UNESCO Cat a Badalona

Avui afegeixo un enllaç més a la llista de "Tastets" que recomano. La web a tenir en compte és http://www.unescocat.org/ct/index.php on properament s'hi podrà trobar el Mapa de la Diversitat de Creences i Conviccions de Badalona. Aquesta eina va ser presentada en públic ahir al vespre en un acte coorganitzat per UNESCOCat i la Regidoria de la Ciutadania i Convivència de l'Ajuntament de Badalona. L'acte d'ahir va reunir en una mateixa sala a representants de les diferents entitats religioses que viuen a Badalona. Tothom va escoltar, en un sala d'actes amb l'aforament més que ple,les voluntats i oportunitats que ofereix una eina informativa capaç de concentrar tota la diversitat religiosa. D'una manera molt entenedora i ambiciosa, però respectuosa i realista, els diferents ponents varen explicar l'àmbit i el funcionament del Mapa, molt sensible als canvis que es produeixin i amb capacitat d'actualització.

Sembla que els tabús religiosos i les dificultats que se'n podrien derivar haguessin pogut evitar la creació d'aquest "taulell" on totes les peces han de jugar el mateix paper i on la convivència s'ha de veure com un tresor social i no com una rivalitat de co-habitació. Però no ha estat així. Aquesta Regidoria, encapçalada per en Josep Pera, està demostrant que les dificultats es poden mirar de cara, als ulls, ja portin burka o no. I que s'ha de poder parlar amb tothom de les regles de joc, dels drets i deures com a articulació de les desevinences i la ignorància. L'exposició que en Josep Pera va fer sobre la tasca feta i el llarg camí que encara queda per fer als badalonins (tots, els nou-vinguts, els ja-vinguts i els nascuts) ens va posar la pell de gallina a més d'un. Feia temps que volia sentir parlar de la "diversitat de creences" sense que fos un simple eufemisme de "problemes de religions". També m'agradaria destacar un fet que podria passar per alt per poc corrent. En Josep Pera va demostrar que les dificultats es poden superar amb imaginació : un treball com aquest sovint es pot quedar a la crosta més inhert si no es treballa conjuntament amb una organització especialitzada, amb recursos, influències i capacitats com ha estat, en aquest cas, UNESCO Cat. I quan es tenen ganes i voluntat (i pico l'ullet a les altres Regidories municipals) les coses acostumen a sortir bé. Un chapeau per la Regidoria i els seus components, i molt ànims!

Finalment voldria fer 2 cites de la exposició que va fer des de la taula de ponents el Sr.Agustí Colomines, director d'UNESCO Cat:

-"Tolerar és acceptar que l'altre pots ser tu"

-"La immigració ajuda a veure que és necessari respectar la diversitat".

Venus - 3

El divendres és el cinquè dia de la setmana. El nom « divendres » prové del llatí Dies Veneris, o « dia de Venus ». Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu. S'abreuja com « dv ». En la mitologia romana, Venus és la deessa de l'amor.

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=83829713

Seguint la promesa que vaig fer un dia al blog, els divendres ens deixarem acariciar pel bon rotllo i arraconarem la política i les putades diverses que ens persegueixen. O sigui que us invito a un tastet musical. Un conegut pels meus amics... El passat mes de Maig en "Litus" Sanjosé, musicalment conegut com Sanjosex, va treure al mercat el seu segon disc, amb una presentació oficial a la sala petita del TNC. Els que vam anar no ho oblidarem : un disc madurat i musicalment riquíssim! Ens va tenir 2 horetes asseguts oferint-nos el millor del "Viva!"-1er disc- i totes les cançons del "Temps i Rellotge". Quina bèstia! A la setmana següent el vem poder escoltar als "Matins de Catalunya Radio", cantant "Temps o rellotge" a la cara d'en Bassas! Per qui no el conegui, ha de saber que en Carles Sanjosé és un bisbalenc que va deslocalitzar-se durant 7 anys per estudiar Arquitectura a l'ESTAB. Allà ens vam conèixer, el 1er dia de la Uni, i fins a l'últim dia, com no...

Disfruteu!

R . I . P . Dalt la Vila

El passat mes de juliol la Gerència Tècnica del Nucli Històric de Dalt la Vila de l’Àmbit de Govern de l’Ajuntament de Badalona va presentar el nou Pla de de Millora Urbana (PMU) del barri de Dalt la Vila. Aquest no és el primer PMU que l’Ajuntament redacta per al barri més carismàtic de la nostra ciutat, ja que el precedeixen els de l’any 1977 i 1997, que no es van dur a terme, tot i la imminent necessitat d’actuació al barri. El pas dels anys i la inactuació municipal han contribuit en la degradació del barri i s’han ignorat una sèrie de reformes i millores que haguessin pogut salvar part del patrimoni que, desgraciadament, a dia d’avui veiem en runes.
Les jornades sobre el Patrimoni de Dalt la Vila, amb participació veïnal i de tècnics municipals, van tenir lloc en el 2005 i van marcar unes línies de treball i uns àmbits d’actuació molt clars i contundents. Fruit d’una anàlisis de deficiències del barri, necessitats i potencialitats, es va conformar un full de ruta consensuat per totes les parts amb les esperances dipositades en un redactat final d’un nou PMU que, a priori, només hagués hagut de donar forma definitiva a les conclusions de les Jornades, amb dates, costos i titularitats. Les propostes que van sorgir d’aquest document eren actuacions unitàries (socio-econòmiques, culturals, educatives, arquitectòniques, etc) per a un barri amb cada cop més pressió especulativa i amb un clar dèficit d’inversió.
Les expectatives que havia generat aquest nou PMU estaven més que justificades.

Però el PMU que va presentar l’Ajuntament està molt lluny tant del document de les Jornades de Patrimoni, com d’un altre document d’anàlisi urbanística que el propi Ajuntament havia encarregat uns mesos anteriors als tècnics de la UTE, Blanca Sala, Joan Olona, Eduard Simó i Antoni Vilanova.
Tot i disposar d’elaborats treballs, el nou PMU fa cas omís a temes tant sensibles com a la mobilitat, necessitats socio-econòmiques, cultura i patrimoni arquitectònic, urbanisme i, en general, tots els aspectes necessaris per tractar el barri de Dalt la Vila d’una manera global. El PMU es basa en 7 unitats d’actuació en 7 punts concrets del barri per modificar-ne algun aspecte urbanístic com l’amplada d’un carrer, la modificació d’una cantonada o la consolidació d’una façana. En resum, intervencions d’enderroc i construcció que no aporten cap millora en el sí del barri, sinó que maquillen algun racó de Dalt la Vila que s’ha considerat que cal "dignificar" (Mateu Chalmeta, dixit). Aquells racons que dónen personalitat al barri s’intenten esborrar per alinear els carrers.

Davant la sorpresa del nou document, diferents ents locals es posen en contacte amb l’AVV de Dalt la Vila per donar recolzament per a oposar-se al PMU. Entre aquests, l’AVV del Centre que, per proximitat i tradició històrica, sempre ha mantingut uns lligams molt forts. Des de l’Associació mostrem una voluntat de col•laboració activa en la revisió i modificació del PMU, així com del redactat i/o assesorament d’un de nou més ajustat a les demandes veïnals reals.
En aquesta situació de desconcert, l’AVV de Dalt la Vila demana a l’Ajuntament que justifiqui el document presentat. En les diferents reunions que s’han mantingut fins a dia d’avui, els representants de l’Ajuntament reconeixen un absolut desconeixement del nou PMU a causa de la renovació del Govern, però es mostren disposats a la revisió i, si calgués, a modificar-lo. Administrativament, no aprovar el PMU podria suposar un enrederiment en la concessió de pressupostos amb conseqüències massa crítiques per al barri; sembla que modificar el text i demanar-ne un segona aprovació podria resultar eficaç i ràpid. En aquesta línia és en la que estem treballant actualment, colze amb colze amb l’AVV de Dalt la Vila, i amb la pilota a la teulada de l’Ajuntament i la seva suposada disposició a fer una nova revisió del PMU reflexada en la perllongació del plaç d’exposició pública i de presentació d’al•legacions fins al 31 d’octubre.

ANÀLISI URBANÍSTICA (PUNT D'ACORD):
http://www.badalona.cat/docroot/aj-badalona/pdfs/aprovacions/dv/1/Memoria_informativa_i_analisi_urbanistic.pdf

POLÍGONS D'ACTUACIÓ(PUNTDE DESACORD):
http://www.badalona.cat/docroot/aj-badalona/pdfs/aprovacions/dv/3/ANNEX_III.2.pdf

Cicles

Ni la ombra del que vam ser. I no és una sentència pessimista del futur que ens espera. És la sensació de reconduir els records de la infantesa des del racó més verge de la ment fins a la superfície més receptiva que envolta un cor adult. I malgrat els calendaris diguin que els anys comencen l’1 de Gener, per a mi els anys comencen el 15 de Setembre, amb la tornada al “col•le”. El retorn a l’hàbit ens simplifica la vida i la rutina del dia a dia n’acota les emocions! El cicle de prendre-aprendre comença allà on acaba la vida d’estius d’infantesa, amb els rellotges aturats i amb la sort de viure amb els avis. Perquè els avis i els néts comparteixen un tresor que no tenen els pares: el temps ja no és qui dicta el ritme sinó la repetició inconscient de fer allò que ve de gust fer. Els meus estius passaven a Sant Fost, de petit. Perquè jo ja hi era, i eren els estius els que passaven i s’escolaven sense adonar-me’n. Amb una certa melancolia recordo com trèiem aigua fresca del pou i la iaia els la feia veure directament des d’un cullerot (la mare s’efadava perquè deia que s’havia de beure del got!) mentre l’avi estenia els pijames sota els pins (perquè jo he tingut “iaia” i “avi”, coses de l’idioma!). I quan es repartia el dinar, tant els meus cosins com jo preferíem la carn cuita per la iaia, amb aquells bocinets d’all fregit, que no pas el dinar que ens donava la mare (ponts generacionals!). El parèntesis que suposava aquella època ja fa temps que es va tancar i ara seguim escrivint la nostra vida fins que jo mateix passi a ser el del mig del trio i es faci un pont per damunt meu. I tornaré a obrir un parèntesis per als meus fills i pares, perquè disfrutin ells dels estius atemporals de St.Fost i es tornin a omplir les lliteres, i la taula gran necessiti una taula suplementària per poder dinar la paella del diumenge tots junts.