Revisem junts el rastre de la nostra memòria,
la traça que projectem al paisatge de sentiments comuns:
Silencis rics, nueses estridents a la pell de l’altre,
somriures que ressonen als ulls…
Col·leccionem arrugues belles als pómuls i al llit
que conformen el laberint de les nostres complicitats.
Avancem per carreteres amables,
kilometratge propi del viscut i el desitjat.
El repòs, però, sempre present dins nostre.
La teva companyia és la butaca de la pau on sec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada