25 de juliol 2006

"Moros y Cristianos"



Moros y Cristianos” o “Frijoles con arroz” és un plat típic de la isolada Cuba. Diria que és el recurs culinari més accessible per a la gent, i se’m fa extrany pensar que aquesta denominació pugui tenir connotacions racistes o pejoratives quan suposa la base alimentària de tot el país. Presentat a taula en un bol, els “moros y cristianos” es democratitzen i es mesclen per igual, es barregen els gustos i es compensen les textures. El plat manté aquell equilibri de sabors que només poden donar les proporcions justes. Aquest binomi religiós ha donat també noms a dances populars, festes tradicionals i ha inspirat jocs de carrer i de sobre-taula.
Les lluites entre cultures històricament enfrontades també ha trobat el seu camp de batalla al taulell d’escacs: una formalització prou digne per tractar-se d’una guerra. En aquest joc les regles són clares i precises; les condicions equilibrades i justes per ambdues parts; un taulell quadriculat repartit en 64 posicions : meitat blanques, meitat negres (com un plat de “frijoles con arroz”). Les condicions equitatives d’aquest taulell no les podríem emplaçar actualment al Pròxim Orient. “Sense justícia no hi ha pau” deia ahir Lucía Etxebarria a la contraportada de l’ADN. I sense jutges no hi ha justícia, afegiria jo. Calen els jutges en tota partida, i cal que en prenguin part en aquesta. Quin paperàs el del coordinador Jan Egeland airejant entre runes de Beirut les misèries de la ONU! La inoperància diplomàtica és sempre una concessió per al més fort, un permís encovert i consentit. I mentre la massa civil social d’arreu del món reclama que s’aturi aquesta violència desproporcionada , paradoxes de la vida, la secretària d’estat nord-americana Condoleezza “Rice” desequilibra la balança de la impunitat bèl•lica deixant que es posi més arròs que frijoles.


Ajedrez, Etimología : Juego-ciencia que surgió en el Indostán, en época no determinada con certeza. Inicialmente, se le conoció como chaturanga, en referencia a las cuatro alas (angas) del ejército indio: elefantes, carros, caballos e infantería. En España, adonde fue llevado por los árabes, el nombre del juego evolucionó hacia axatraz y más tarde, axedrez

El contra-enllaç d’avui: http://www.cope.es/ver_noticia.php?id_noticia=210075

1 comentari:

Anònim ha dit...

I like it! Good job. Go on.
»