“El dia que va morir Marylin” és un fabulós llibre de Terenci Moix que narra la visió que dos joves als anys ’60 tenen d’una Barcelona amb moltes herències de la Post-guerra més aspra, la dels perdedors. Totes les teranyines dels anys més durs del règim franquista resten encara intactes en una societat on s’accentuen dia a dia les diferències generacionals entre pares i fills, amb l’educació i el sexe com a màxims exponenets identificatius. Les sospites del món irreal i hermètic en el que intueixen viure els 2 adolescents es converteixen en fets reals el dia que coneixen la mort d’un mite de cristall : Marylin Monroe. La pèrdua d’aquest mite els hi roba també la ingenuïtat juvenil, que s’efonsarà en un mar de realitats crues per la que hauran d’aprendre a nedar des d’aquell precís moment.
La crònica que podríem començar a narrar a partir d’avui és : ”El dia que va marxar Mayte” . La fins ahir alcaldessa de Badalona també traspassa! No al cel, sinó al Senat. Però la manera com ho fa ens ha fet perdre la confiança en la política local, la nostra, la propera, la dels veïns…a més d’un. Legítim? Sí! I tant! Abandonar la poltrona “electa” municipal per anar a la poltrona “electa” del Senat és molt legítim, legal i freqüent, si voleu. Però “penjar la cara” d’un cartell als fanals del teu poble mereix alguna cosa més! De cara al ciutadà despolititzat, aquesta renúncia es perceb com un sabotatge al vot, com una aixecada de camisa legalitzada, una estratègia malintencionada. En unes eleccions municipals s’engresca als votants per les persones que s’hi presenten, no tant pel partit! És la sensibilitat i proximitat a la que tot polític local apel·la! No fa ni un any que vam celebrar les municipals, i més de mig que ja se’n parlava que això acabaria així!!! Aquestes entregues de relleu comencen a estar a l’ordre del dia, per desgràcia! Crítiques de formes al marge, valorem el fons. Polítiques de partit i curses amb cavalls guanyadors! D’aquí a tres anys, quan els polítics tornin a demanar als badalonins que se’ls faci confiança, caldrà treure la llista de “faré, faré, faré” que no s’han fet i recordar que el futur ja ha passat, i el temps de creure’ls també.
La crònica que podríem començar a narrar a partir d’avui és : ”El dia que va marxar Mayte” . La fins ahir alcaldessa de Badalona també traspassa! No al cel, sinó al Senat. Però la manera com ho fa ens ha fet perdre la confiança en la política local, la nostra, la propera, la dels veïns…a més d’un. Legítim? Sí! I tant! Abandonar la poltrona “electa” municipal per anar a la poltrona “electa” del Senat és molt legítim, legal i freqüent, si voleu. Però “penjar la cara” d’un cartell als fanals del teu poble mereix alguna cosa més! De cara al ciutadà despolititzat, aquesta renúncia es perceb com un sabotatge al vot, com una aixecada de camisa legalitzada, una estratègia malintencionada. En unes eleccions municipals s’engresca als votants per les persones que s’hi presenten, no tant pel partit! És la sensibilitat i proximitat a la que tot polític local apel·la! No fa ni un any que vam celebrar les municipals, i més de mig que ja se’n parlava que això acabaria així!!! Aquestes entregues de relleu comencen a estar a l’ordre del dia, per desgràcia! Crítiques de formes al marge, valorem el fons. Polítiques de partit i curses amb cavalls guanyadors! D’aquí a tres anys, quan els polítics tornin a demanar als badalonins que se’ls faci confiança, caldrà treure la llista de “faré, faré, faré” que no s’han fet i recordar que el futur ja ha passat, i el temps de creure’ls també.
1 comentari:
L'última cosa que se m'hauria acudit és relacionar Marylin Monroe amb Maite Arqué. ;-)
Publica un comentari a l'entrada