De la Creu a la Ballesta

Les Caramelles són un conjunt de cançons i balls tradicionals que probablement tenen el seu origen entre els segles XVI i XVII quan, en molts indrets d’Europa, es va popularitzar el fet d’anunciar amb goig el final de la Setmana Santa i la resurrecció de Crist, la Pasqua Florida. A Catalunya es va arrelar fortament el costum entre els cantaires de cada poble el fet de reunir-se acompanyats d’instruments musicals propis de cercavila i recórrer els masos de la contrada amb vestits tradicionals de festa, tot aturant-se sota els balcons per dedicar-hi algun Goig cantat o Caramella. L’ homenatjat, a canvi de la cantada i l’anunciació de la bona nova de la Resurrecció i de l’ inici de la Primavera, obsequiava al seguici amb tota mena de vianda greixosa, ous i botifarres, clara mostra del final de la Quaresma. Per accedir fins al balcó, els caramellaires feien servir un cistell lligat a la punta d’una llarga vara, guarnida amb cintes de colors vius. En acabat, i com a mostra d’agraïment pel donatiu, els cantaires regalaven una flor a la dona de la casa amb un sistema d’entrega tant vistós com enginyós: una ballesta.

Aquesta tradició ha tingut certa continuïtat a pobles de comarques on les Caramelles s’han convertit en una de les festes més celebrades (Súria, Reus, Avià, Gelida, Solsona, Flix, Tàrrega, Callús, Ardèvol, entre d’altres) sent les de St. Julià de Vilatorta (Osona) la més antiga de Catalunya amb més de 400 anys d’existència coneguda. A la zona urbana de Barcelona i rodalies les Caramelles havien quedat pràcticament oblidades, com tantes festes tradicionals, però foren recuperades per Anselm Clavé (1824-1874) amb una clara intenció de retornar a les classes obreres de l’època noves eines culturals per enfortir el vincle associatiu i el sentiment catalanista.

Alguns dels carrers de Dalt la Vila que el passat Dijous Sant van acollir amb mística litúrgia la Processó del Silenci van ser escenari aquest passat Dilluns de Pasqua del pas de les Caramelles. Una de les coses més curioses que hem pogut viure, un any més, és el contrast entre aquestes dues celebracions només separades per 4 dies de diferència: del silenci al cant; de la pregària al goig; del tambor al flabiol; de la processó al cercavila; dels estandards a les cistelles; de la mort a la resurrecció; de la Creu a la Ballesta.