El divendres és el cinquè dia de la setmana. El nom « divendres » prové del llatí Dies Veneris, o « dia de Venus ». Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu. S'abreuja com « dv ».
En la mitologia romana, Venus és la deessa de l'amor.
El tastet d'aquest divendres és una degustació bisbalenca: Sanjosex.
Gran amic i millor persona. Les crítiques musicals el deixen pels núvols, i no n'hi ha per menys.
Arquitecte de professió i vocació, músic segurament per necessitat vital:
Sanjosex podria haver nascut d’un coit accidental entre Bob Dylan i Beck. O millor dit, d’una orgia on també hi haurien participat Pau Riba, Andrés Calamaro, Neil Young i els Radio Tarifa al complet. Aquesta festa dels genis hauria tingut lloc, és clar, en ple Empordà.Sanjosex explica amb un estil absolutament propi les històries més quotidianes, exterioritzant sense vergonya els seus pensaments. Una mica d’amor (Et menjaria a petons) i molt de desamor (Fem l’amor), himnes localistes (Les mitgeres al descobert), ressaques emboirades (El dia després)... A més, entre les seves cançons hi trobem indiscutibles hits en potència com Quatre pensaments, Puta o De Girona al Japó. Tot plegat, explicat en un llenguatge directe i quotidià, sense amagar els girs dialectals empordanesos.Mestre de la guitarra, Carles Sanjosé es fa acompanyar en aquesta aventura per músics de Holland Park i Jellyfish Skies. Solvència musical contrastada per donar vida a un disc fresc i orgànic, enregistrat pràcticament en directe i amb l’espurna de la música tocada entre amics. L’atmosfera del disc, vital i caradura però alhora sensible, es va dibuixant a través de cançons plenes de soul, de blues i gotes de folk. Hi destaquen elegants detalls de hammond i saxo i un sentit del ritme emocional, herència de Veneno.Resumint, Sanjosex es presenta amb un plantejament atrevidíssim tant pel que fa a les lletres com a la música. Pocs artistes s’atreveixen a seguir, en català, els camins dibuixats pel Dylan de Desire o el Van Morrison d’Astral weeks. El necessitàvem.
FONT: bankrobber.net
Quan marxes de vacances sovint descobreixes noves arquitectures i estructures urbanes que et fan modificar la manera de moure't per la ciutat. Prengueu aquesta cançó com un aperitiu de "Viva!" i una reflexió sobre el nostre habitat natural urbà.
http://www.chicoespina.com/bankrobber/mp3/Sanjosex_-_Les_mitgeres_al_descobert.mp3
Bon estiu i fins a Setembre!!
En la mitologia romana, Venus és la deessa de l'amor.
El tastet d'aquest divendres és una degustació bisbalenca: Sanjosex.
Gran amic i millor persona. Les crítiques musicals el deixen pels núvols, i no n'hi ha per menys.
Arquitecte de professió i vocació, músic segurament per necessitat vital:
Sanjosex podria haver nascut d’un coit accidental entre Bob Dylan i Beck. O millor dit, d’una orgia on també hi haurien participat Pau Riba, Andrés Calamaro, Neil Young i els Radio Tarifa al complet. Aquesta festa dels genis hauria tingut lloc, és clar, en ple Empordà.Sanjosex explica amb un estil absolutament propi les històries més quotidianes, exterioritzant sense vergonya els seus pensaments. Una mica d’amor (Et menjaria a petons) i molt de desamor (Fem l’amor), himnes localistes (Les mitgeres al descobert), ressaques emboirades (El dia després)... A més, entre les seves cançons hi trobem indiscutibles hits en potència com Quatre pensaments, Puta o De Girona al Japó. Tot plegat, explicat en un llenguatge directe i quotidià, sense amagar els girs dialectals empordanesos.Mestre de la guitarra, Carles Sanjosé es fa acompanyar en aquesta aventura per músics de Holland Park i Jellyfish Skies. Solvència musical contrastada per donar vida a un disc fresc i orgànic, enregistrat pràcticament en directe i amb l’espurna de la música tocada entre amics. L’atmosfera del disc, vital i caradura però alhora sensible, es va dibuixant a través de cançons plenes de soul, de blues i gotes de folk. Hi destaquen elegants detalls de hammond i saxo i un sentit del ritme emocional, herència de Veneno.Resumint, Sanjosex es presenta amb un plantejament atrevidíssim tant pel que fa a les lletres com a la música. Pocs artistes s’atreveixen a seguir, en català, els camins dibuixats pel Dylan de Desire o el Van Morrison d’Astral weeks. El necessitàvem.
FONT: bankrobber.net
Quan marxes de vacances sovint descobreixes noves arquitectures i estructures urbanes que et fan modificar la manera de moure't per la ciutat. Prengueu aquesta cançó com un aperitiu de "Viva!" i una reflexió sobre el nostre habitat natural urbà.
http://www.chicoespina.com/bankrobber/mp3/Sanjosex_-_Les_mitgeres_al_descobert.mp3
Bon estiu i fins a Setembre!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada