Ja no és notícia. Ara ja no és notícia que avui fa una setmana tots els titulars dels diaris denunciaven amb grans lletres: “Matança a Iemen”. Una setmana que va anar plena de detencions a Londres, Sidney i amenaces d’ETA i on l’únic atemptat que desgraciadament no es va frustrar va ser el de Marib. Durant els següents dies, el degoteig de dades, detalls i noms amb cognoms anaven repartint-se entre la secció de Internacionals amb més o menys rellevància. A falta de notícies fiables sobre les detencions, les columnes dels diaris explicaven les vides de les víctimes i els somnis que mai no podran complir. Fora del dolor dels familiars, que va creixent, la presència de notícies de l’atemptat va minvant i avui, en un diari de tirada nacional, només una minúscula frase fa referència a la última ferida encara hospitalitzada. Unes línies en Arial 6 que parlen d’una vida humana suren cansades entre “els pressupostos d Sarkozy” i “la lleona del zoo de Gaza”. Ja no és notícia perquè ja no fa por. No fa por ni pena. I si no fa pena no provoca l’identificació d’un mateix amb el temor. I s’anirà reduint la notícia fins a zero, fins a Arial 0, fins a semblar que no hi ha hagut notícia.
Avui penjo una foto del temple de la Reina Bilquis, o temple de la Lluna, a Marib. És un moment que recordo amb molta emoció del viatge que vem fer a Iemen aquest passat Nadal. Potser la última emoció, també, dels últims viatgers del desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada