1- Deixar que s’ompli un barret amb aigua de la pluja i després, al parar de ploure, posar-te’l al cap. Apreciar com l’aigua et refresca les idees.
2- Sortir al carrer de matinada i passejar descalç. Seure al portal de casa, mirar el cel i cridar, com al 68, que “la platja és sota les llambordes”. Calçar-te les sabates abans d’entrar a casa per no embrutar el parquet de sorra.
3- Canviar-te el rellotge de canell per no oblidar que cal oblidar les males hores.
4- Encendre una espelma amb un encenedor i fer-la servir per cremar, un a un, tots els llumins d’una caixa. En acabat, tornar-los a guardar dins i deixar la caixa intacta. Embolicar-ho amb paper de regal i oferir-la a un militar.
5- Menjar-te una ensaïmada excessivament ensucrada. Anar fent petons als amics que trobes pel carrer i demanar-los que no s’eixuguin el sucre que els hi deixes a les galtes. Lluir la dolçor de l’amistat per la ciutat, sense vergonya.
6- Dinar a Ginebra, sopar a Bombai i anar a dormir al llit de casa…
7- Pujar la persiana del dormitori, a la nit, per tal que entri la lluna. Anar resseguint amb el dit sobre els llençols, mentre avança, l’ombra que projecta un cos nu, fins a desaparèixer rera el capçal del llit. Adonar-se’n que les nits també són part del dia i que tots estem de pas.
8- Escriure el teu nom a la sorra de la platja amb molles de pa. Deixar que les gabines l’esculpexin a cops de bec. Reconèixer, en aquesta cal·ligrafia, les ganes de ser algú nou i millor.
9- Fer un llistat de paraules que t’emocionin i cuinar-ne una sopa de lletres. Dinar, sopar i cantar-li a la persona estimada una cançó a cau d’orella.
10- Anar a dormir amb un somriure als llavis.
2- Sortir al carrer de matinada i passejar descalç. Seure al portal de casa, mirar el cel i cridar, com al 68, que “la platja és sota les llambordes”. Calçar-te les sabates abans d’entrar a casa per no embrutar el parquet de sorra.
3- Canviar-te el rellotge de canell per no oblidar que cal oblidar les males hores.
4- Encendre una espelma amb un encenedor i fer-la servir per cremar, un a un, tots els llumins d’una caixa. En acabat, tornar-los a guardar dins i deixar la caixa intacta. Embolicar-ho amb paper de regal i oferir-la a un militar.
5- Menjar-te una ensaïmada excessivament ensucrada. Anar fent petons als amics que trobes pel carrer i demanar-los que no s’eixuguin el sucre que els hi deixes a les galtes. Lluir la dolçor de l’amistat per la ciutat, sense vergonya.
6- Dinar a Ginebra, sopar a Bombai i anar a dormir al llit de casa…
7- Pujar la persiana del dormitori, a la nit, per tal que entri la lluna. Anar resseguint amb el dit sobre els llençols, mentre avança, l’ombra que projecta un cos nu, fins a desaparèixer rera el capçal del llit. Adonar-se’n que les nits també són part del dia i que tots estem de pas.
8- Escriure el teu nom a la sorra de la platja amb molles de pa. Deixar que les gabines l’esculpexin a cops de bec. Reconèixer, en aquesta cal·ligrafia, les ganes de ser algú nou i millor.
9- Fer un llistat de paraules que t’emocionin i cuinar-ne una sopa de lletres. Dinar, sopar i cantar-li a la persona estimada una cançó a cau d’orella.
10- Anar a dormir amb un somriure als llavis.
....
M'AGRADARIA ALLARGAR LA LLISTA AMB ATREVITS "I PER QUÈ NO" DE TOTS VOSALTRES.
M'AGRADARIA ALLARGAR LA LLISTA AMB ATREVITS "I PER QUÈ NO" DE TOTS VOSALTRES.
No dubteu en escriure'n...els aniré afegint!
_
11- Trobar-nos una colla d'amics i parlar d'allò humà i allò diví. En acabat, sopar al restaurant xinès i felicitar el seu propietari, en Joan (Yu-Han), pel seu any nou, l'any de la Rata. En Joan, sempre amable, ens agraïrà l'atenció amb aquell somriure seu, tan característic com els seus ulls ametllats, que quan riuen, es converteixen en una ratlla fina, com la línia de l'horitzó. (Marga)
_
12-Sortir de casa despullats, aturar el tràfic de la Diagonal, i escriure al asfalt la paraula LLIURE amb el producte de la nostre micció. En acabat, somriure als conductors que ens estomaquen per aturar el trànsit en hora punta. (C.E.T.I.N.A.)
2 comentaris:
11- Trobar-nos una colla d'amics i parlar d'allò humà i allò diví. En acabat, sopar al restaurant xinès i felicitar el seu propietari, en Joan (Yu-Han), pel seu any nou, l'any de la Rata. En Joan, sempre amable, ens agraïrà l'atenció amb aquell somriure seu, tan característic com els seus ulls ametllats, que quan riuen, es converteixen en una ratlla fina, com la línia de l'horitzó.
12-Sortir de casa despullats, aturar el tràfic de la Diagonal, i escriure al asfalt la paraula LLIURE amb el producte de la nostre micció. En acabat, somriure als conductors que ens estomaquen per aturar el trànsit en hora punta
Publica un comentari a l'entrada