Manolete!

Mentre les coses van tortes…ja se sap: tot són pors i esforços…o crítiques acompanyades de “això no es fa així”. Ara bé, quan les coses es redrecen, algunes d’aquelles veus distorcionants canvien les paraules, varien el to i la modulació, i fins i tot diuen: “això jo ja ho deia”.

El PMU de Dalt la Vila es durà al Ple municipal de Setembre amb unes modificacions importants respecte l’aprovat inicialment el Maig del 2007. Canvis urbanístics substancials, tots ells en la línia que marcava el que ha estat el Full de Ruta de treball de la Comissió de Veïns de Dalt la Vila : l’estudi de Diagnosis per a la revitalització del Nucli Històric del Barri de Dalt la Vila de Badalona.
Sembla ser que, dins el propi Ajuntament, aquest estudi ha passat de ser un incordi a ser la Holy Bible. També sembla ser que el fill putatiu no en vol saber res del pare i ha preferit anar a viure amb els tiets solters del barri, més sincers i humans. I de la mare que el va parir? Fa mesos que no se’n sap res! Els experiments amb persones és un delicte a l’Estat espanyol. I no es pot permetre que una cirurgiana urbanista experimenti amb la gent d’un barri. L’altre figurant o instigador del crim frustrat es declara a dia d’avui “orgullós” de la gestió feta quan ell n’era responsable (S.C!!!). En tot aquest vodevil de joglars i senyors feudals cal fer un esment molt especial a alguns veïns i membres de la Junta del propi barri que han preferit anar posant arsènic a les begudes en comptes de posar-hi el coll. Però aquests sempre han menjat a part...ja els coneixem!

En aquest moment, en aquest Km 0 del nou camí que encara cal fer, cal aplaudir tots aquells que han cedit, rectificat o, senzillament, s’han cregut el que defensàvem els veïns. Al demés…als que ara es pengen medalles de xocolata o s’atribueixen mèrits amb la suor dels altres, els hi dic que reflexionin sobre la capacitat de treball i organització del veïnat; que viure al Viver no és viure a l’Olimp i que, un cop el mal curat, tothom és metge. En definitiva, que:
“A toro pasao, todos somos Manolete”.