26 de juny 2008
M'entens carinyu?
M’entens carinyu?...i la pregunta queda flotant per l’aire com un núvol de pluja que no acaba de descarregar.
La necessitat d’expressar és tant necessària com la necessitat de ser entès. La comunicació posa en comú un missatge que neix de l’altaveu del cervell i que busca la companyia de les neurones de l’altre. Sovint es parla de problemes de comunicació i es força la gent a llimar els diferents punts de vista, quan probablement és un problema de disfunció emocional i prioritats vitals.
La comprensió de l’idioma descodifica les regles del llenguatge, mentre que entendre’s sense paraules codifica les lleis de l’emoció. Hi ha parelles a qui no els hi cal parlar-se per dir-se, ni mirar-se per veure’s, ni tocar-se per notar-se. Aquesta llei ingràvida de les ànimes és més eficient que la lectura estricta dels diccionaris de la rutina, massa nombrosos a les estanteries de la convivència. Per aquest motiu, la incomprensió és la sala d’espera d’una doctora que es diu Soletat. I viure en soletat converteix la teva pròpia existència en el satèl·lit d’una gent extranya que es pot dir parella, família, amics o món!
16 de juny 2008
Dalt la Vila NO va callar!
La vetllada poètico-musical "Dalt la Vila no calla!" del passat divendres 13 de Juny a la Rectoria de Sta.Maria va ser un èxit d'assistència (prop de 150 persones) i de participació! Els poetes i músics ens van regalar 2 hores emocionants que, de ben segur, el barri recordarà durant força temps! A tots els artistes i assistents: MOLTES GRÀCIES !!!
Text de Benvinguda de la Comissió:
“Dalt la Vila no calla!”… i no calla perquè encara hi ha molt a dir.
…i gràcies a vosaltres, veïns, amics, poetes i músics , podem seguir alçant la veu per mantenir viu el nom de Dalt la Vila, perquè tots som la veu del barri.
Benvinguts a aquest vespre de poesia i música, i gràcies, sobretot, pel vostre suport.
Ara fa un any que La Comissió de Veïns de DV, es va constituir i vem començar unes mobilitzacions per modificar un Pla urbanístic que l’Ajuntament va proposar per al barri. Si no podem canviar aquest PMU el barri es veurà dràsticament alterat. Es perdrà la trama medieval, s'enderrocaran moltes cases rurals i, de ben segur, la vida del casc antic no serà mai més la mateixa. Dalt la Vila es mereix ser estimada pels seus 2000 anys d'història que passen pel seu passat romà, però també pel seu present de carrerons medievals i cases tradicionals on la gent hi ha de poder viure.
A dia d'avui, les negociacions entre l'Ajuntament i la Comissió estan finalment duent-se a terme. Per això ens cal, ara més que mai, la implicació política i ciutadana, per donar un impuls conjunt i revitalitzar Dalt la Vila definitivament. Tornar la vitalitat al barri és MOLT MÉS que respondre unes al·legacions al PMU o rectificar 7 PA. Necessitem que en els propers anys el govern treballi seriosament.A Dalt la Vila fa falta implicació política, inversions i creure que el barri pot millorar.
Aquest vespre, la veu dels poetes i les melodies dels músics ompliran la Rectoria de Sta.Maria i els carrers del barri d’emocions, i a nosaltres ens ompliran d’esperances de tenir, ben aviat, un barri molt millor. Així doncs, i abans de passar la paraula a l’Andreu Solsona, la Comissió de Veïns us tornem a agrair la vostra implicació i us desitgem que gaudiu d’aquest vespre de poesia, música i història viva, la VERITABLE Badalona Culta.
Text de Comiat de la Comissió:
"Abans de donar pas al vernissatge voldríem agrair-vos la vostra presència i
donar les gràcies als nostres col·laboradors (poetes, músics, entitats i comerços del barri) per les seves aportacions i suport. I molt especialment a Mossèn Andreu.
Nosaltres, la Comissió de Veïns de Dalt la Vila, desitjaríem que el proper cop que ens haguéssim de trobar, no fos pel mateix motiu que ara ens uneix i que ja fa més de 30 anys que s'arrossega.
Desitjaríem que la propera vegada que vinguéssiu fins a la Rectoria de Santa Maria, ja sigui per gaudir d'una vetllada cultural o qualsevol altre esdeveniment, ho féssiu passejant tranquil·lament per carrers ben pavimentats i sense por a caure. Que quan alcéssiu els ulls, hi veiéssiu el cel i no pas manyocs de cables elèctrics. Que hi trobéssiu petits comerços que omplissin de vida el barri, tal com ho feien en temps passats.
Desitjaríem també, que les diferents etapes de la història poguessin conviure amb armonia i que no fossin una càrrega, sinó un orgull.
I per acabar, desitjaríem que tothom, veïns i visitants, poguéssim gaudir de Dalt la Vila. Ja sigui com a barri peculiar, com a casc antic, com a nucli històric o com a barri que ha sobreviscut més de 2000 anys d'història i és l'origen de l'actual ciutat de Badalona.
Que gaudiu del vernissatge i fins una altra".
Recull de premsa:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2895805
Text de Benvinguda de la Comissió:
“Dalt la Vila no calla!”… i no calla perquè encara hi ha molt a dir.
…i gràcies a vosaltres, veïns, amics, poetes i músics , podem seguir alçant la veu per mantenir viu el nom de Dalt la Vila, perquè tots som la veu del barri.
Benvinguts a aquest vespre de poesia i música, i gràcies, sobretot, pel vostre suport.
Ara fa un any que La Comissió de Veïns de DV, es va constituir i vem començar unes mobilitzacions per modificar un Pla urbanístic que l’Ajuntament va proposar per al barri. Si no podem canviar aquest PMU el barri es veurà dràsticament alterat. Es perdrà la trama medieval, s'enderrocaran moltes cases rurals i, de ben segur, la vida del casc antic no serà mai més la mateixa. Dalt la Vila es mereix ser estimada pels seus 2000 anys d'història que passen pel seu passat romà, però també pel seu present de carrerons medievals i cases tradicionals on la gent hi ha de poder viure.
A dia d'avui, les negociacions entre l'Ajuntament i la Comissió estan finalment duent-se a terme. Per això ens cal, ara més que mai, la implicació política i ciutadana, per donar un impuls conjunt i revitalitzar Dalt la Vila definitivament. Tornar la vitalitat al barri és MOLT MÉS que respondre unes al·legacions al PMU o rectificar 7 PA. Necessitem que en els propers anys el govern treballi seriosament.A Dalt la Vila fa falta implicació política, inversions i creure que el barri pot millorar.
Aquest vespre, la veu dels poetes i les melodies dels músics ompliran la Rectoria de Sta.Maria i els carrers del barri d’emocions, i a nosaltres ens ompliran d’esperances de tenir, ben aviat, un barri molt millor. Així doncs, i abans de passar la paraula a l’Andreu Solsona, la Comissió de Veïns us tornem a agrair la vostra implicació i us desitgem que gaudiu d’aquest vespre de poesia, música i història viva, la VERITABLE Badalona Culta.
Text de Comiat de la Comissió:
"Abans de donar pas al vernissatge voldríem agrair-vos la vostra presència i
donar les gràcies als nostres col·laboradors (poetes, músics, entitats i comerços del barri) per les seves aportacions i suport. I molt especialment a Mossèn Andreu.
Nosaltres, la Comissió de Veïns de Dalt la Vila, desitjaríem que el proper cop que ens haguéssim de trobar, no fos pel mateix motiu que ara ens uneix i que ja fa més de 30 anys que s'arrossega.
Desitjaríem que la propera vegada que vinguéssiu fins a la Rectoria de Santa Maria, ja sigui per gaudir d'una vetllada cultural o qualsevol altre esdeveniment, ho féssiu passejant tranquil·lament per carrers ben pavimentats i sense por a caure. Que quan alcéssiu els ulls, hi veiéssiu el cel i no pas manyocs de cables elèctrics. Que hi trobéssiu petits comerços que omplissin de vida el barri, tal com ho feien en temps passats.
Desitjaríem també, que les diferents etapes de la història poguessin conviure amb armonia i que no fossin una càrrega, sinó un orgull.
I per acabar, desitjaríem que tothom, veïns i visitants, poguéssim gaudir de Dalt la Vila. Ja sigui com a barri peculiar, com a casc antic, com a nucli històric o com a barri que ha sobreviscut més de 2000 anys d'història i és l'origen de l'actual ciutat de Badalona.
Que gaudiu del vernissatge i fins una altra".
Recull de premsa:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2895805
06 de juny 2008
Dalt la Vila no calla !
"Dalt la Vila no calla!" és un nou acte que organitza la Comissió de veïns de Dalt la Vila per a seguir recordant mitjançant la paraula que és necessària la implicació política i ciutadana per a revitalitzar el barri més antic de Badalona.
La veu dels poetes i les melodies dels músics retornaran a la Rectoria de Sta.Maria aquelles emocions que els carrers han anat perdent al llarg de molts anys d'oblit i deixadesa municipal.
RECORDEU !!!
Divendres 13 de Juny a les 20h...
...i clourem la vetllada poètico-literària amb un vernissatge que ens oferiran els col·laboradors d'aquest acte.
Més informació a:
http://www.salvemdaltlavila.com/
02 de juny 2008
En Ramon i la Victòria
Ramon Guaret va llevar-se aquell matí un hora després que li sonés el despertador per pimera vegada. Cada 9 minuts, intermitentment, la ràdio tornava a sonar i, com un autòmata, la mà encertava el botó de silenciar-la. Tantes voltes pel llit el va deixar amb mal-estar i les cervicals adolorides de prémer el cap contra el coixí. Aquell dissabte no treballava perquè ja l’havia treballat el cap de setmana anterior : tocava reposar. Tot i ser un home molt actiu, en Ramon feia dies que una mandra el retenia al llit cada matí que es plantejava anar a córrer pel camins de la muntanya i fer una mica d’exercici. Sempre li havia agradat fer corrents els 3 km que separaven casa seva de la Font de l’ Oreneta, travessant l’alzinar i el marge d’aquell petit hort on de petit anava a robar faves per menjar-se-les crues. Aquella apatia generalitzada anava acompanyada, per altra banda, d’un repentí impuls de col·leccionar. Col·leccionar coses, sense relació entre elles. No sabia com se li havia despertat aquella fal·lera, però si reconeixia diversos objectes diferents de la mateixa família, de cop hi veia la possibilitat d’agrupar-los, comparar-los i guardar-se’ls. No hi veia cap motiu concret, però pensava que el dia de demà lluirien moltíssim en algun àlbum o dins alguna caixa. La col·lecció de la que n’estava més orgullós era, sens dubte, la de papers d’envolcall de taronges. Li tenia un apreci especial perquè els estampats eren llampants i sempre hi apareixia un figura femenina amb cara de valenciana (a ell li semblava), tot i que moltes taronges venien de Turquia.
En Ramon, del llit estant, va decidir guardar forces per anar l’endemà Diumenge a fer una excursió per la muntanya, amb la seva amiga Victòria. La trucaria després d’esmorzar, i aprofitaria, potser, per demanar-li si havia trobat envolcalls nous de taronges durant la setmana. Aquella setmana no l’havia trucada ni un sol cop, ni cap SMS, ni cap visita fugaç al súper on treballava endreçant els prestatges. S’havia reservat l’emoció de veure-la per al Dissabte, que finalment, però, seria Diumenge. Va sucar tomàquet al pa, una mica duret perquè era del dia anterior, i anava a tallar unes rodanxes de fuet quan va pensar que el guardaria per si venia la Victòria a sopar, i encetar-lo amb ella. I el Granini de Fruites tropicals que tenia a la nevera, també va decidir reservar-se’l per berenar, per si venia el seu germà a visitar-lo. En Ramon va esmorzar un pa amb tomàquet sol, i s’ho va fer baixar a glops d’aigua de l’aixeta. En Guaret, després, va pensar en la Victòria i en la proposta que li faria per sopar plegats. Va pensar que, a mig sopar, li proposaria d'anar l’endemà d’excursió i, tot caminant, li demanaria pels envolcalls de taronges. Mirant-se el rellotge, va pensar que encara era massa d’hora per parlar-li de sopars i que seria millor esperar al migdia, o potser millor havent dinat, o ja entrada la tarda-vespre. I mentre passava endavant les pàgines de l’àlbum de papers estampats, les hores del dia deixaven enrera les intencions d’en Ramon i, aquest, pensava que com més setmanes passessin, més s’aproparia l’estiu i més de gust li vindria a la Victòria anar a la muntanya amb ell. I l’estiu va fer vella la primavera i la tardor va colgar de fulles l’estiu…i en Ramon va seguir emmagatzemant les forces per al dia de la Victòria! I en Guaret, immobilitzat per les seves pròpies indecissions, va començar a oblidar quins motius el feien estar acumulant tantes intencions immòbils. I la Victòria va acabar per desmotivar-se d'acumular oblits desganats.
La Victòria Segura va triomfar a la vida i va passar a ser cap de personal dels supermercats Champions (era d’esperar).
En Ramon Guaret segueix acumulant envolcalls de taronges, intencions mudes i motivacions cegues per, quan arribi el moment, sembrar les seves esperances estèrils als camps veïns del desencís.
En Ramon, del llit estant, va decidir guardar forces per anar l’endemà Diumenge a fer una excursió per la muntanya, amb la seva amiga Victòria. La trucaria després d’esmorzar, i aprofitaria, potser, per demanar-li si havia trobat envolcalls nous de taronges durant la setmana. Aquella setmana no l’havia trucada ni un sol cop, ni cap SMS, ni cap visita fugaç al súper on treballava endreçant els prestatges. S’havia reservat l’emoció de veure-la per al Dissabte, que finalment, però, seria Diumenge. Va sucar tomàquet al pa, una mica duret perquè era del dia anterior, i anava a tallar unes rodanxes de fuet quan va pensar que el guardaria per si venia la Victòria a sopar, i encetar-lo amb ella. I el Granini de Fruites tropicals que tenia a la nevera, també va decidir reservar-se’l per berenar, per si venia el seu germà a visitar-lo. En Ramon va esmorzar un pa amb tomàquet sol, i s’ho va fer baixar a glops d’aigua de l’aixeta. En Guaret, després, va pensar en la Victòria i en la proposta que li faria per sopar plegats. Va pensar que, a mig sopar, li proposaria d'anar l’endemà d’excursió i, tot caminant, li demanaria pels envolcalls de taronges. Mirant-se el rellotge, va pensar que encara era massa d’hora per parlar-li de sopars i que seria millor esperar al migdia, o potser millor havent dinat, o ja entrada la tarda-vespre. I mentre passava endavant les pàgines de l’àlbum de papers estampats, les hores del dia deixaven enrera les intencions d’en Ramon i, aquest, pensava que com més setmanes passessin, més s’aproparia l’estiu i més de gust li vindria a la Victòria anar a la muntanya amb ell. I l’estiu va fer vella la primavera i la tardor va colgar de fulles l’estiu…i en Ramon va seguir emmagatzemant les forces per al dia de la Victòria! I en Guaret, immobilitzat per les seves pròpies indecissions, va començar a oblidar quins motius el feien estar acumulant tantes intencions immòbils. I la Victòria va acabar per desmotivar-se d'acumular oblits desganats.
La Victòria Segura va triomfar a la vida i va passar a ser cap de personal dels supermercats Champions (era d’esperar).
En Ramon Guaret segueix acumulant envolcalls de taronges, intencions mudes i motivacions cegues per, quan arribi el moment, sembrar les seves esperances estèrils als camps veïns del desencís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)