Aquesta tarda conclou oficialment l'any de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010.
Ha estat un any, sens dubte, plegat d'activitats culturals...algunes d'elles ja habituals, però d'altres pensades exclusivament per l'event. El balanç que se'n farà serà valorat amb més o menys entusiasme, depenent de qui prengui part en la discusió. Però el que majoritàriament tothom convindrà a acceptar és que, més enllà d'un logo que ens hem trobat fins i tot a la sopa (de pedres), la Capitalitat haurà estat una onada que haurà arribat i passat de llarg (cap a Escaldes, més concretament) amb molta brumera però amb poca convicció col·lectiva, no tant per la qualitat dels actes culturals sinó pel concepte de Capitalitat. Ja se sap, com més expectatives es generen, més exigent es torna el públic i a Badalona som molt "crítico-exigents", que és com cal ser.
Encara no tinc clar què vol dir exactament ser Capital de la Cultura com a tal i si, aquest 2010, havia de ser una festa badalonina o un espectacle cultural català. El concepte deu ser molt complex i elàstic...tant i tant elàstic que paral·lelament hem compartit capitalitat cultural 2010 amb Santo Domingo, com a país d'Amèrica; amb Ribeirão Preto, com a capital brasilera; Essen (Alemania), Pécs (Hungria) i Istambul (Turquia) com a capitals europees i Doha (Qatar) com a capital de cultura àrab (http://www.ccesp.org/noticias.php?notID=87).
Badalona i totes aquestes ciutats hem tingut el gran honor de ser capitals de la cultura durant el 2010, tot i no haver pogut posar en comú aquestes experiències internacionals. Vem començar de tort amb la polèmica documentació dels 7 Tresors de Badalona i alguns hem passat l'any amb un estat emocional de Dragon Khan, que ha passat per la incredulitat, el pessimisme, l'eufòria i, com en tota festa llarga, l'aborriment. Virtuds i defectes a banda, aquí va la meva particular llista dels 7 pecats Capitals (2010):
1-Sobremotivació, per l' alt nivell propagandístic previ, escalfant motors durant el 2009 com a successors de Figueres. Però durant el 2010 no s'ha estat capaç d'engrescar a la gran massa badalonina que habitualment no "consumeix" cultura i les emocions s'han gestionat a destemps, tot i acabar en pujada gràcies a la reinauguració del Museu de Badalona.
2-Endogàmic; masses actes del i pel Viver, saldant deutes històrics amb Pompeu Fabra, Margarita Xirgu, Joan Argenté, l'alcade Xifré, etc...En un mapa de densitat d'activitats per barris podríem veure el desequilibri dins la ciutat, tot i haver remodelat el teatre Blas Infante, haver començat les obres del nou passeig marítim i la rehabilitació de la CACI (actes urbanístico-culturals...).
3-Incert, sense un propòsit visible direccionat més enllà del 2010. Foc d'encenall, potser necessari en una ciutat on l'autoestima va per barris, però massa immediat. No hi ha cap programa conegut que asseguri que, fruit de les activitats pròpiament culturals nascudes gràcies a la BCCC 2010, durant els propers anys podrem gaudir d'un nou impuls cultural.
4-Localista. La difusió de la capitalitat no ha sabut atraure tant públic no-badaloní com es podia esperar. La passada dels Reis de TV3 va ser l'únic acte de difusió massiu a nivell nacional, tot i que els protagonistes eren 3 Mags d'Orient. S'ha trobat a faltar la interacció amb altres capitals culturals mundials o amb el propi país. La organització de les Capitals Culturals té pendent l'assignatura d'exportació-importació d'interessos comuns, més enllà de la pròpia web.
5- Sincopat, sense un tempo que hagi sabut gestionar les emocions del públic. Les festes de Maig i el Speculum van ser els actes centrals d'un any amb les sorpreses molt fiscalitzades i previsibles.
6-Oportunista, aprofitant la majoria d'actes badalonins ja plenament consagrats (cremada del dimoni, Filmets, Li Chang, R&B, Magna Celebratio, etc.) per insertar un logo sense aportar cap tret qualitatiu extra o sense la promoció oportuna fora de les fronteres, aprofitant la potència del Bureau Internacional de Capitals Culturals
7-Capitaltzat, en última instància, per la organització que presideix el Sr.Xavier Tudela que finalment ha aconseguit implantar el seu model de "gestió cultural auto-incentivada" en una ciutat catalana de més de 200.000 habitants.
El purgatori dels pecats culturals sembla que serà al 2011, amb una rebaixa del 25% del pressupost dedicat a Cultura. Però no cal patir per la salut cultural de Badalona si sabem recollir fruits del 2010 i fer servir la imaginació, sense excusar-nos únicament amb els pressupostos.
