30 de gener 2008

La Creu de Dalt la Vila



Tothom du una creu. Com deia en Capri: ”Hi ha creus que són tant grosses que s’han de dur entre dos!” -referint-se al matrimoni-. A Dalt la Vila duem diverses Creus, i cadascuna de molt pesada! I per això les hem de dur entre tot el barri i, a vegades, entre tota la ciutat! Fins quan seguirem arrossegant aquestes càrregues? Cal començar a ser pràctics i eficients: Creu que pesa, Creu que es deixa !!

1) La Creu de les al·legacions la vem repartit entre 1347 rosaris, i la seguirem portant a gust fins que les nostres “oracions” trobin resposta.


2) La Creu de la deixadesa històrica en la falta d’actuacions i propostes globals, la duem des de la Comissió DV amb energia i imaginació, estudiant solucions per millorar el barri i la qualitat de vida dels veïns i visitants.


3) La Creu de la inversió pública…aquesta ja és més feixuga. A la balança electoral, el pes específic de Dalt la Vila és més semblant a la del suro que a la del plom !!! Som el que mengem…i ens acabem menjant allò que sóm! O sigui, ben poc !! Però un cop encetada la llauna del PMU s’ha d’arribar fins al final. Ara ja no pot haver-hi volta enrera! I la “voluntat política” (que tant se’ns recorda que acabarà decidint el futur del barri) ha de ser ferma i convençuda. Els “pobres d’esperit” no hi tenen cabuda en aquest procés. Són les Creus que s’han d’abandonar pel camí!


4) La Creu Lacruz. També conegut entre el foreros com el “Caçafantasmes” o Dan Aycroyd. A vegades sembla una caricatura d’ell mateix, fent fotos d’amagat, publicant webs d’amagat i participant als foros d’Internet amb diferents identitats. Divagant per DV talment com un fantasma, intentant caçar imatges per sembrar el “terror”...quina por! Una mica fantasma sí que és...per no saber “aguantar el tipus” i esvair-se ni 24 hores després que li aixequessin el llençol i quedés amb el cul a l’aire! Potser unes classes particulars d’en Xavier Garcia “Hitchcock” Albiol per produir una “mentida mediàtica” li anirien prou bé!



La “CREU” que vull dur : “creuar” opinions constructives, “creure” en solucions eficients, “creuar”el carrer sense trobar caques dels gossos, no trobar cotxes “creuats” al mig del barri i que ningú no es “creui” de cables...per voler fer les coses bé.

16 de gener 2008

La illa del Tresor


“La illa del Tresor” és una novel·la juvenil anglesa escrita per Stevenson al 1883. És una d’aquelles narracions d’aventures de pirates amb tots els ingredients necessaris : mapa del tresor, calaveres, rom, heroi i tripulació dubtosa. Amb el mapa del tresor a les mans, Jim emprèn un arriscat viatge ple de peripècies i perills per tal de trobar el misteriós i preuat tresor. Els motins i les traïcions, però també l’amistat i la lleialtat, seran el motor de les motivacions dels diferents personatges.
A Badalona estem, tot just, esboçant el Mapa de la illa del Tresor. La nostra illa no té forma d’esquelet ni sabem, encara, si amaga algun tresor. Per no tenir, no té ni nom! Illa Central, illa Fradera, illa de les Nacions, alcalde Xifré…? El tresor que jo espero trobar-hi, amagat sota terra, és una bona estació de Metro amb l’intercanviador de Renfe; i un aparcament que disuadeixi a la gent de creuar l’àrea Metropolitana amb el vehicle propi; i un bon munt d’arrels d’arbres! Però la novel·la que estem vivint a la nostra “poc conformista” Badalona sembla un plagi dolent de la novel·la de Stevenson! Els motins, deslleialtats i les enveges de tots els partits polítics ( i satèl·lits ) estan enfrontant la tripulació d’aquest vaixell de ciutadans que cada cop hem de tirar més del Rom! No volem herois ni cap John Silver. I encara menys víctimes o caps de turc! Només volem transparència i conscens. Tanta legitimitat per fer propostes té el barri del Centre com Coll i Pujol… com Llefià o el Manresà! Participació Ciutadana real, si us plau! Es tracta realment d’un projecte que ha de vertebrar la ciutat metropolitana del S.XXI ? Doncs cal prendre decisions del S.XXI amb inversions del S.XXI ! I criteris del S.XXI amb la valentia del S.XXI ! Seguim buscant tresors com a la època del Corsari Negre, comptant passets, i amb les males postures que dónen tants anys a la mateix poltrona. Si seguim amb aquesta poca convicció, acabarem per no saber ni què buscar! I em temo que serem nosaltres, els ciutadans, els qui finalment ens quedarem sense el Tresor !!!

02 de gener 2008

Ara : 2008

Ara no és temps. Ara no és temps per fer
del consol una vida, i la pietat
el cor fred que acarona al trist amant,
silenci mal invertit en mirades
que no troben llum al badiu del cor.

Ara no és temps per suspirar d'esquenes
pel poc esforç que suposa esperar
que els records que hem anat sembrant per casa
rebrotin per clivelles d'un balcó
ja vell que aireja somnis resignats.

Ara és temps de regust a divendres
amb llevants de noves brises de jo,
serè de recordar com no renéixer.
Madurs, seurem contents com quan jugàvem
a jugar a no tenir por de fer-nos grans.

Joan Sansa
"Ara", Gener 2008