Una de les cançons més entranyables del cançoner tradicional català és, pel meu gust, la que acompanya el conte d'en Patufet:
"Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret;
patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet".
La postura amb el cap dret dels vianants feia perillar l'esquifit Patufet que anava a comprar 1 dineret de safrà.
El poble català sempre ha estat ferm i assenyat, alhora que sofert i auto-compassiu.
Aquest punt de pessimisme genètic, accentuat per fets històrics tràgics, ens du sovint a l'acceptació del joc "la ruleta de la putada"...ai pobrets de nosaltres!
Moments difícils, en general, per aixecar el cap quan hi ha una taxa d'atur semblant a la dels finals dels '80, amb l'Estatut al Constitucional, la llengua catalana mal-tractada i vista com un virus contagiós, i amb els mitjans de comunicació de la Ñ generant odi a tot el que fa olor a pa amb tomàquet o ratafia. Amb aquest panorama és difícil mantenir la postura del cap dret i el cansament ens fa baixar-lo. En aquests casos, però, val la penar ser Patufet per mirar amunt, sempre amunt, no tant per esquivar la trepitjada, sinó per apuntar bé enmig dels collons!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo miro cap avall per que estic molt per sobre d'aquesta colla de cabrons
Publica un comentari a l'entrada