Plus Decumanus

La Tabula Hospitalis, una placa de bronze redactada l’any 98 dC, era un document jurídic d’hospitalitat on s’hi va pactar l’adopció de Quint Licini Silvà Granià com a patró dels baetulenses. Aquest personatge i tota la seva descendència van aportar molta prosperitat a Baetulo. Aquest prestigi i l’estratègica ubicació damunt el turó d’en Rosés, van ser claus per a que la vila esdevingués important dins el territori de la Hispania.

Durant les excavacions del Clos de la Torre l’any 1954 es van descobrir les Termes Romanes. La necessitat de preservar aquella important troballa de 350 m2 va propiciar la construcció del Museu de Badalona. Començava, d’aquesta manera tant imprevista, una llarga cursa per a recuperar, preservar i exposar gran part del llegat romà que havia estat descansant sota les cases de Dalt la Vila durant 2000 anys. Poca gent deuria imaginar-se que aquell fet, 56 anys després, acabaria provocant un autèntic bany de masses ja que des del passat mes de desembre Badalona ha fet un pas endavant definitiu entre les ciutats de Catalunya que conserven restes romanes: la remodelació del Museu de Badalona.
Aquesta inversió ha permès transformar l’antiga sala del museu en un nou espai museïtzat, dotat dels últims sistemes tecnològics d’il·luminació i so, atrezzo de l’època i també ha permès la connexió amb el subsòl de la plaça Font i Cussó. El cost d’aquesta conversió ha estat de 3,9 milions d’euros, provinents del FEIL 2009, FEOSL 2010 i l'Ajuntament de Badalona (85%), i de la Generalitat de Catalunya, l'INCASOL i la Diputació de Barcelona (15%). Cal ressaltar, també, que aquesta operació no ha estat fruit de l’oportunisme del “zapaterazo” ja que la intenció d’ampliar i extendre l’àmbit arqueològic ve de lluny. Entre el 1999 i el 2003, per exemple, l’Ajuntament va adquirir els patis privats interiors i els soterranis d’alguns edificis de l’entorn per a fer possible una hipotètica futura extensió (Via Augusta 45 i C/Termes Romanes 3).
Cap de setmana sí, cap de setmana també, autocars d’arreu de Catalunya arriben a la nostra ciutat amb la intenció de visitar el renovat Museu de Badalona. Animats per la notícia de la recent inauguració d’una superficie museïtzada coberta de 3500 m2, amants de la història i del sempre inquietant món romà opten per a gaudir d’un matí festiu entre mosaics, àmfores i restes de clavegueres. "Apel·lant més als sentits que no pas a l’intel·lecte (sic)", el visitant pot convertir-se en un testimoni excepcional tot avançant per passarel·les elevades sobre les restes de la ciutat, a vol d’ocell per damunt Baetulo, navegar en un vaixell romà exportador d’àmfores i, fins i tot, passejar entre els carrers de la ciutat, com un ciutadà més. Una simulació virtual, o un viatge en el temps, que fa volar la imaginació de grans i petits, experts i profans, badalonins i forasters.

Segons el plànol de les restes trobades i la hipotètica traça de la ciutat, s’haurien museïtzat escassament 4 insules de les 49 que es creu que formaven la ciutat intramurs. Aquesta superfície visitable és la part del subsòl situat entre l'actual Via Augusta, la plaça Font i Cussó, el C/Termes romanes i el C/Temple. Quan vaig fer la visita i vaig veure el nou audiovisual que ha produit el Museu de Badalona vaig ser conscient de la grandària de l’antiga Baetulo. Mai abans s’havia simulat amb imatges 3D tant precises la ciutat amb les seves muralles, les portes d’entrada, la traça ortogonal dels seus carrers, les cases, la proximitat al mar i la gran quantitat de camps i vinyes de l’entorn. Aquella presa de consciència del potencial arqueològic de Badalona em va fer tenir un sentiment com el que Woody Allen tenia quan escoltava música de Wagner, i em van venir ganes de seguir museïtzant subsòl protegit (BCIN) i de seguir redescobrint les restes romanes de la meva ciutat per acabar configurant, per què no, una ciutat sota la ciutat. Per fi s’ha posat Baetulo al punt de mira cultural. Ja és hora que, quan s’anomeni Badalona, es parli més de la salut dels seus Romans que dels Romanesos de La Salut. Ara que hem aconseguit posar en valor el potencial romà i hem esdevingut un punt de referència arqueològic nacional, cal seguir treballant per ampliar la descoberta. És sabut que tant el subsòl de l’actual Via Augusta com el dels edificis de l’entorn són autèntics contenedors de restes de Baetulo: el Viver, Correus, Hisenda, l’Hospital Municipal... S’han fet interessants descobertes i diferents catalogacions gràcies a les diferents obres dels últims anys. En nom de l’interès comú de l'arqueologia, caldria fer un estudi per a fer possible l’ampliació del Museu i seguir connectant la vila romana amb aquests espais dels que ja se’n té coneixement. Al tractar-se d’edificis públics no hi hauria despeses d’expropiació i, en tot cas, s’hauria d’inutilitzar alguna planta baixa, com ja es pretén fer amb el futur edifici del C/Eres, o com ja es va fer a l'aparcament de l'edifici de vivendes de la Plaça Constitució i a les cases de les Heures i Dofins, al C/Lladó, de propietat privada. Ara que ja sabem com era Baetulo, en volem més! Volem que el nou Decumanus sigui més extens, costi el que costi, perquè invertir en arqueologia és invertir en la pròpia identitat. Ara que hem deixat d'apel·lar a l'intel·lecte per a visitar el Museu, fem volar la imaginació! I com de ben segur hagués dit el propi Quint Licini, Plus Decumanus!