Cros Can Caralleu : Collserola 100%

Aquest passat dissabte 21 d'Abril es va celebrar el Cros de Can Caralleu, una cursa de muntanya molt coneguda entre els corredors de muntanya que enguany ha arribat a la seva XII edició. Més de 400 participants en un circuit de quasi 14 km per Collserola amb un desnivell de +-385 metres. Molt bon dia, bon ambient i els nervis típics previs a l'inici de la cursa. Vaig reconèixer algunes cares de corredors habituals dels podis i també altres bloggers. A priori, es veia una cursa amb gent de nivell. Era la meva primera cursa per Collserola, però al ser geològicament un terreny igual que la serra de Marina, no m'esperava gaires sorpreses. El recorregut va ser molt complert, amb una mica de tot: pistes amples, camins, barrancs i corriols; pujades fortes, trams suaus de recuperació i una baixada final molt ràpida per disfrutar, fent equilibris amb el centre de gravetat del cos i pendent per no "desaparèixer" dins una trialera!

Em vaig plantejar la cursa amb ganes de seguir sumant desnivell en distàncies intermitges i amb un objectiu progressiu: 1)acabar el cros; 2)acabar el cros disfrutant; 3)acabar el cros disfrutant en un temps entre 1h 24' i 1h 30', promitjant entre 6 '/km i 6'30"/km. I el crono em va donar una gran alegria a l'arribar al tartan de Can Caralleu: 1h 25' 30", acabant la cursa amb bones sensacions i dosificat fins a la línia d'arribada. Aquest control de l'esforç ha estat la satisfacció més gran per a mi.  







Foto: Fundació Claror

Els punts forts del Cros:

-14 km molt variats i compensats

-Les vistes damunt Barcelona i el paisatge de la zona de Vallvidrera

-L'ambient de companyerisme dels corredors

-La organització de Can Caralleu i la senyalització dels camins.





Els punt febles del Cros, modestament:

-Començar a les 11 del matí, en plena soleiada.

-Poca visibilitat dels punts kilomètrics durant la cursa.

-Un sol habituallament i només d'aigua. Em va salvar el bidó d'isotònic que duia al cinturó, però vaig haver d'invitar a "xupitos" a altres corredors que començaven a defallir.



Foto: Fundació Claror



Proper objectiu: l'Endimoniada, 2 de Juny: cursa nocturna de 18 km per la Serralada de Marina. Mentrestant...començar a córrer de nit amb frontal, trobar el ritme en pujada i, sobretot, gaudir de la muntanya!



Nota: quan en una cursa estic molt cansat intento somriure mentre corro. Em provoca un efecte analgèsic i una recuperació més ràpida. Té base científica? No crec, però a mi m'alegra la vida!