26 de juliol 2006

L' Etern Retorn



"Vamos a suponer que cierto día o cierta noche un demonio se introdujera furtivamente en la soledad más profunda y te dijera:/Esta vida tal como tú la vives y las has vivido tendrás que vivirla todavía otra vez y aún innumerables veces; y se te repetirá cada dolor, cada placer y cada pensamiento, cada suspiro y todo lo indeciblemente grande y pequeño de la vida/".
"además todo se repetirá en el mismo orden y sucesión... Y hasta esta araña y este claro de luna entre los árboles y lo mismo este instante y yo mismo"...
"El eterno reloj de arena de la existencia dará la vuelta siempre de nuevo, y tú con él corpúsculo de polvo"

NIETZSCHE , fragments sobre “El eterno retorno”




“El eterno retorno de lo igual tiene su sentido como una doctrina para el hombre, esto es, como un terrible tope para la voluntad humana, que destroza todas sus ilusiones de futuro y progreso. Nietzsche piensa la doctrina del eterno retorno con el fin de tocar al hombre en la tensión misma de su voluntad”

HANS-GEORG GADAMER
“De Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica”





La història és cíclica; és temporalment lineal, però causalment repetitiva. El que fa que en siguem conscients d’aquest bucle vital és la localització del fet (en depèn de la transcendència i la difusió) i la gravetat d’aquest (pot no deixar ni tantsols testimonis).

El ple debat sobre el Projecte de Llei de la Memòria Històrica que prepara el Govern espanyol ens hem de plantejar en quina mesura l’aplicació d’aquesta Llei afectarà a la societat i com nosaltres n’em de fer una aplicació pràctica o militant. Després de 70 anys de silenci s’obre la caixa dels records ( no la de Pandora). 70 anys per a reflexionar, assumir i acceptar són suficients, i diria que masses i tot. Aquesta llei permetrar fer “justícia històrica” i retornar la dignitat a tots aquells a qui va ser robada. El beto silenciós post bèl·lic ja pot aixecar-se ara per a ser explicat a les joves generacions actuals que, sense entendre-hi gaire de banderes, ja hauran fet un parell manifestacions multitudinàries i alguna casserolada. Recordar el passat més recent i fosc del nostre país no és obrir velles ferides, és ensenyar les cicatrius; és fer entendre que no totes les guerres han passat lluny d’aquí o a la TV i que sí hi ha testimonis entre nosaltres, encara vius. Cal posar un Post-It a la consciència de tots on s’hi pugui llegir clarament : ALLÒ VA PASSAR AQUÍ. El retorn de velles ideologies deliveradament orfes de records amb nous i engominats dirigents està desestabilitzant la convivència ciutadana a molt nivells. Són “fuleros” de la democràcia, perquè mai aixequen el pot de la concòrdia. I per això són els que pretenen provocar a la societat un Alzheimer global que col·lapsi les neurones del país i que faci renéixer antigues neures. La memòria de la nostra història es fa present avui, perquè “aquell”,al seu moment, els hi va robar el futur.

Enllaç recomanat d’avui: http://www.memoriahistorica.org/

2 comentaris:

Josep Duran ha dit...

L’ALBADA DEL PRESONER BOLTXEVIC

“Per aquells que, encara que potser equivocats,
Van patir per fer un món millor”.

Vinc de la nit
i l’alba espero
amb por,
per que aquesta albada anuncia
el postrem dia de la meva vida.
I no és el temor abstracte
del que es lleva cada dia
pensant que el viurà sense retorn,
pensant que totes les hores fereixen,
que el temps que el porta
cap a la propera nit
és inabastable, indeturable,
que el matí és un full en blanc
on, encara, pot escriure la seva historia,
a on paraules com responsabilitat, prudència,
tenen un sentit.
No, no és aquest temor abstracte,
El meu és el temor de l’home enfrontat
Amb tota seguretat a l’infinit.
Vaig lluitar per conceptes com llibertat, igualtat,
Revolució,
Vaig intentar escriure, no la meva historia,
si no la Historia, la de tots.
Les meves hores en ferien, però no importava,
Aquesta darrera hora em mata,
Perquè aquells que decideixen
Com a demiürgs creadors del món,
- Del seu món a mida, es clar -,
Han dictat sentència,
irreversible, irrevocable:
les paraules llibertat, igualtat
les posaran al Mercat, d’oferta per suposat,
en quant a la revolució,
- vell concepte demodé -,
al bagul del somnis oblidats.
I a mi, actor tràgic d’aquesta comèdia,
El mutis rigorós
Que ofereix el patíbul.

Badalona, 22 d’agost de 1999

Anònim ha dit...

Keep up the good work. thnx!
»