Sabrem que ens movem perquè sentirem com el vent ens pentina els cabells, malgrat no córrer. I patirem el fracaç quan notem que mirant avall no hi ha ningú més, que només hi som nosaltres, quiets i refiats, sense resposta. La pràctica de l’enroc ens està regnant la política a la nostra Baetulo. I cal dir que en aquestes eleccions passades l’ aritmètica ha fet una putada a la higiene político-social que la ciutat necessita. Finalment no s’ha pogut assolir el “canvi” que tothom pregonava a la campanya electoral i l’esperit de programes autònoms i de idees exclusives que tots els candidats defensaven ha quedat en un mal surgit sobre un vestit apedaçat. “Denunciar” no és “solucionar”. I no voler entendre que la ciutadania ha denunciat la política que s'ha practicat (tant govern com oposició) amb una gran abstenció és com segrestar la solució que es proclama. Sovint la suma de tots comporta la ineficiència del grup, perquè la quantitat de propostes tan dispars en satura la correcte execució. Els nusos no es desfan apretant la corda, sinó deslligant ordenadament els caps, fent lliscar enrere les fibres sense trencar-les, imaginant l’ordre invers en el que un dia va mal-fer-se i, sobretot, paciència! Finalment la corda queda lliure, i és més llarga del que semblava! Durant els primers moments l’aparença rebregada ens fa pensar que no servirà mai més per tensar res, però no és així. Es recupera.
Aquest dissabte passat a Badalona s’ha fet un nou nus que lliga un nus ja molt enrabassat. I anem tivant! Però hi ha gent que encara no ha descobert que per molt estrènyer el nus no el faran desaparèixer, sinó que en concentraran el desordre!
AVISEU-ME PER DESLLIGAR.
