ens han promès a l'arribada. Apreto, pujo ritme, avanço a més corredors...em sento amb forces per donar més! Entro a Dalt la Vila...molta emoció...l'Ibàñez, la Roser, la Marga, en Jordi en Madel. Sento que volo cap al carrer St Anastasi, Ajuntament, el carrer de Mar encintat, una visió molt singular...miro el crono i no m'ho crec: 1h 48'...baixaré del 1h 50' ??? Veig el mar fosc al fons i, de lluny, la cantonada de la Rambla pleníssima de gent. Tombo pel Fillol i encaro els últims 200 metres. Passadís de públic animant, cridant, aplaudint...moment molt especial! 100, 50, 25, 10 metres...l'arc d'Arribada...piiip! Paro el crono: 1h 49' 39", millor del que preveia. Però el millor de tot és que ho he fet! Som un grup de gent que ho hem fet. No ens coneixem de res però tenim 18km de cursa nocturna en comú. Els meus pares estan just a l'arribar; emocionats i sorpresos. Saber que corro no és el mateix que veure'm arribar corrents; avui m'han vist. Repòs, aigua, repòs, Moritz...una samarreta guapíssima i ganes instantànies de tornar-la a fer al 2013! Organització del CEB de 10, Voluntaris i col·laboradors de 10 i públic de 10. Cursa de 10!

 





Resultats ChampionChip.

 

Cent peus Mil passos_fase 2

Cent peus Mil passos_fase 1

+ INFO Fase 1






  

Vista general de la Fase 1
Foto: Núria Comas

    






QUO VADIS BAETULO???
Autor: Joan Sansa
Foto: Mª Teresa Mateu





Cent peus Mil passos

El projecte Cent peus Mil passos vol ser un exemple d’art col·laboratiu: un procés en el qual un grup de gent crea les condicions concretes per crear un àmbit de llibertat i en fer-ho allibera un conjunt de relacions en forma d’art. L’Art amb majúscules no és vist normalment com a resultat de processos col·lectius, sinó més aviat com el producte d’un individu, un creador. Nosaltres presentem aquest projecte col·lectiu en el que valorem la creativitat, el pensament i el procés per sobre del producte. Mitjançant el treball “grupal” estem reafirmant el paper públic i social de l’art. Som pensament i acció, individualitat i col·lectiu. El moment present com tots els presents són principis, cruïlles i finals. Ara és un bon moment,ara sorgeix un nou moment per expressar-ho. Amb Cent peus Mil passos ho volem fer a partir d’una acció elemental i significativa com és caminar, agafant un dels seus possibles símbols: LA SABATA
 
 



PER QUÈ LES SABATES?

Dintre de la història de la indumentària, el calçat ocupa un lloc important como element que vesteix una part del cos i té una doble funció: utilitària, ja que respon a l’instin del ser humà de protecció davant d’agents externs, i decorativa, amb una dimensió ornamental i estètica. Les sabates com qualsevol vestimenta representen la nostra manera de presentar-nos als demés. La sabata és un element simbòlic polisèmic però a nosaltres ens interessen sobretot dos aspectes:


En totes les tradicions i pobles de l’antiguitat el calçat era un símbol de llibertat. Era per aquest motiu que els esclaus eren obligats a anar descalços.
La sabata té un altre simbolisme: el de la marxa. No és pot anar gaire lluny sense sabates, i per aquest motiu és la representació del caminant.

http://projecte.centpeusmilpassos.net/

Ba Ti Mo NT

Aquest diumenge va ser passat per aigua, trons i núvols. Semblava ideal per fer una bona ruta i no morir deshidratat en l'intent. Una ruta molt "sacra", resseguint creus, una excusa com una altra per sumar kilòmetres, desnivells i poder fer bones fotos del nostre patrimoni arquitectònic. D'aquesta ruta n'hi he dit BaTiMoNT, ja que transcorre per Badalona, Tiana i Montgat per la muntanya. Ara me n'adono que podria ser un bon nom per a una Mitja Marató de Muntanya. Algú la compra?

Platja Badalona - Creu de Montigalà - (pluja descomunal) - St Jeroni de la Murta - St Onofre - St Climent - Collet - Coscollada - GR92 - Seminari Conreria - (llamps i trons) - Cartoixa Montalegre - Tiana - Montgat - Platja  Badalona.

Distància total: 23,050 km  
Desnivell acumulat: 1442m (-717m)(+725m) amb una altura màx: +464m (Coscollada)
Temps total: 3h 03' 38" (7'57"/ km) amb diverses pauses per estirar, fotos, rectificar camins, eixoplugar-me...Calculo que realment deuria córrer no més de 2h 40'. Música de Regina Spektor, 500cl d'isotònic, 1 gel i 1 barreta.

Els colors del bosc i dels carreus de les ermites just acabat de ploure són indescriptibles. La serenor del paisatge et fa recuperar l'alè i et dóna forces per seguir pujant. Sents la olor de la pinassa molla i notes a la cara petites ràfagues càlides que llança l'argila. Rampes a partir del km 18, garces grasses grimpant pels marges i la salutació d'un cartoixà. Al marge dels resultats del GPS Timex, aquesta va ser la meva ruta.



Vall de Betlem des de la Creu de Montigalà



St Climent amb vistes a St Jeroni





St Onofre amb la Vallensana a l'Est



Cartoixa de Montalegre des del GR 92



Mur del recinte de la Cartoixa de Montalegre



















































Resten només 2 setmanes per a l'Endimoniada! Ara toca repòs de muntanya. Seguiré amb les 3 sortides setmanals de cursa suau de 20' a 30' pel passeig, sèries d'ergòmetre i rem per acabar-nos de preparar la Lliga de Llagut i bona alimentació, sense perdonar el Shawarma dels dijous ;)

Kilian's Quest S3 - Tècnica en pendents extrems

Volta a la Vallensana

Aprofitant el dia festiu de l'1 de Maig he fet una ruta d'aquelles que tenen diversos punts d'interès. La majoria de gent que anem a córrer per Canyet, Pomar i Montcada ja ens hem acostumat a fer-ho entre les majestuoses masies de pedra i entre murs de paredar que dibuixen un paisatge agrícola molt mediterrani. La sola presència del masos a l'horitzó, al tombar d'un camí o vorejant una pista ens fa sentir que som lluny de la ciutat. Però, d'on prové aquesta pedra tant singular i resistent que ha fet possible aquest tipus de construcció a les nostres terres?
La cantera de la Vallensana històricament ha estat un dels punts de subministrament de pedra natural més important de la comarca. Veure un turó mutil·lat no és el més agradable per als ulls, però les condicions de vida de cada època han transformat el paisatge d'una manera pròpia. Saber llegir aquestes trasformacions és entendre la nostra pròpia història. Sortosament, i gràcies a la conscienciació dels valors ecològics que actualment guien les polítiques ambientals, ja s'ha començat a restituir l'excavació i, mica en mica, el paisatge de la cantera. De totes maneres, és curiós fer la visita de la cantera de la Vallensana perquè pots imaginar-te com, bloc a bloc, es deconstruïa la muntanya i creixien les masies. Un té la sensació que està davant el punt "zero" del patrimoni arquitectònic, just a l'epicentre de l'esquitxada de pedres que ara formen aquest degoteig de masies que tant ens agrada trobar quan correm per la muntanya. Elles sempre hi són.        
La ruta que vaig fer volia unir diversos punts singulars i molt bonics: casa-riera de Pomar-font de l'Amigó-part superior cantera Vallensana-descens fins a St Pere de Reixac-urbanització de la Vallensana-entrada cantera Vallensana-mirador del Collet-riera de Canyet-casa! 



Total distància recorreguda: 20,22 km
Altitud mín: 7 m, màx: 378 m
Desnivell acum. pujant: 567 m, baixant: 562 m, total: 1129 m
Temps: 2h 17' 02"
Diverses pauses per fer fotos, hidratació, respirar, observar...

 
 
 
 
Aquesta ruta, a nivell esportiu, tenia dues clares intencions:

-Perdre definitivament el neguit MENTAL a córrer durant més de 2 hores, saber que puc fer-ho i no se'm fa pesat; aprendre a dosificar-me el beure i la ingesta de gels i barretes.
-Saber que FÍSICAMENT puc fer 20 km i un desnivell acumulat de 1000 metres i no morir en l'intent! Per a mi són, a dia d'avui, els meus quilòmetres "frontera". També vull saber quin temps i procés de recuperació necessito. Calculo uns 10 dies, fent sessions de 30 minuts de carrera suau dia sí, dia no i el Radio Salil a la tauleta de nit. 

Un cop consolidades aquestes distàncies (20km-2h-1000m) ja podré començar a pensar en trails més importants.

Part superior cantera de la Vallensana. Al fons, Badalona, Montjuïc, Tibidabo i la torre de Collserola.

Sant Pere de Reixac. Al fons, Montcada i Montserrat.



Urbanització de la Vallensana. Al fons, Puig Castellar i Tibidabo.

    

XXXIII Cursa Popular de Badalona...la del Dimoni!

El diumenge 13 de Maig tindrà lloc l’edició que fa trenta-tres de la Cursa Popular Ciutat de Badalona, que organitza l’Ajuntament en el marc de les Festes de Maig. És coneguda també com La Cursa del Dimoni per la proximitat amb la tradicional Cremada del Dimoni que se celebra la nit del 10 de maig.

El caràcter popular de la Cursa es reflecteix en la participació, que és oberta i gratuïta per a tothom. Segons les edats dels participants, la cursa consta de diferents categories, que corresponen a tres circuits diferents, tots amb sortida i arribada de La Rambla:

9.30 h circuit verd -       cursa mini (fins a 10 anys)-         1.800 metres

10.15 h circuit vermell - cursa gran (a partir de 15 anys)- 10.000 metres

10.30 h circuit blau -     cursa mitjana (d’11 a 14 anys)-    4.000 metres

INSCRIPCIÓ gratuïta via electrònica en el web de l’Ajuntament.
Jo ja hi estic inscrit amb el dorsal 5713.  



Circuit 10 km



Cros Can Caralleu : Collserola 100%

Aquest passat dissabte 21 d'Abril es va celebrar el Cros de Can Caralleu, una cursa de muntanya molt coneguda entre els corredors de muntanya que enguany ha arribat a la seva XII edició. Més de 400 participants en un circuit de quasi 14 km per Collserola amb un desnivell de +-385 metres. Molt bon dia, bon ambient i els nervis típics previs a l'inici de la cursa. Vaig reconèixer algunes cares de corredors habituals dels podis i també altres bloggers. A priori, es veia una cursa amb gent de nivell. Era la meva primera cursa per Collserola, però al ser geològicament un terreny igual que la serra de Marina, no m'esperava gaires sorpreses. El recorregut va ser molt complert, amb una mica de tot: pistes amples, camins, barrancs i corriols; pujades fortes, trams suaus de recuperació i una baixada final molt ràpida per disfrutar, fent equilibris amb el centre de gravetat del cos i pendent per no "desaparèixer" dins una trialera!

Em vaig plantejar la cursa amb ganes de seguir sumant desnivell en distàncies intermitges i amb un objectiu progressiu: 1)acabar el cros; 2)acabar el cros disfrutant; 3)acabar el cros disfrutant en un temps entre 1h 24' i 1h 30', promitjant entre 6 '/km i 6'30"/km. I el crono em va donar una gran alegria a l'arribar al tartan de Can Caralleu: 1h 25' 30", acabant la cursa amb bones sensacions i dosificat fins a la línia d'arribada. Aquest control de l'esforç ha estat la satisfacció més gran per a mi.  







Foto: Fundació Claror

Els punts forts del Cros:

-14 km molt variats i compensats

-Les vistes damunt Barcelona i el paisatge de la zona de Vallvidrera

-L'ambient de companyerisme dels corredors

-La organització de Can Caralleu i la senyalització dels camins.





Els punt febles del Cros, modestament:

-Començar a les 11 del matí, en plena soleiada.

-Poca visibilitat dels punts kilomètrics durant la cursa.

-Un sol habituallament i només d'aigua. Em va salvar el bidó d'isotònic que duia al cinturó, però vaig haver d'invitar a "xupitos" a altres corredors que començaven a defallir.



Foto: Fundació Claror



Proper objectiu: l'Endimoniada, 2 de Juny: cursa nocturna de 18 km per la Serralada de Marina. Mentrestant...començar a córrer de nit amb frontal, trobar el ritme en pujada i, sobretot, gaudir de la muntanya!



Nota: quan en una cursa estic molt cansat intento somriure mentre corro. Em provoca un efecte analgèsic i una recuperació més ràpida. Té base científica? No crec, però a mi m'alegra la vida! 

       

La boa de Botswana

La notícia de la lesió de Juan Carlos I degut a una caiguda al seu bungalow de Botswana ha obligat a fer públic al govern i a la casa reial la manera com el monarca es relaxava i intentava oblidar la crisis econòmica espanyola, el cas Urdangarín i la lesió per un tret al peu del seu nét. El debat que s’enceta podria ser sobre l’ètica de les caceres elitistes, sobre la necessitat de fer públic les activitats de la monarquia o sobre la imatge que ha transmès el primero de los españoles a la comunitat internacional. Però si s’apel•la al dret a la intimitat o a la seguretat no s’aconseguirà avançar amb la discusió. Potser ja és hora de començar a pensar en qui pot fer què, en l’estat de salut del cap de l’Estat i en la popularitat d’un rei que, de tant campechano, ha passat a actuar com un nou ric amb pitopausia.

El Petit Príncep deia que era molt cansat haver d’explicar sempre les coses als adults perquè aquests no entenien res. On tots els grans hi veien un barret, ell hi veia una boa digerint un elefant. Aquesta digestió podia durar fins a 6 mesos en els quals la boa restava immòbil i d’aquí que molts adults caiguessin en el mateix error de percepció. Estaria bé que el petit príncep Felipe expliqués als adults espanyols que una boa de Botswana s’ha empassat al seu reial pare i un elefant i que, passada la digestió, no quedarà ni rastre de l’actual sistema monàrquic. Veurem properament l’abdicació del rei? Som prou adults per assumir que la monarquia espanyola ha mort? Fins quan els Borbons seguiran vivint del cuento?

De la Creu a la Ballesta

Les Caramelles són un conjunt de cançons i balls tradicionals que probablement tenen el seu origen entre els segles XVI i XVII quan, en molts indrets d’Europa, es va popularitzar el fet d’anunciar amb goig el final de la Setmana Santa i la resurrecció de Crist, la Pasqua Florida. A Catalunya es va arrelar fortament el costum entre els cantaires de cada poble el fet de reunir-se acompanyats d’instruments musicals propis de cercavila i recórrer els masos de la contrada amb vestits tradicionals de festa, tot aturant-se sota els balcons per dedicar-hi algun Goig cantat o Caramella. L’ homenatjat, a canvi de la cantada i l’anunciació de la bona nova de la Resurrecció i de l’ inici de la Primavera, obsequiava al seguici amb tota mena de vianda greixosa, ous i botifarres, clara mostra del final de la Quaresma. Per accedir fins al balcó, els caramellaires feien servir un cistell lligat a la punta d’una llarga vara, guarnida amb cintes de colors vius. En acabat, i com a mostra d’agraïment pel donatiu, els cantaires regalaven una flor a la dona de la casa amb un sistema d’entrega tant vistós com enginyós: una ballesta.

Aquesta tradició ha tingut certa continuïtat a pobles de comarques on les Caramelles s’han convertit en una de les festes més celebrades (Súria, Reus, Avià, Gelida, Solsona, Flix, Tàrrega, Callús, Ardèvol, entre d’altres) sent les de St. Julià de Vilatorta (Osona) la més antiga de Catalunya amb més de 400 anys d’existència coneguda. A la zona urbana de Barcelona i rodalies les Caramelles havien quedat pràcticament oblidades, com tantes festes tradicionals, però foren recuperades per Anselm Clavé (1824-1874) amb una clara intenció de retornar a les classes obreres de l’època noves eines culturals per enfortir el vincle associatiu i el sentiment catalanista.

Alguns dels carrers de Dalt la Vila que el passat Dijous Sant van acollir amb mística litúrgia la Processó del Silenci van ser escenari aquest passat Dilluns de Pasqua del pas de les Caramelles. Una de les coses més curioses que hem pogut viure, un any més, és el contrast entre aquestes dues celebracions només separades per 4 dies de diferència: del silenci al cant; de la pregària al goig; del tambor al flabiol; de la processó al cercavila; dels estandards a les cistelles; de la mort a la resurrecció; de la Creu a la Ballesta.

Testejant-me a mi i a les Trabuco 14

Els dolors als lligaments del genoll han desaparegut totalment després de 2 setmanes de bondat i de fer cas al Jordi, el podòleg de la Clínica del Peu. Diagnosis: pronació per tíbia vara degut a sistema Air Max del meu calçat, fatal per l’amortiment! Solució ben senzilla: evitar plantilles amb un bon calçat d’una horma i amortiment adequada a la meva petjada. Em va proposar les Asics Gel-Trabuco 14. Ahir les vaig posar a prova i...com un guant! Arrapades al peu però folgades de les puntes, impacte suau en baixada i pla, tacte sensitiu del terreny però sense notar arestes i bona transmissió de palanca taló-puntera! I el millor...ni gota de dolor als genolls!!!

La ruta d’ahir era una que tenia al cap des de feia mesos: remuntar un tram del Besòs fins a Montcada, pujar al Puig Castellar per darrera (42’), resseguir la carena per la Vallensana fins al mirador del Collet i atacar la Coscollada (1h 21’) per acabar de conèixer el recorregut de l’Endimoniada-2012. Des de la torre de guaita, començar el descens envoltant Can Ruti, deixant la Conreria a l’esquerra, i acabant al Pitch&Put de Canyet per entrar a zona urbana a través de la Morera i Dalt la Vila fins a la porta de casa. Temps total: 2h 21’ 29” ...amb diverses mini-aturades per fer fotos, consultar el mapa, canviar de corriol i reprendre el GR92...i amb la discografia de Nirvana sencera als auriculars! Distància total: 19,34 km amb un desnivell acumulat de 1175 metres, aprox.

Tenim un país preciós, un clima bondadós i una natura generosa, però quan estic en un cim i veig tanta contaminació sobre les nostres ciutats em pregunto: i ara haig de baixar cap allà?

Montcada des del camí dels minerals




Al peu del Puig Castellar

 

Badalona des de la Coscollada

La recomanació del post d’avui és per a la botiga alemana on-line de material esportiu de running Keller-Sports.

Ofereix descomptes del 15% i enviament gratis en 3 dies per a compres superiors a 75€.

Els autèntics guanyadors del Maratest

Foto: Simon Fernández

Maratest, Badalona, 8:59 am. Dorsal 2213 al pit. Tothom esperant el tret de sortida, esperant nerviosos i emocionats als caixons dels temps a batre. Miro de reüll el llebrer del 1h 15' els 15 km i m'imagino entrant amb ell al final del recorregut: el meu modest repte. Comencem! I els xiulets dels chips al passar sota el pòrtic de Sortida sonen com un rusc d'abelles empipades. Primera pujada d'adrenalina! Ara mateix només em preocupa no caure en la sobremotivació i gastar energia innecessàriament i, en segon lloc, no quedar-me gaire despenjat de l'home-bandera dels 75 minuts. Només 75 minuts...només són 74, 73...70 minuts i un kilòmetre menys. Bon ritme, però encara no hi soc. Encara no penso per dins meu. Penso en un cronòmetre que no para...en desenes d'esquemes que m'avancen...els bessons que tensen l'asfalt enrera. Una mica d'aigua i no m'ennoego (això sí que és un récord!!!). Arribar al passeig marítim m'anima i veure que cada km queda per sota dels números múltiples de 5 minuts també. Ens creuem amb gent amb cara de sorpresa que ens anima i moltes iaiones amb bata aplaudint des dels balcons! Me n'adono que l'escarbat morrut està fent estralls a les nostres palmeres...i la sorra de la platja ha guanyat molt espai al mar. Ostres...aquest estiu podrem jugar al tacatà i anar a córrer sense topar-nos. I de cop la Carpa!!! Km 8 i com una rosa...ara me n'adono. Genial! Desconnectant del cos m'he ficat dins la cursa! El tiu que ara corre darrera meu explica un xiste de "se abre el telón" i tots riem. Km 10, rient i per sota dels 49'...quines coses! Saludo a la meva tieta que crida des del balcó del C/Prim: Adéu Joanet! Via Augusta, km 13 i la Teresa amb el cabell moll em saluda rera una tanca. Només 2 km. Puc millorar...em sento immens. Penso en les tirades inacabables amb l'ergòmetre del Bétulo. Canvi de ritme aprofitant el descens de la Illa Fradera. 8 minuts no és res...8x60...480 segons...els podria comptar d'un en un i se'm faria més curt, no? Ara ja no m'haig de reservar res! Apreto i apreto. Baldomer Solà sense cotxes...sense asfalt...sense cansament...sense resistència. Un esprint de 1000 metres? Vinga! No corro per avançar als altres...sé que cadascú té la seva cursa, però cada esquena que supero em fa de palanca endavant. L'arc d'arribada és allà, el triomf de cadascú en forma de pòrtic. Un marcador digital pot ser una victòria o una decepció...depenent de qui passi per sota. Temps! Apreto els punys i somric 1h 12' 21". Estic contentíssim...tant content com els que arriben darrera meu, els que han arribat fa 20 minuts quan jo saludava a la meva tieta (què bèsties!), els que fan cua per beure aigua o els que segueixen el Maratest per fer els 30Km. Els que estem contents també som guanyadors. Reposo, bec, menjo fruita. Truco a casa...i despero els meus pares! Miro l'entrega de trofeus dels 15 km. Vaig a recollir la bossa al guarda-roba. Torno cap a casa, xino-xano...12:24 p.m, Via Augusta...i em quedo glaçat! M'emociono més que quan jo he acabat. Se'm fa un nus a la gola! Una moto de la Guàrdia Urbana precedeix una parella que encara estan lluitant per aconseguir el seu repte. Km 28 després de 3h 24'. La gent de la parada del Bus se'ls miren extranyats. Però els voluntaris aplaudeixen...un altre corredor que també torna cap a casa, com jo, també els animem. Una cantonada més avall veig un altre corredor...i em diuen que no és l'últim. I sí...sento una admiració infinita cap a ells, molt més gran que cap als 3 guanyadors que s'enduran una copa a casa. Ells són els autèntics guanyadors, els vencedors morals de totes les curses i totes les distàncies, de totes les lesions i totes les vegades que algú s'ha dit: no sé si podré fer-ho. 

Primeres Pedres al Chillida Leku

Aquest passat cap de setmana hem fet una immersió guipuzkoana en tots els sentits.

Dissabte a la tarda els Veterans del CN Bétulo vem participar en el XVIII descens de la ria de Orio. Una gran festa del rem al bressol del rem! Ni punt de comparació entre remar en Trainera basca, més llarga i estilitzada,  i el Llagut català, més ample i curt, però la regata va valer la pena.

L'endemà, Luis Chillida ens va obrir les portes del Chillida Leku, prèvia cita pactada. El dia boirós, humit i blanc va contribuir a fer-nos viure una experiència excepcional en un paratge màgic, carregat de significats sensitius, iniciàtics, envoltats de l'obra de Chillida, de la seva presència feta art. Vaig aprofitar la ocasió per obsequiar a Luís Chillida amb 2 exemplars del llibre de Primeres Pedres i seguir, per tant, amb la permanent refundació de la ciutat de Badalona. Al posar el llibre-cub, la cinquena Pedra, damunt la pedra de granet esculpida a l'entrada del recinte vaig tenir la sensació d'encaix i de pertinença, de repòs: les Primeres Pedres al Chillida Leku!

BDN Running

El passat diumenge 19 de Febrer es va celebrar a Badalona la 1ª edició de la cursa BDN Running-Memorial Luis Condon. Una part dels beneficis de les inscripcions es destinaran a la investigació mèdica contra la leucèmia, amb donacions a la Fundació Badalona Contra el Càncer i a l’Institut de recerca de lluita contra la Leucèmia Josep Carreras. El Club Nàutic Bétulo, com a entitat col·laboradora habitual, va ser-hi present mitjançant un grup de vogadors de l’equip de veterans. Amb aquest petit gest, el nostre club va sumar-se a la resta d’entitats participants i va poder donar recolzament solidari a les investigacions mèdiques.