La condició de tu

Quan vinguis pel matí
fes-ho convençuda,
amb el teu millor vestit de nit
per esperar junts que s’acabi el dia.

No serà un final, sinó la conseqüència
natural del pas dels anys en nosaltres.
Tant naturals els dies dins nostre
com la pròpia consciència d’abandonar
el solc del camí vell,
llaurat també a la teva cara.

La condició de tu no força
cap dels meus actes, sinó que reposa
al mateix indret on tu reserves
el teu millor desig : just a l’eix del meu viure.