17 de desembre 2010

7 pecats Capitals 2010




Aquesta tarda conclou oficialment l'any de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010.
Ha estat un any, sens dubte, plegat d'activitats culturals...algunes d'elles ja habituals, però d'altres pensades exclusivament per l'event. El balanç que se'n farà serà valorat amb més o menys entusiasme, depenent de qui prengui part en la discusió. Però el que majoritàriament tothom convindrà a acceptar és que, més enllà d'un logo que ens hem trobat fins i tot a la sopa (de pedres), la Capitalitat haurà estat una onada que haurà arribat i passat de llarg (cap a Escaldes, més concretament) amb molta brumera però amb poca convicció col·lectiva, no tant per la qualitat dels actes culturals sinó pel concepte de Capitalitat. Ja se sap, com més expectatives es generen, més exigent es torna el públic i a Badalona som molt "crítico-exigents", que és com cal ser.
Encara no tinc clar què vol dir exactament ser Capital de la Cultura com a tal i si, aquest 2010, havia de ser una festa badalonina o un espectacle cultural català. El concepte deu ser molt complex i elàstic...tant i tant elàstic que paral·lelament hem compartit capitalitat cultural 2010 amb Santo Domingo, com a país d'Amèrica; amb Ribeirão Preto, com a capital brasilera; Essen (Alemania), Pécs (Hungria) i Istambul (Turquia) com a capitals europees i Doha (Qatar) com a capital de cultura àrab (http://www.ccesp.org/noticias.php?notID=87).
Badalona i totes aquestes ciutats hem tingut el gran honor de ser capitals de la cultura durant el 2010, tot i no haver pogut posar en comú aquestes experiències internacionals. Vem començar de tort amb la polèmica documentació dels 7 Tresors de Badalona i alguns hem passat l'any amb un estat emocional de Dragon Khan, que ha passat per la incredulitat, el pessimisme, l'eufòria i, com en tota festa llarga, l'aborriment. Virtuds i defectes a banda, aquí va la meva particular llista dels 7 pecats Capitals (2010):

1-Sobremotivació, per l' alt nivell propagandístic previ, escalfant motors durant el 2009 com a successors de Figueres. Però durant el 2010 no s'ha estat capaç d'engrescar a la gran massa badalonina que habitualment no "consumeix" cultura i les emocions s'han gestionat a destemps, tot i acabar en pujada gràcies a la reinauguració del Museu de Badalona.

2-Endogàmic; masses actes del i pel Viver, saldant deutes històrics amb Pompeu Fabra, Margarita Xirgu, Joan Argenté, l'alcade Xifré, etc...En un mapa de densitat d'activitats per barris podríem veure el desequilibri dins la ciutat, tot i haver remodelat el teatre Blas Infante, haver començat les obres del nou passeig marítim i la rehabilitació de la CACI (actes urbanístico-culturals...).

3-Incert, sense un propòsit visible direccionat més enllà del 2010. Foc d'encenall, potser necessari en una ciutat on l'autoestima va per barris, però massa immediat. No hi ha cap programa conegut que asseguri que, fruit de les activitats pròpiament culturals nascudes gràcies a la BCCC 2010, durant els propers anys podrem gaudir d'un nou impuls cultural.

4-Localista. La difusió de la capitalitat no ha sabut atraure tant públic no-badaloní com es podia esperar. La passada dels Reis de TV3 va ser l'únic acte de difusió massiu a nivell nacional, tot i que els protagonistes eren 3 Mags d'Orient. S'ha trobat a faltar la interacció amb altres capitals culturals mundials o amb el propi país. La organització de les Capitals Culturals té pendent l'assignatura d'exportació-importació d'interessos comuns, més enllà de la pròpia web.

5- Sincopat, sense un tempo que hagi sabut gestionar les emocions del públic. Les festes de Maig i el Speculum van ser els actes centrals d'un any amb les sorpreses molt fiscalitzades i previsibles.

6-Oportunista, aprofitant la majoria d'actes badalonins ja plenament consagrats (cremada del dimoni, Filmets, Li Chang, R&B, Magna Celebratio, etc.) per insertar un logo sense aportar cap tret qualitatiu extra o sense la promoció oportuna fora de les fronteres, aprofitant la potència del Bureau Internacional de Capitals Culturals

7-Capitaltzat, en última instància, per la organització que presideix el Sr.Xavier Tudela que finalment ha aconseguit implantar el seu model de "gestió cultural auto-incentivada" en una ciutat catalana de més de 200.000 habitants.

El purgatori dels pecats culturals sembla que serà al 2011, amb una rebaixa del 25% del pressupost dedicat a Cultura. Però no cal patir per la salut cultural de Badalona si sabem recollir fruits del 2010 i fer servir la imaginació, sense excusar-nos únicament amb els pressupostos.

29 de novembre 2010

Primeres Pedres a TV3

Volem destacar i agrair la cobertura televisiva del projecte Primeres Pedres per part de TV3.
Aquest és un breu del TN Comarques emès el 26 de Novembre:

22 de novembre 2010

Gràcies a tots!

Foto:M.Teresa Mateu

Gràcies a tots aquells que veu assistir als actes d'inauguració de les Primeres Pedres de Canyet, Dalt la Vila, Pomar i La Salut-Llefià-Congrés-StRoc.

A partir d'avui mateix comença la refundació permanent de la ciutat!

Estem preparant el full de ruta d'aquest futur viatge, el llibre de les Primeres Pedres, que recollirà tots els processos creatius i reflexions sobre les temàtiques en les que ens hem inspirat per a realitzar el projecte artístic.

+imatges:



18 de novembre 2010

Insostenible


"Sostindrem el paisatge del futur amb les pedres que no posarem"

http://primerespedres.net/

04 de novembre 2010

Primeres Pedres

INTRODUCCIÓ
La major part de les antigues civilitzacions van desenvolupar costums per sacralitzar un lloc i poder, així, transformar una simple porció de terra en un espai per habitar, connectat amb el diví. L’elecció del lloc, el traçat dels plànols, la construcció de les muralles i edificis eren actes que trascendien la mera superstició ja que formaven part de rituals simbòlics que havien de garantitzar la protecció i prosperitat de la colònia. Històricament, les ciutats s’han projectat en relació al diví més visible : els astres. Per aquest motiu, els 4 punts cardinals han ordenat molt eixos fundacionals de la majoria de civilitzacions.

PROCÉS
Posant les Primeres Pedres ens preguntem sobre quins valors s’hauria de construir una nova Badalona i plantegem la refundació permanent de la ciutat a través de 4 escultures en 4 barris situats als 4 punts cardinals de la ciutat, tots ells de naturaleses ben diferents. El projecte Primeres Pedres s’ha concebut, des del seu inici, com una única proposta artística tot i estar composada per 4 Pedres. En definitiva, es tracta de 4 Pedres complementàries, necessàries totes elles per a obtenir la Unitat de la nova Badalona que és certament diversa però, en definitiva, Única.
Les 4 escultures, en la seva globalitat, reflexionen sobre temes essencials de la ciutat d’una manera molt transversal fent un maridatge cultural, social, urbà, històric i turístic, a través de l’art.

NORD, Canyet -Eix històrico-territorial_el futur
SUD, Dalt la Vila -Eix històrico-territorial_el passat
EST, Pomar -Eix social _integració social
OEST, cruïlla Llefià/La Salut/StRoc/Congrés -Eix social_multiculturalitat

L’element que apareixerà repetit a cada escultura i que els identificarà com a conjunt serà el CUB, la Primera Pedra ja col·locada, d’unes dimensions i materials similars. En els 4 cassos hi haurà una placa identificativa del projecte Primeres Pedres al peu de l’obra que contindrà el títol de l’obra, el nom de l’artista , el barri on es col·loca i una referència del conjunt en un mapa de Badalona.La documentació gràfica generada durant el procés, les memòries descriptives de les obres i els textes de reflexió són un volor del projecte que mereix ser compartit. Per aquest motiu es produirà una publicació específica del projecte. Els continguts escultòrics seran l’ànima del llibre i l’essència de la reflexió. Per això volem transformar el llibre en un objecte artístic més, en la primera de les Pedres que seran visitades. Vist des d’aquest punt de vista, aquest llibre serà la Cinquena Pedra.
http://primerespedres.net/

14 de juny 2010

Flors i Violes

...o "Cançó de despedida" dels 32 i de més coses...

Hi ha una festa a baix al port
i la gent se n’hi va amb els ulls plens d’espurnes, cantant;
mudadeta hi has anat,
que la vida et somriu amb la força del sol a l’estiu.

Afanya’t que no queda temps,
la feina se’ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.

Afanya’t que no queda temps,
flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Mudadeta tu has tornat
cap a casa plorant com cada any pels tristos carrers.
Es fa tard però tingues fe,
que la fe al capdavall és de franc i no costa diners.

Afanya’t que no queda temps,
la feina se’ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.

Afanya’t que no queda temps,
flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Jo també vindré mudat,
a l’ofici de demà.
Flors i violes per dinar,
flors i violes i xampany.

Apanya’t que no queda temps,
la feina se’ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per apoder-te estimar.

Afanya’t que no queda temps,
flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.


08 de juny 2010

Tres cantonades


A cau d’orella diré que t’estimo
i marxaré amb un somriure perpetuat
per la seguretat que el ressò de la veu
durarà més que les promeses.

La misteriosa melodia que sento
quan em mires no pot tapar el sonar
de les passes quan m’allunyo,
entre la trinxera de les tàpies,
mirallets humits al terra,
un gat i tres cantonades.

19 d’abril 2010

"Compàs de 10"

El passat dissabte passat 17 d'Abril va tenir lloc al restaurant Palmira el sopar de gala organitzat per la Fundació Badalona Contra el Càncer.

Després del sopar va haver-hi la Gran Subhasta amb diversos articles com ara joies, quadres de pintors destacats com Agnès Rodon, Gerard Sala o Lluís Llongueres; escultures de Josep Maria Teixidor Camí o de Lorenzo Quinn, o originals dels dibuixants Tomàs Marco, Ruben Pellejero i Francis Portela. També es va licitar per la samarreta de l’equip dels Blazers de Portland que Rudy Fernández va portar en el concurs d’esmaixades de l’NBA signada pel mateix jugador o unes sabatilles esportives de Pau Gasol també signades pel jugador de Los Angeles Lakers.


La meva aportació personal a l'acte va ser mitjançant la donació del quadre "compàs de 10", que sotia com a 9è article. El preu de sortida (400 €) va ser adjudicat a un assistent de la gala que va "veure" la puja.


Gràcies a la tasca feta durant aquests deu anys de Marató s’han pogut aconseguir les màquines que han permès atendre a més de 2.000 malats, realitzar més de 15.000 anàlisis per trobar el millor tractament i tipificar més de 10.000 malalts amb aquests equips, sense oblidar la tasca de recerca que han ajudat a fer.


+ info:
93 384 55 07 i 654 23 78 44
C/ del Germà Bernabé, número 2, de Badalona.

19 de març 2010

“Badalona visions, 15 + quinze”

Quinze artistes plàstics i quinze poetes vinculats a Badalona s’expressen de forma variada i en deixen constància fent una reproducció gràfica en Òfset de 100 exemplars per obra, cada una de les quals està numerada i firmada per l’autor. L’exposició romandrà a la sala El Refugi de l’11 de març al 4 d’abril, de dimarts a dissabte, de 17 a 20.30 hores i els diumenges i festius d’11 a 14 hores.




Organitza: Ajuntament de Badalona i l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli



+ info:

http://www.pontdelpetroli.blogspot.com/
http://www.eltotdigital.com/index.php?s=visions

05 de febrer 2010

Im-Postura

Una de les cançons més entranyables del cançoner tradicional català és, pel meu gust, la que acompanya el conte d'en Patufet:

"Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret;
patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet".

La postura amb el cap dret dels vianants feia perillar l'esquifit Patufet que anava a comprar 1 dineret de safrà.

El poble català sempre ha estat ferm i assenyat, alhora que sofert i auto-compassiu.
Aquest punt de pessimisme genètic, accentuat per fets històrics tràgics, ens du sovint a l'acceptació del joc "la ruleta de la putada"...ai pobrets de nosaltres!
Moments difícils, en general, per aixecar el cap quan hi ha una taxa d'atur semblant a la dels finals dels '80, amb l'Estatut al Constitucional, la llengua catalana mal-tractada i vista com un virus contagiós, i amb els mitjans de comunicació de la Ñ generant odi a tot el que fa olor a pa amb tomàquet o ratafia. Amb aquest panorama és difícil mantenir la postura del cap dret i el cansament ens fa baixar-lo. En aquests casos, però, val la penar ser Patufet per mirar amunt, sempre amunt, no tant per esquivar la trepitjada, sinó per apuntar bé enmig dels collons!

20 de gener 2010

La pau on sec


Revisem junts el rastre de la nostra memòria,
la traça que projectem al paisatge de sentiments comuns:

Silencis rics, nueses estridents a la pell de l’altre,
somriures que ressonen als ulls…
Col·leccionem arrugues belles als pómuls i al llit
que conformen el laberint de les nostres complicitats.
Avancem per carreteres amables,
kilometratge propi del viscut i el desitjat.

El repòs, però, sempre present dins nostre.
La teva companyia és la butaca de la pau on sec.

08 de gener 2010

Al marge d'un camí : Sanjosex!




Sanjosex publica el 18 de gener el seu nou disc, "Al marge d'un camí", produït per Ricky Falkner. A més de la presentació oficial, que tindrà lloc el dia 23 a l'Auditori de Girona, emprendrà una gira que el portarà a 10 poblacions d'arreu del territori entre gener i març. Ja et pots descarregar Animal salvatge, primer senzill del disc.


L'actuació a l'Auditori de Girona serà l'estrena oficial de les noves cançons. Abans, el grup oferirà dues preestrenes a l'Heliogàbal (Gràcia, Barcelona) els dies 20 i 21. A més, s'ha programat una gira per sales de tot Catalunya que s'allargarà fins a finals de febrer.

Una de les primeres actuacions confirmades serà a La Sargantana de Badalona, el 24 de Gener.


Pel que fa a la banda, en la nova gira Carles Sanjosé estarà acompanyat pels habituals Miquel Sospedra (baix), Pep Mula (bateria) i Richie Álvarez (teclats), als que s'afegirà un nou guitarrista, Xarim Pomelo. Deixa la banda el saxofonista Sisu Coromina, que ha estat amb Sanjosex durant els últims cinc anys.