La boa de Botswana

La notícia de la lesió de Juan Carlos I degut a una caiguda al seu bungalow de Botswana ha obligat a fer públic al govern i a la casa reial la manera com el monarca es relaxava i intentava oblidar la crisis econòmica espanyola, el cas Urdangarín i la lesió per un tret al peu del seu nét. El debat que s’enceta podria ser sobre l’ètica de les caceres elitistes, sobre la necessitat de fer públic les activitats de la monarquia o sobre la imatge que ha transmès el primero de los españoles a la comunitat internacional. Però si s’apel•la al dret a la intimitat o a la seguretat no s’aconseguirà avançar amb la discusió. Potser ja és hora de començar a pensar en qui pot fer què, en l’estat de salut del cap de l’Estat i en la popularitat d’un rei que, de tant campechano, ha passat a actuar com un nou ric amb pitopausia.

El Petit Príncep deia que era molt cansat haver d’explicar sempre les coses als adults perquè aquests no entenien res. On tots els grans hi veien un barret, ell hi veia una boa digerint un elefant. Aquesta digestió podia durar fins a 6 mesos en els quals la boa restava immòbil i d’aquí que molts adults caiguessin en el mateix error de percepció. Estaria bé que el petit príncep Felipe expliqués als adults espanyols que una boa de Botswana s’ha empassat al seu reial pare i un elefant i que, passada la digestió, no quedarà ni rastre de l’actual sistema monàrquic. Veurem properament l’abdicació del rei? Som prou adults per assumir que la monarquia espanyola ha mort? Fins quan els Borbons seguiran vivint del cuento?