06 de novembre 2008
Roca o Mirall?
Escric sobre una roca aspra i grollera amb la voluntat de perdurar, mentre el grafit (fidel a la física) rellisca pedra avall.
En queda, desdibuixat, un missatge illegible on cada lletra desconeix la del costat. El missatge, però, hi és. S’hi queda fixada la intenció, però la pressió del llapis només ha aconseguit fer saltar bocins de mica, el component més dèbil del granet.
El missatge no és complert perquè no trasllada cap mena de contingut. La roca deforma la cal·ligrafia i converteix qualsevol esforç del puny en un error propi. Mala cosa confondre un llapis amb un punxó !
Em miro al mirall i em veig limitat dins un aquari. M’anyoro i em premio.
Redueixo les pretencions. Em dono caliu, amb el meu propi alè.
La física també es fidelitza amb mi i em satina el reflexe : s’hi fa una pissarra de baf, que caducarà. I simplement amb el meu dit, el meu índex de sempre, el deixo lliscar, gustós i agraït, per la superfície vertical que m ’empara, on hi dibuixo nítidament la creu del signe positiu (+)
29 d’octubre 2008
Línies i contrast
Però a mida que prospera la nostra línia el que estem fent és, també, partir un espai, separar un full blanc en dues parts, posicionar-nos i descartar. Aquest trenca-gels de la vida que tots duem dins no és res més que el reflex d’una actitud ferma, decidida i honesta envers tot allò que ens preocupa, que ens envolta i que estimem. El desinterès i la indiferència, per contra, són els overcrafts que no deixen rastre damunt la neu, ni fereixen ni emocionen, ni marquen ni esborren, tantsols llisquen amb la inèrcia morta d’un cos llis i pla.
El que ens defineix com a persones no és només el gruix o profunditat de la nostra marca. També ho determina la manera com volem ser ratllats, clivellats, aprofundits, sorpresos, emocionats i estimats, el nostre propi contrast al fet d’actuar, la fecundació de la Vida en la nostra pròpia ment, l’emoció retornant a nosaltres com una fletxa vital.
17 d’octubre 2008
M'entens carinyu? (part2)
Sentem-nos, parlem-nos i notem com les entranyes perden el seu contorn perfilat i es difuminen com un núvol de tardor. Canviaràs la teva perspectiva de la infelicitat i jo adaptaré a les teves orelles la meva parla. I només així sabrem que a vegades es guanya quan es perd. No sempre la renúncia és oblidar: sovint és abandonar la pudor de naftalina que ens impregna la vida, tantsols això. I el dia que tot quedi lluny de l’origen dolorós sabrem que res no va ser perdut ni erroni…només una debilitat que la vida va tenir amb nosaltres i amb la nostra fam insaciada.
Avui mirem compassos del passat que mai ens van convèncer. Són els que són, i els ritmes mai no paren per a ningú, tantsols resten suspesos. I en aquesta suspensió observem la cara trista de la Felicitat. Però tot envers té revers. I al seu propi dors també hi reconeixem la més suau de les carícies que pot fer el Temps: el seu propi madurar sanador. Siguem humils però ferms a la nostra pròpia essència i deixem que les nostres condicions ens condicionin, sense complexes, només fidels al nostre devenir desitjat.
01 d’octubre 2008
Moure's o no ser
.
La vida sovint ens fa el by-pass en moments on havíem acumulat totes les energies i il·lusions per començar nous projectes. I ens cal seguir esperant, incomodats i acumulats. O tot el contrari: parar la pell al vent i buscar noves brises, alisis valents que ens donin la força per fer-li drecera a la desesperança.
Perquè, quan el descans incomoda la tranquil·litat, el millor és moure’s i avançar , fer un progrés compromès amb un mateix i fidelitzar l’esperit. Si la temeritat és volguda, la inversió sempre compensa i es fiscalitzen les emocions. Aleshores, s’enceta una llauna l’expectatives que alimenta la fam d’allò tant desitjat, d’aquell sentiment tant oportú, d’aquell secret tant protegit, d’aquella pell tant somiada.
Però l’espera també pot ser activa quan els poros deliveradament s’obren i capten alès d’altres cossos emisors. Es tracta d’una espera enriquidora, voluntària, amb rebrots d’energia i valors.
En canvi, alguns desplaçaments poden ser ingràvids a les emocions i funcionaris de la tècnica mòbil si discorren lliscant sobre els rails de la desgana...ràpids al pas del paisatge, sense retencions de colors, olors o frescors. Ologrames dels sentiments, ser sense ser-hi, emocions desmemoriades orfes d’un mateix.
Ser o esperar? No ser o anar? La clau no és en l’espera sinó en la voluntat.
29 de setembre 2008
12 de setembre 2008
Manolete!
El PMU de Dalt la Vila es durà al Ple municipal de Setembre amb unes modificacions importants respecte l’aprovat inicialment el Maig del 2007. Canvis urbanístics substancials, tots ells en la línia que marcava el que ha estat el Full de Ruta de treball de la Comissió de Veïns de Dalt la Vila : l’estudi de Diagnosis per a la revitalització del Nucli Històric del Barri de Dalt la Vila de Badalona.
Sembla ser que, dins el propi Ajuntament, aquest estudi ha passat de ser un incordi a ser la Holy Bible. També sembla ser que el fill putatiu no en vol saber res del pare i ha preferit anar a viure amb els tiets solters del barri, més sincers i humans. I de la mare que el va parir? Fa mesos que no se’n sap res! Els experiments amb persones és un delicte a l’Estat espanyol. I no es pot permetre que una cirurgiana urbanista experimenti amb la gent d’un barri. L’altre figurant o instigador del crim frustrat es declara a dia d’avui “orgullós” de la gestió feta quan ell n’era responsable (S.C!!!). En tot aquest vodevil de joglars i senyors feudals cal fer un esment molt especial a alguns veïns i membres de la Junta del propi barri que han preferit anar posant arsènic a les begudes en comptes de posar-hi el coll. Però aquests sempre han menjat a part...ja els coneixem!
En aquest moment, en aquest Km 0 del nou camí que encara cal fer, cal aplaudir tots aquells que han cedit, rectificat o, senzillament, s’han cregut el que defensàvem els veïns. Al demés…als que ara es pengen medalles de xocolata o s’atribueixen mèrits amb la suor dels altres, els hi dic que reflexionin sobre la capacitat de treball i organització del veïnat; que viure al Viver no és viure a l’Olimp i que, un cop el mal curat, tothom és metge. En definitiva, que:
“A toro pasao, todos somos Manolete”.
03 de setembre 2008
25 d’agost 2008
Setembres
Acaba l’estiu. Desem inacabat el quadernet prometedor de les vacances i preparem el bloc per redibuixar les il·lusions pendents amb les aquarel·les de la tardor.
El Setembre pot ser l’estació d’enllaç entre les velles promeses i les futures esperances. Però convertir el tren de la tardor en una carta anticipada de Reis per reclamar nous propòsits pot conduir-nos a pautar la felicitat al ritme condicionant del curs escolar : la revàlida del Setembre pot resultar ser un “progressa adequadament” que no garanteixi titular-se a l’escola del consol.
No cal que neixi un nou mes per renéixe’ns. Cada dia cal ser primavera en cada somni o hivern en cada desengany.
01 d’agost 2008
26 de juny 2008
M'entens carinyu?
M’entens carinyu?...i la pregunta queda flotant per l’aire com un núvol de pluja que no acaba de descarregar.
La necessitat d’expressar és tant necessària com la necessitat de ser entès. La comunicació posa en comú un missatge que neix de l’altaveu del cervell i que busca la companyia de les neurones de l’altre. Sovint es parla de problemes de comunicació i es força la gent a llimar els diferents punts de vista, quan probablement és un problema de disfunció emocional i prioritats vitals.
La comprensió de l’idioma descodifica les regles del llenguatge, mentre que entendre’s sense paraules codifica les lleis de l’emoció. Hi ha parelles a qui no els hi cal parlar-se per dir-se, ni mirar-se per veure’s, ni tocar-se per notar-se. Aquesta llei ingràvida de les ànimes és més eficient que la lectura estricta dels diccionaris de la rutina, massa nombrosos a les estanteries de la convivència. Per aquest motiu, la incomprensió és la sala d’espera d’una doctora que es diu Soletat. I viure en soletat converteix la teva pròpia existència en el satèl·lit d’una gent extranya que es pot dir parella, família, amics o món!
16 de juny 2008
Dalt la Vila NO va callar!
Text de Benvinguda de la Comissió:
“Dalt la Vila no calla!”… i no calla perquè encara hi ha molt a dir.
…i gràcies a vosaltres, veïns, amics, poetes i músics , podem seguir alçant la veu per mantenir viu el nom de Dalt la Vila, perquè tots som la veu del barri.
Benvinguts a aquest vespre de poesia i música, i gràcies, sobretot, pel vostre suport.
Ara fa un any que La Comissió de Veïns de DV, es va constituir i vem començar unes mobilitzacions per modificar un Pla urbanístic que l’Ajuntament va proposar per al barri. Si no podem canviar aquest PMU el barri es veurà dràsticament alterat. Es perdrà la trama medieval, s'enderrocaran moltes cases rurals i, de ben segur, la vida del casc antic no serà mai més la mateixa. Dalt la Vila es mereix ser estimada pels seus 2000 anys d'història que passen pel seu passat romà, però també pel seu present de carrerons medievals i cases tradicionals on la gent hi ha de poder viure.
A dia d'avui, les negociacions entre l'Ajuntament i la Comissió estan finalment duent-se a terme. Per això ens cal, ara més que mai, la implicació política i ciutadana, per donar un impuls conjunt i revitalitzar Dalt la Vila definitivament. Tornar la vitalitat al barri és MOLT MÉS que respondre unes al·legacions al PMU o rectificar 7 PA. Necessitem que en els propers anys el govern treballi seriosament.A Dalt la Vila fa falta implicació política, inversions i creure que el barri pot millorar.
Aquest vespre, la veu dels poetes i les melodies dels músics ompliran la Rectoria de Sta.Maria i els carrers del barri d’emocions, i a nosaltres ens ompliran d’esperances de tenir, ben aviat, un barri molt millor. Així doncs, i abans de passar la paraula a l’Andreu Solsona, la Comissió de Veïns us tornem a agrair la vostra implicació i us desitgem que gaudiu d’aquest vespre de poesia, música i història viva, la VERITABLE Badalona Culta.
Text de Comiat de la Comissió:
"Abans de donar pas al vernissatge voldríem agrair-vos la vostra presència i
donar les gràcies als nostres col·laboradors (poetes, músics, entitats i comerços del barri) per les seves aportacions i suport. I molt especialment a Mossèn Andreu.
Nosaltres, la Comissió de Veïns de Dalt la Vila, desitjaríem que el proper cop que ens haguéssim de trobar, no fos pel mateix motiu que ara ens uneix i que ja fa més de 30 anys que s'arrossega.
Desitjaríem que la propera vegada que vinguéssiu fins a la Rectoria de Santa Maria, ja sigui per gaudir d'una vetllada cultural o qualsevol altre esdeveniment, ho féssiu passejant tranquil·lament per carrers ben pavimentats i sense por a caure. Que quan alcéssiu els ulls, hi veiéssiu el cel i no pas manyocs de cables elèctrics. Que hi trobéssiu petits comerços que omplissin de vida el barri, tal com ho feien en temps passats.
Desitjaríem també, que les diferents etapes de la història poguessin conviure amb armonia i que no fossin una càrrega, sinó un orgull.
I per acabar, desitjaríem que tothom, veïns i visitants, poguéssim gaudir de Dalt la Vila. Ja sigui com a barri peculiar, com a casc antic, com a nucli històric o com a barri que ha sobreviscut més de 2000 anys d'història i és l'origen de l'actual ciutat de Badalona.
Que gaudiu del vernissatge i fins una altra".
Recull de premsa:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2895805
06 de juny 2008
Dalt la Vila no calla !
"Dalt la Vila no calla!" és un nou acte que organitza la Comissió de veïns de Dalt la Vila per a seguir recordant mitjançant la paraula que és necessària la implicació política i ciutadana per a revitalitzar el barri més antic de Badalona.
La veu dels poetes i les melodies dels músics retornaran a la Rectoria de Sta.Maria aquelles emocions que els carrers han anat perdent al llarg de molts anys d'oblit i deixadesa municipal.
RECORDEU !!!
Divendres 13 de Juny a les 20h...
...i clourem la vetllada poètico-literària amb un vernissatge que ens oferiran els col·laboradors d'aquest acte.
Més informació a:
http://www.salvemdaltlavila.com/
02 de juny 2008
En Ramon i la Victòria
En Ramon, del llit estant, va decidir guardar forces per anar l’endemà Diumenge a fer una excursió per la muntanya, amb la seva amiga Victòria. La trucaria després d’esmorzar, i aprofitaria, potser, per demanar-li si havia trobat envolcalls nous de taronges durant la setmana. Aquella setmana no l’havia trucada ni un sol cop, ni cap SMS, ni cap visita fugaç al súper on treballava endreçant els prestatges. S’havia reservat l’emoció de veure-la per al Dissabte, que finalment, però, seria Diumenge. Va sucar tomàquet al pa, una mica duret perquè era del dia anterior, i anava a tallar unes rodanxes de fuet quan va pensar que el guardaria per si venia la Victòria a sopar, i encetar-lo amb ella. I el Granini de Fruites tropicals que tenia a la nevera, també va decidir reservar-se’l per berenar, per si venia el seu germà a visitar-lo. En Ramon va esmorzar un pa amb tomàquet sol, i s’ho va fer baixar a glops d’aigua de l’aixeta. En Guaret, després, va pensar en la Victòria i en la proposta que li faria per sopar plegats. Va pensar que, a mig sopar, li proposaria d'anar l’endemà d’excursió i, tot caminant, li demanaria pels envolcalls de taronges. Mirant-se el rellotge, va pensar que encara era massa d’hora per parlar-li de sopars i que seria millor esperar al migdia, o potser millor havent dinat, o ja entrada la tarda-vespre. I mentre passava endavant les pàgines de l’àlbum de papers estampats, les hores del dia deixaven enrera les intencions d’en Ramon i, aquest, pensava que com més setmanes passessin, més s’aproparia l’estiu i més de gust li vindria a la Victòria anar a la muntanya amb ell. I l’estiu va fer vella la primavera i la tardor va colgar de fulles l’estiu…i en Ramon va seguir emmagatzemant les forces per al dia de la Victòria! I en Guaret, immobilitzat per les seves pròpies indecissions, va començar a oblidar quins motius el feien estar acumulant tantes intencions immòbils. I la Victòria va acabar per desmotivar-se d'acumular oblits desganats.
La Victòria Segura va triomfar a la vida i va passar a ser cap de personal dels supermercats Champions (era d’esperar).
En Ramon Guaret segueix acumulant envolcalls de taronges, intencions mudes i motivacions cegues per, quan arribi el moment, sembrar les seves esperances estèrils als camps veïns del desencís.
16 de maig 2008
Acabar amb mal PEU!
06 de maig 2008
Horitzons i Canals
El 2000 va passar de llarg i ni aquella revista ni l’Stanley Kubrick no van afinar gaire! Els meus avis van morir amb la terrassa plena de plantes i el quartet sencer al fons de tot, amb calendaris vells de la Maria Auxiliadora penjats a les parets, les eines d’electricista dins la caixa metàl·lica, un munt de llençols amb olor a net apilats al racó on ningú no hi arribava, i unes construccions canviants a base de pastilles de sabó Elena (potser la meva iniciació a l’arquitectura!) ocupant pràcticament tot el terra.
No sé, a dia d’avui, si finalment es farà el famós canal o una rambla o un Boulevard. Encara no sé, tampoc, si el canal ha estat el text d’una revista que presumia d’una Badalona modernitzada, o el pretext per expulsar la població envellida d’un barri que va néixer al voltat de la Indústria local.
El que SÍ sé és que la traça del canal ha estat l’eix que vertebrarà la construcció de les noves vivendes al barri. I també sé que la terrassa quedarà finalment amputada perquè s’està formant ja la junta de compensació per a les futures promocions, junta de la qual la família en formem part amb un percentatge petitíssim. La memòria dels avis, sobre plànol, és un percentatge petitíssim!
30 d’abril 2008
Ple...com un ou!
Barcelonès Nord. L'Ajuntament de Badalona limitarà la participació ciutadana en els plens
El govern de Badalona ha encetat un procés de modificació del reglament orgànic municipal que portarà a limitar la participació ciutadana en els plens. «No volem coartar la participació dels veïns però tothom es fa el càrrec que alguna limitació ha d'existir», va explicar ahir l'alcalde de Badalona, Jordi Serra. La reforma del ROM s'està liderant des de l'àrea de Govern. El seu responsable polític, Ferran Falcó, confia que després de l'estiu quedarà definit el nou sistema de funcionament dels plens. El govern ha donat poques pistes respecte als canvis que vol introduir. Se sap que no es podrà parlar dues sessions seguides del mateix tema.
El Ple Municipal d'ahir no va ser un d'aquells Plens que es recordarà per haver-s'hi fet cap denúncia pública fora de to, ni per haver concentrat a multituds queixoses a la plaça de la Vila...va ser un Ple més. Exactament igual que qualsevol dels Plens "stàndars" que s'hagi pogut celebrar abans. La notícia del Punt d'avui, però, té una doble perversitat, al meu entendre. S'anuncia la imminent limitació de la participació ciutadana en els plens, o sigui, a ser escoltat pels 27 regidors de l'Ajuntament alhora. Aquesta limitació, segons sembla, vol evitar l' exposició d'un mateix tema de manera consecutiva per als ciutadans. Si aquesta mesura pretén que es diversifiquin els temes a exposar, em sembla molt bé. Però dubto que s'hagi volgut afavorir la diversitat de participació veïnal. Si es posés fil a l'agulla en menys d'un mes als problemes que els ciutadans duem al Ple , no caldria reiterar les demandes sessió rera sessió! Però hi ha reivindicacions que moren per la desídia dels qui ho han de resoldre.
Suma i segueix...i segueix restant! Suma modificacions... i segueix restant participació ciutadana!
Em pregunto si aquesta regulació també influirà en el repartiment de l'aforament públic al Ple. La sala disposa d'unes 40 cadires mal comptades ( hi ha sopars de Nadal amb més gent!). La desfilada de càrregs de confiança (confiança dels polítics, és clar) i parents ( parents dels polítics, és clar) d'ahir a la tarda va ser escandalosa, un cop més. La cua que s'havia començat a fer a les 5 de la tarda s'anava allargant, mentre els "acreditats" anaven adelantant-nos per l'esquerra (això sí, ben arrambats a la paret). I la "confiança" va acabar omplint la Sala de Plens! Només van poder accedir 12 persones, tant badalonins com els altres. 12 "desconfiats orfes", això sí, molt afortunats! I jo, que cada dia desaprenc coses velles, pregunto:
-La modificació del ROM limitarà també l'accés al públic dels càrregs de confiança i parents?
-La modificació del ROM garantirà un mínim d'aforament per a no-acreditats?
-La modificació del ROM impedirà que els mateixos acreditats puguin assistir a dues sessions seguides?
-La modificació del ROM vulnerarà el Reglament de Participació Ciutadana?
http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ajuntament/ajuntament-abast/participacio-ciutadana
25 d’abril 2008
Mascle Alfa
A mi, personalment, el que més ganes tinc de saber, després de tants mesos de jugar a centrifugar responsabilitats, és qui dels 3 amics del cartell liderarà les converses, o sigui, qui farà de Mascle Alfa!! Perquè algú voldrà posar-se les medalles, no?
-El Regidor Vives, potser, ja que es tracta d’un Projecte que prové de Cultura i Patrimoni?
-El Tinent d’Alcalde Falcó, que sempre s’ha postulat més a favor dels veïns que del propi Govern?
-L’Alcalde Serra, que deu voler desvirgar-se amb Dalt la Vila amb una bona proposta?
La resposta, dimarts! El que està clar és que la Comissió serà una bona Femella Alfa, que s’aparellarà amb qui li garanteixi la Millor Conservació del Barri!
16 d’abril 2008
04 d’abril 2008
"El dia que va morir Marylin"
La crònica que podríem començar a narrar a partir d’avui és : ”El dia que va marxar Mayte” . La fins ahir alcaldessa de Badalona també traspassa! No al cel, sinó al Senat. Però la manera com ho fa ens ha fet perdre la confiança en la política local, la nostra, la propera, la dels veïns…a més d’un. Legítim? Sí! I tant! Abandonar la poltrona “electa” municipal per anar a la poltrona “electa” del Senat és molt legítim, legal i freqüent, si voleu. Però “penjar la cara” d’un cartell als fanals del teu poble mereix alguna cosa més! De cara al ciutadà despolititzat, aquesta renúncia es perceb com un sabotatge al vot, com una aixecada de camisa legalitzada, una estratègia malintencionada. En unes eleccions municipals s’engresca als votants per les persones que s’hi presenten, no tant pel partit! És la sensibilitat i proximitat a la que tot polític local apel·la! No fa ni un any que vam celebrar les municipals, i més de mig que ja se’n parlava que això acabaria així!!! Aquestes entregues de relleu comencen a estar a l’ordre del dia, per desgràcia! Crítiques de formes al marge, valorem el fons. Polítiques de partit i curses amb cavalls guanyadors! D’aquí a tres anys, quan els polítics tornin a demanar als badalonins que se’ls faci confiança, caldrà treure la llista de “faré, faré, faré” que no s’han fet i recordar que el futur ja ha passat, i el temps de creure’ls també.
13 de març 2008
Les bones noses
segueixo divagant per les bones noses.
Reviso el meu diari d’antigues derrotes
i penso en millors passats que avui retornen.
Passen siluetes, estridents, pel meu cap
i el dubte de poder-ho fer pitjor, s’hi queda.
Passen de llarg memòries dubtoses, amb voluntats,
i hereto un lastre deixat per variar-me la parla.
Instint vegetal de buscar la llum,
i la certesa de trobar-la, ara sí,
pel camí de tornada que tots vam començar,
i qui no, amb el cor que ara ens redreça.
Els camins ja hi són,
només cal caminar-los.
Per als qui no es conformen amb qualsevol camí.
05 de març 2008
Inici de converses sobre el PMU
L’Associació de Veïns de Dalt la Vila (AVVDV) va entrar al Registre de l’Ajuntament de Badalona, el passat 31 d’Octubre del 2007, un total de 68 al·legacions al Pla de Millora Urbana de Dalt la Vila (PMU), signades per 1347 ciutadans. Des d’aleshores l’Administració municipal ha anunciat diverses vegades, directament o a través de la premsa, la intenció d’iniciar les converses :
- En la reunió del dia 28 de novembre del 2007 celebrada al propi Ajuntament entre l’Alcaldia i l’AVVDV, Maite Arqué (PSC) va proposar “passat festes a mitjans de gener” com a data d’inici de les converses sobre les al·legacions. El període indicat per l’alcaldessa va passar i NO VA HAVER-HI CITA.
- El grup municipal de CiU, el dia 4 de febrer de 2008, va sol·licitar reunir-se amb l’AVVDV per fer lliurament d’un primer document de discussió sobre les al·legacions. El contingut de l’estudi no era una proposta de govern sinó un posicionament de CiU sobre les modificacions que caldria fer al PMU. En declaracions a la premsa els dies posteriors, el regidor de Cultura Jaume Vives (ERC) reclamava l’autoria del text i criticava CiU per haver-se’n apropiat per motius partidistes. Malgrat tot, ni per a CiU ni per a ERC, el text lliurat NO TÉ VALIDESA OFICIAL.
- Divendres 29 de febrer el regidor de Cultura Jaume Vives (ERC) va proposar, a través d’una trucada telefònica al portaveu de la Vocalia d’Urbanisme de l’AVVDV, iniciar de les converses sobre les al·legacions passades les eleccions Generals, sense especificar una data concreta. La proposta arriba inevitablement emmarcada en el període electoral, cosa que desconcerta encara més l’AVVDV que mai no ha volgut que els afers polítics intervinguessin en el procés de discussió del PMU.
A dia d’avui, les expectatives que aquestes reunions prosperin són baixes atès que, malgrat les seves declaracions d’intencions, els agents polítics municipals han actuat a TÍTOL INDIVIDUAL, cosa que resta credibilitat a l’actual GOVERN MUNICIPAL.
El debat sobre les al·legacions en qüestió i , en definitiva, la discussió sobre el contingut final del text del PMU encara no ha tingut un interlocutor municipal únic ni oficial. Aquest fet ha estat motiu de diverses picabaralles entre els mateixos socis de govern, àmpliament exposades als mitjans de comunicació locals, que han anat endarrerint les converses amb l’AVVDV. Els veïns de Dalt la Vila i, en definitiva, els ciutadans de Badalona, són els autèntics perjudicats per aquest cúmul d’indecisions del govern. La poca seriositat que han mostrat fins ara, però, no ha evitat que des de l’AVVDV seguim treballant el contingut del PMU, abordant temes socials i urbans per millorar el barri i assegurar un futur millor que el que ens han promès.
Ara, més que mai, tot el barri ha d’anar a l’una!
Ara, més que mai, Dalt la Vila ha de guanyar!
www.salvemdaltlavila.com
12 de febrer 2008
I PER QUÈ NO?
2- Sortir al carrer de matinada i passejar descalç. Seure al portal de casa, mirar el cel i cridar, com al 68, que “la platja és sota les llambordes”. Calçar-te les sabates abans d’entrar a casa per no embrutar el parquet de sorra.
3- Canviar-te el rellotge de canell per no oblidar que cal oblidar les males hores.
4- Encendre una espelma amb un encenedor i fer-la servir per cremar, un a un, tots els llumins d’una caixa. En acabat, tornar-los a guardar dins i deixar la caixa intacta. Embolicar-ho amb paper de regal i oferir-la a un militar.
5- Menjar-te una ensaïmada excessivament ensucrada. Anar fent petons als amics que trobes pel carrer i demanar-los que no s’eixuguin el sucre que els hi deixes a les galtes. Lluir la dolçor de l’amistat per la ciutat, sense vergonya.
6- Dinar a Ginebra, sopar a Bombai i anar a dormir al llit de casa…
7- Pujar la persiana del dormitori, a la nit, per tal que entri la lluna. Anar resseguint amb el dit sobre els llençols, mentre avança, l’ombra que projecta un cos nu, fins a desaparèixer rera el capçal del llit. Adonar-se’n que les nits també són part del dia i que tots estem de pas.
8- Escriure el teu nom a la sorra de la platja amb molles de pa. Deixar que les gabines l’esculpexin a cops de bec. Reconèixer, en aquesta cal·ligrafia, les ganes de ser algú nou i millor.
9- Fer un llistat de paraules que t’emocionin i cuinar-ne una sopa de lletres. Dinar, sopar i cantar-li a la persona estimada una cançó a cau d’orella.
10- Anar a dormir amb un somriure als llavis.
M'AGRADARIA ALLARGAR LA LLISTA AMB ATREVITS "I PER QUÈ NO" DE TOTS VOSALTRES.
30 de gener 2008
La Creu de Dalt la Vila
Tothom du una creu. Com deia en Capri: ”Hi ha creus que són tant grosses que s’han de dur entre dos!” -referint-se al matrimoni-. A Dalt la Vila duem diverses Creus, i cadascuna de molt pesada! I per això les hem de dur entre tot el barri i, a vegades, entre tota la ciutat! Fins quan seguirem arrossegant aquestes càrregues? Cal començar a ser pràctics i eficients: Creu que pesa, Creu que es deixa !!
1) La Creu de les al·legacions la vem repartit entre 1347 rosaris, i la seguirem portant a gust fins que les nostres “oracions” trobin resposta.
2) La Creu de la deixadesa històrica en la falta d’actuacions i propostes globals, la duem des de la Comissió DV amb energia i imaginació, estudiant solucions per millorar el barri i la qualitat de vida dels veïns i visitants.
3) La Creu de la inversió pública…aquesta ja és més feixuga. A la balança electoral, el pes específic de Dalt la Vila és més semblant a la del suro que a la del plom !!! Som el que mengem…i ens acabem menjant allò que sóm! O sigui, ben poc !! Però un cop encetada la llauna del PMU s’ha d’arribar fins al final. Ara ja no pot haver-hi volta enrera! I la “voluntat política” (que tant se’ns recorda que acabarà decidint el futur del barri) ha de ser ferma i convençuda. Els “pobres d’esperit” no hi tenen cabuda en aquest procés. Són les Creus que s’han d’abandonar pel camí!
4) La Creu Lacruz. També conegut entre el foreros com el “Caçafantasmes” o Dan Aycroyd. A vegades sembla una caricatura d’ell mateix, fent fotos d’amagat, publicant webs d’amagat i participant als foros d’Internet amb diferents identitats. Divagant per DV talment com un fantasma, intentant caçar imatges per sembrar el “terror”...quina por! Una mica fantasma sí que és...per no saber “aguantar el tipus” i esvair-se ni 24 hores després que li aixequessin el llençol i quedés amb el cul a l’aire! Potser unes classes particulars d’en Xavier Garcia “Hitchcock” Albiol per produir una “mentida mediàtica” li anirien prou bé!
La “CREU” que vull dur : “creuar” opinions constructives, “creure” en solucions eficients, “creuar”el carrer sense trobar caques dels gossos, no trobar cotxes “creuats” al mig del barri i que ningú no es “creui” de cables...per voler fer les coses bé.
16 de gener 2008
La illa del Tresor
“La illa del Tresor” és una novel·la juvenil anglesa escrita per Stevenson al 1883. És una d’aquelles narracions d’aventures de pirates amb tots els ingredients necessaris : mapa del tresor, calaveres, rom, heroi i tripulació dubtosa. Amb el mapa del tresor a les mans, Jim emprèn un arriscat viatge ple de peripècies i perills per tal de trobar el misteriós i preuat tresor. Els motins i les traïcions, però també l’amistat i la lleialtat, seran el motor de les motivacions dels diferents personatges.
A Badalona estem, tot just, esboçant el Mapa de la illa del Tresor. La nostra illa no té forma d’esquelet ni sabem, encara, si amaga algun tresor. Per no tenir, no té ni nom! Illa Central, illa Fradera, illa de les Nacions, alcalde Xifré…? El tresor que jo espero trobar-hi, amagat sota terra, és una bona estació de Metro amb l’intercanviador de Renfe; i un aparcament que disuadeixi a la gent de creuar l’àrea Metropolitana amb el vehicle propi; i un bon munt d’arrels d’arbres! Però la novel·la que estem vivint a la nostra “poc conformista” Badalona sembla un plagi dolent de la novel·la de Stevenson! Els motins, deslleialtats i les enveges de tots els partits polítics ( i satèl·lits ) estan enfrontant la tripulació d’aquest vaixell de ciutadans que cada cop hem de tirar més del Rom! No volem herois ni cap John Silver. I encara menys víctimes o caps de turc! Només volem transparència i conscens. Tanta legitimitat per fer propostes té el barri del Centre com Coll i Pujol… com Llefià o el Manresà! Participació Ciutadana real, si us plau! Es tracta realment d’un projecte que ha de vertebrar la ciutat metropolitana del S.XXI ? Doncs cal prendre decisions del S.XXI amb inversions del S.XXI ! I criteris del S.XXI amb la valentia del S.XXI ! Seguim buscant tresors com a la època del Corsari Negre, comptant passets, i amb les males postures que dónen tants anys a la mateix poltrona. Si seguim amb aquesta poca convicció, acabarem per no saber ni què buscar! I em temo que serem nosaltres, els ciutadans, els qui finalment ens quedarem sense el Tresor !!!
02 de gener 2008
Ara : 2008
del consol una vida, i la pietat
el cor fred que acarona al trist amant,
silenci mal invertit en mirades
que no troben llum al badiu del cor.
Ara no és temps per suspirar d'esquenes
pel poc esforç que suposa esperar
que els records que hem anat sembrant per casa
rebrotin per clivelles d'un balcó
ja vell que aireja somnis resignats.
Ara és temps de regust a divendres
amb llevants de noves brises de jo,
serè de recordar com no renéixer.
Madurs, seurem contents com quan jugàvem
a jugar a no tenir por de fer-nos grans.
Joan Sansa
"Ara", Gener 2008