BBA

“La ignorància no eximeix de responsabilitats”. Aquest fonament de les lleis de la justícia no sembla que preocupi gaire al nostre ex -(per sort) president de l’estat espanyol J.Mª.Aznar López. “Tengo el problema de no haber sido tan listo de haberlo sabido antes”. I no només llueix ignorància sinó que presumeix de ser futuròleg (ranci i prepotent) dient que “el tiempo me dará la razón”.
Les conseqüències de la invasió d’Irak eren incalculables però previsibles. Quan es sembra Guerra només creix la Mort. I la mort neix a Irak cada dia gràcies a la sordesa i ceguera deliberada del Trio Azores:Bush, Blair i Aznar. Les proves i arguments que van prometre al món sencer són les mateixes que ara pretenen que justifiqui el seu error: ZERO proves.
Sense proves i amb mentides, ignorant les manifestacions al carrer i la opinió pública. Tot plegat per enfortir una amistat (George…he is my friend) perversa amb promeses heroïques i esquizofrèniques. La promoció del genocidi a Irak no pot quedar impune. El panorama de guerra civil en què es troba actualment Irak és el resultat que buscàven els tres petits grans homes: matar sense matar, deixar que ells es matin malgrat la famosa sentència “Irak desde hoy es un sitio más seguro”. BBA són els causants directes de la destrucció massiva del poble irakià; ells són els armats que denunciaven. Si Aznar té deliris hitlerians i vol jugar a invair països més val que es compri el Risk. Però si ha jugat a fer la Guerra cal que ara assumeixi les conseqüències jurídiques d’haver mentit sota promesa a tot el món. Serà tant valent per sotmetre’s a lleis militars? Que sigui jutjat per un tribunal internacional per violar molts dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. Aznar ha perdut tota legitimitat per anar pel món fent conferències sobre llibertat, governs democràtics i seguretat mundial. S’ha convertit més aviat en un expert en “Mentides i Mort”. Quan es barreja el fàstig, la idiganció i la ràbia em ve al cap la imatge d’Aznar i Bush al Ranxo yanky, fumant puros amb els peus damunt la taula, com qui saboreja el fum post-coital. Qui sap? Amaguen alguna cosa més?