I ara què? On anem? Què farem?
L' assemblea informativa (més de 300 persones, segons fonts sacerdotals) va ser un èxit d'assistència rotund i inqüestionable. Veïns, conciutadans, xafarders, agitadors culturals, polítics, espietes, familiars, etc... no hi faltava ningú! Semblava la cançó d'en Siza (tantsols hi faltes tu!). Els comunicats justos, cada lletra al seu lloc; el to, el precís per ser incissiu però no arrogant; el contingut, el necessari per conscienciar a tothom, vingués d'on vingués. Tenim el 31 d'Octubre a l'agenda subratllat en vermell. És la nit de la Castanyada, del Don Juan Tenorio i de les Al·legacions! I la pregunta que ens fem és: I l'endemà, què? Què en serà de tot plegat? Qui farà què? Com en una partida de Póker, ara tothom pot seguir apostant o posar les cartes boca amunt. Els farols es podran aguantar fins el dia del Ple Municipal, com a molt. Tothom reclama diàlegs oberts per acostar posicions. Doncs divendres passat a Sta.Maria, micro obert, cap polític dels que estava entre els bancs no va demanar torn de pregunta. Deu ser que ja hi estaven d'acord?
El millor del dia d'avui, una frase que he llegit en un bloc que llegeixo a diari:
"Si no podem ser part de la solució, hem de començar a ser part del problema".
Aquesta interessant reflexió la sota-signaria de bon grat jo mateix pensant en el PMU de Dalt la Vila sinó fos que segueixo pensant que la opinió de la ciutadania MAI no pot ser un problema. Badalona, a dia d'avui, no sabem cap on va. I si els Romans aixequessin el cap ens preguntarien : Quo Vadis, Baetulo?
NOVETAT! http://www.salvemdaltlavila.com/
1 comentari:
"Si no podem ser part de la solució, hem de començar a ser part del problema".
Sí, és una gran frase. D'aquelles que van molt bé quan vols quedar com un senyor davant d'un auditori ingènuement crèdul.
Però "jo encara diria més" (Dupond & Dupont dixit):
Hi ha qui no vol ser part de la sol·lució. És més: hi ha qui és part del problema.
"Si un problema té sol·lució, la hi apliques i ja no hi ha problema.
Si un problema no té sol·lució, deixa de ser problema"
El problema de Baetulo no és que no tingui sol·lució. És que no se li vol aplicar.
Publica un comentari a l'entrada